Les eleccions a l’Assemblea Nacional de Gal·les de 2016 se celebbraren el dijous 5 de maig de 2016 per triar els parlamentaris de l’Assemblea Nacional de Gal·les, coneguda hui en dia com Senedd Cymru. Fou la cinquena elecció per triar la cambra des de la devolució de poders als anys 90.
El governant Partit Laborista va perdre un 7% dels vots i un escó respecte a les de 2011, aconseguint un grup parlamentari de 29 laboristes, a dos escons d’aconseguir la majoria absoluta. Plaid Cymru va aconseguir ser el segon partit de l’assemblea i l’oposició oficial amb 12 escons, un augment d’un respecte les últimes eleccions. El Partit Conservador va caure tres escons i obtingué un resultat d’11 parlamentaris, i l'UKIP aconseguí 7 escons, encara que cap victòria en les circumscripcions uninominals. Els Liberal Demòcrates es quedaren amb un escó.
Per les eleccions a l’Assemblea de Gal·les, cada votant té dos vots en un sistema de representació proporcional mixta. El primer vot és per un candidat que esdevé membre de l’assemblea per la circumscripció local del votant, triat pel sistema majoritari. El segon vot és per una llista tancada regional de candidats. S’hi afigen escons addicionals des de les llistes a partir del mètode d’Hondt, tenint en compte els escons obtesos en les circumscripcions uninominals. El resultat global és, aproximadament, proporcional.
Anteriorment, no estava permès el fet de ser candidat en la circumscripció uninominal i en la llista regional al mateix temps, però aquesta norma es va avbolit per l’acta de Gal·les de 2014. Aquesta llei també va introduir la prohibió del dobles mandats entre la Cambra dels Comuns i l’Assemblea Nacional, és a dir, que ningú pot ocupar un escó en les dues cambres al mateix temps.
Els ciutadans britànics, irlandesos, europeus i de la Commonwealth vivint a Gal·les i majors de 18 anys tenien dret a votar.
0,5%
