Vés al contingut

Eleccions a les Corts Valencianes de 1991

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Eleccions a les Corts Valencianes de 1991
 ← 1987 Modifica el valor a WikidataPaís Valencià Modifica el valor a Wikidata 1995 Modifica el valor a Wikidata  → 
Data26 maig 1991 Modifica el valor a Wikidata
Tipuseleccions a les Corts Valencianes Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegir89 diputat a les Corts Valencianes Modifica el valor a Wikidata
Participació
Electorat2.916.465 Modifica el valor a Wikidata
2.019.411
   69.24٪
Punt percentual 5.24
Nombre de vots vàlids1.987.503    Nombre de vots en blanc 20.606   Nombre de vots nuls 11.302
Resultat de la votació Modifica el valor a Wikidata
<1
2>
PSPV-PSOE  — Joan Lerma i Blasco
860.429   43.29٪
Punt percentual 1.55
Parlamentari 42 → 45 Nombre d'escons 3
<1
2>
Partit Popular de la Comunitat Valenciana  — Pedro Agramunt Font de Mora
Comparació amb: Alianza Popular
558.617   28.11٪
Punt percentual 4.17
Parlamentari 25 → 31 Nombre d'escons 6
<1
2>
UV  — Hèctor Villalba Chirivella
208.126   10.47٪
Punt percentual 1.23
Parlamentari 6 → 7 Nombre d'escons 1
<1
2>
EUPV  — Albert Taberner i Ferrer
151.242   7.61٪
Parlamentari 6
<1
2>
CDS  — Alejandro Font de Mora Turón
76.433   3.85٪
Punt percentual 7.51
Parlamentari 10 → 0 Nombre d'escons 10
<1
2>
UPV  — Pere Mayor i Penadés
73.813   3.71٪
Parlamentari 0

Modifica el valor a Wikidata
Causa immediata de
Consell de la Generalitat Valenciana 1991-1995 Modifica el valor a Wikidata

Les Eleccions a les Corts Valencianes de 1991 se celebraren al maig. En un cens de 2.916.465 votants, els votants foren 2.019.411 (69,2%) i 897.054 abstencions (30,8%). El PSPV-PSOE va vèncer per majoria absoluta i el socialista Joan Lerma tornà a ser investit president de la Generalitat Valenciana amb suport d'IU. Els candidats a president de la Generalitat Valenciana varen ser:

Resultats

[modifica]
Total País Valencià
Cens Participació Abstenció
Vots Percentatge Vots Percentatge
2.916.465 2.019.411 69,24% 897.054 30,76%
Vots totals
Vàlids Nuls
2.008.109 99,44%
Vots a candidatures Percentatge Vots en blanc Percentatge
1.987.503 98,97% 20.606 1,03% 11.302 0,56%
Candidatures
Candidatura Vots % Diferència Diputats Diferència
Partido Socialista Obrero Español (PSPV-PSOE) 860.429 43,29% +1,57% 45 +3
Partido Popular (PP)[1] 558.617 28,11% +4,15% 31 +6
Unió Valenciana (UV) 208.126 9,24% +1,23% 7 +1
Izquierda Unida (IU)[2] 151.242 7,61% -0,42% 6 +2
Centro Democrático y Social (CDS) 76.433 3,85% -5,61% 0 -10
Unitat del Poble Valencià (UPV)[3] 73.813 3,71% +3,71% 0 -2
Los Verdes (LV) 35.375 1,7% +1,7% 0 =
Los Verdes de Alicante-Unión Verde (LVA-UV) 5.569 0,3% +0,3% 0 =
Democracia Socialista (DS) 5.207 0,3% +0,3% 0 =
Partido Cantonalista del País Alicantino (ALICANTON) 4.119 0,2% +0,2% 0 =
Plataforma d'Esquerres (PCE (m-l)-PCPE) (PE) 2.758 0,14% +0,14% 0 =
Unió Nacionalista Valenciana (UNV) 2.248 0,11% +0,11% 0 =
Frente Nacional (FN) 2.184 0,11% +0,11% 0 =
Alianza por la República (AR) 1.383 0,07% +0,07% 0 =

Diputats electes

[modifica]
PSPV-PSOE Partido Popular Unió Valenciana EUPV
Alacant
  1. Alfonso Arenas Ferriz
  2. José Asensi Sabater
  3. Francisca Benabent Fuentes
  4. Ramón Berenguer Prieto
  5. Antoni Escarré Esteve
  6. Joaquín Fuster Pérez
  7. Antoni Garcia Miralles
  8. Paloma Gómez Ossorio
  9. José Luis Gomis Gavilán
  10. Diego Macià Anton
  11. Miguel Antonio Millana Sansaturio
  12. Antonio Moreno Carrasco
  13. Concepción Pérez Morales
  14. Antonio Pérez Olcina
  15. Hermenegildo Rodríguez Pérez
  16. Martín Sevilla Jiménez
  17. Emilio Soler Pascual
  18. Luis Torregrosa Mira
Castelló
  1. Joan Callao Capdevila
  2. Ernest Fenollosa Ten
  3. Ignacio López Arribas
  4. Carmen Monzó Juan
  5. Rosa María Morte Julián
  6. Ernest Nabàs Orenga
  7. José Luis Nebot Martí
  8. Joaquín Nebot Monzonís
  9. Artemi Rallo Lombarte
  10. Avel·lí Roca Albert
  11. José Ramón Tiller Fibla
  12. Alfredo Roe Justiniano
València
  1. Salvador Almenar Palau
  2. María Antonia de Armengol Criado
  3. Antonio Birlanga Casanova
  4. Segundo Bru Parra
  5. Ana María Castellano Vilar
  6. Antonio Castro Leache
  7. Lluís Font de Mora Montesinos
  8. Víctor Fuentes Prósper
  9. Vicent M. Garcés Ramón
  10. José Garés Crespo
  11. Carmen Begoña Gómez-Marco Pérez
  12. Joan Lerma i Blasco
  13. Elena María Martín Yáñez
  14. Juli Millet España
  15. Andrés Perelló Rodríguez
  16. Leandre Picher Buenaventura
  17. Jesús Puig i Noguera
  18. Vicent Soler i Marco
  19. Juan Villalba González
Alacant
  1. Carlos Rafael Alcalde Agesta
  2. Anatolio García Villarroya
  3. Pedro Hernández Mateo
  4. Manuel Lorente Belmonte
  5. Rafael Maluenda Verdú
  6. Juan Antonio Montesinos García
  7. Manuel Ortuño Cerdá-Cerdá
  8. Vicente Pérez Devesa
  9. José Joaquín Ripoll Serrano
  10. Juan Antonio Rodríguez Marín
  11. Miguel Valor Peidró
  12. Eduardo Zaplana Hernández-Soro
Castelló
  1. Daniel Ansuátegui Ramo
  2. Vicent Aparici Moya
  3. Fernando Castelló Boronat
  4. Eduardo Escrig Reverter
  5. Enrique Gómez Guarner
  6. Luciano Guillermo Monzonís Rey
  7. Manuel Ramírez Valentín
  8. Luis Tena Ronchera
  9. José Vives Borrás
València
  1. Pedro Agramunt Font de Mora
  2. Rita Barberá Nolla
  3. José Manuel Botella Crespo
  4. Joaquín Calomarde Gramage
  5. Serafín Castellano Gómez
  6. Carlos Javier González Cepeda
  7. Jorge Lamparero Lázaro
  8. Martín Luis Quirós Palau
  9. Rafael Sanchis Perales
  10. Vicente Sanz Monlleó
Alacant
Castelló
  1. Joaquín Farnós Gauchía
València
  1. Fermín Artagoitia Calabuig
  2. Filiberto Crespo Samper
  3. Manuel Giner Miralles
  4. Rafael Ferraro Sebastià
  5. Fernando María Giner Giner
  6. Maria Àngels Ramón-Llin i Martínez
  7. Héctor Villalba Chirivella
Alacant
  1. Alfred Botella i Vicent
  2. Pasqual Mollà i Martínez
Castelló
  1. Francesc Colomer Sánchez
València
  1. Glòria Marcos i Martí
  2. Albert Taberner Ferrer
  3. Juan Pedro Zamora Suárez

Referències

[modifica]
  1. Es prenen com a referència les dades de la federació de partits d'Aliança Popular en 1987.
  2. Es tenen en compte els resultats conjunts que en 1987 aconseguí la coalició entre UPV i EUPV, obtenint 4 dels 6 diputats del grup.
  3. En 1987, UPV es presentà en coalició amb EUPV obtenint 2 dels 6 diputats del grup.

Enllaços externs

[modifica]