D'acord amb les lleis, en les dites eleccions, organitzades per la Conselleria de Justicia, es triaran als representants de la ciutadania valenciana en les Corts Valencianes. D'acord amb l'Estatut d'Autonomia del 2006 i la Llei electoral valenciana la circumscripció electoral és la província, i cada una de les tres circumscripcions té assignat un mínim de vint diputats, més un número addicional variable en funció de la seua població, fins a arribar als 99 diputats que formen les Corts Valencianes. D'aquesta manera la circumscripció d'Alacant tria a 35 diputats, la de Castelló a 24 i la de València a altres 40.
Amb una participació del 71,14%, les eleccions van ser guanyades pel Partit Popular amb el 26,25% dels vots i 31 escons enfront del 20,30% dels vots i 23 escons del Partit Socialista del País Valencià i el 18,19% dels vots i 19 escons de Compromís. A més, altres dos candidatures van obtindre representació en la cambra, entrant per primera vegada Ciutadans i Podem, amb 13 escons cadascun. Pel que fa a Esquerra Unida del País Valencià, amb un 4,26% dels vots va quedar fora de Les Corts en no arribar al 5% dels vots necessaris.
Les Corts Valencianes estan compostes per 99 diputats, triats cada quatre anys mitjançant el sistema D'Hondt. Els candidats es presenten en llistes tancades dels partits polítics, i el vot és directe i secret, podent votar tots els majors de 18 anys. Per a les eleccions la Comunitat Valenciana es dividix en tres circumscripcions electorals, coincidint amb les tres províncies valencianes (Alacant, Castelló i València).
Segons la llei electoral de la Comunitat Valenciana, per l'atribució d'escons segons els resultats de l'escrutini es fa d'acord les regles següents:
Les candidatures que no hagen obtingut si més no el 5% dels vots emesos a la Comunitat Valenciana no es tenen en compte.
Les xifres de vots obtinguts per les respectives candidatures s'ordenen de major a menor en una columna.
El nombre de vots obtinguts per cada candidatura es divideix per 1, 2, 3, etc., fins a un nombre igual al d'escons corresponents a la circumscripció. Els escons s'atribueixen a les candidatures que obtinguen els quocients majors en el quadre, tot atenent un ordre decreixent.
Quan en la relació de quocients, aplicant-hi si escau decimals, en coincidisquen dos corresponents a candidatures diferents, l'escó s'atribuirà a la que major nombre total de vots haja obtingut. Si hi hagués dues candidatures amb igual nombre total de vots, el primer empat es resoldrà per sorteig, i els successius, de forma alternativa.
Els escons corresponents a cada candidatura s'adjudiquen als candidats que hi estiguen inclosos per l'ordre de col·locació en què hi apareguen.
Francisco Camps va dimitir el 20 de juliol del mateix any quan les investigacions del Cas Gürtel en el qual estava implicat presumien de la seua aleshores presumpta activa participació en la trama corruptiva.[3] La Junta Directiva Regional del PPCV va triar l'alcalde de CastellóAlberto Fabra Part com a successor de Camps a la presidència de la Generalitat i a la presidència del partit.[4]
La sessió d'envestidura d'Alberto Fabra se celebrà el 26 de juliol de 2011 a les Corts Valencianes, obtenint-se els mateixos resultats que a la sessió d'envestidura de l'anterior president: 55 vots a favor contra 43 en contra.[5]
Cap de llista a València i candidat a la Presidència:Alberto Fabra Part.
Tot i que Fabra s'autoproclamà candidat a les eleccions a Presidència de les Corts temps enrere,[6] el Partit Popular anuncià oficialment la seua candidatura el març de 2015.[7] A causa dels roïns resultats recollits pel partit en les enquestes, diversos càrrecs del PP especulaven sobre possibles alternatives a l'actual president, com per exemple l'actual consellera de medi ambient Isabel Bonig, entre altres possibles candidats.[8]
En el Comité Federal del PSOE del 18 de gener del 2014 es va arribar a un acord en relació amb el procés d'elecció del candidat a la Presidència de la Generalitat Valenciana que autoritzava el PSPV a organitzar unes primàries obertes a la societat per a l'elecció del candidat. D'aquesta manera, el 9 de març de 2014 el PSPV va celebrar les primàries obertes per a decidir el candidat a la presidència de la Generalitat, en les que van concórrer dos candidats, Ximo Puig i Toni Gaspar, eixint vencedor el primer, gràcies al suport del 68,9% dels electors.
Puig anuncià que encapçalaria la llista a la circumscripció de Castelló, d'on és originari, trencant així la tradició que fa coincidir el cap de llista per la circumscripció de València amb el candidat a la presidència de la Generalitat. També anuncià el fitxatge de la independent María José Mira per encapçalar la llista per València.[10]
Cap de llista a València i candidat a la Presidència:Mónica Oltra.
L'11 de juliol de 2014 Mónica Oltra va anunciar que es presenta a encapçalar la candidatura de la formació a la Generalitat en les eleccions de 2015 i va demanar unes primàries obertes per a triar la totalitat de llistes de la coalició. Junt amb açò, al setembre, Enric Morera va obrir la porta a què la coalició parlara amb altres partits, com Podem, per a formar una candidatura conjunta de cara a les eleccions a les Corts Valencianes, a la qual cosa Mónica Oltra es va mostrar favorable.
Després de mesos de negociacions, el 13 de novembre Compromís va acabar de dissenyar les primàries per a triar els seus candidats a les eleccions valencianes de maig de 2015, consistint de votacions separades per a la candidata a la presidència, del cap de cartell en cada circumscripció i el número 2 de la llista de València, i una tercera votació per a la resta d'integrants de la llista, amb entre una i tres posicions reservades com a quotes de pluralitat. Encara que en un primer moment el BLOC no va avalar el reglament de primàries, finalment el reglament va ser aprovat pel 95,7% dels vots del Consell General de la Coalició. Una vegada finalitzat el termini de presentació de candidatures, i arreplegats els avals necessaris, Mónica Oltra va ser designada candidata de la coalició a presidir la Generalitat, ja que no es va presentar ningú per competir.
El dia 31 de febrer van acabar les primàries de Compromís a les Corts i també a l'alcaldia. Van sortir guanyadors Mireia Mollà i Herrera, d'Iniciativa del Poble Valencià, per Alacant; i Vicent Marzà i Ibàñez, del BLOC, per Castelló.[12]
El Consell Polític Nacional d'EUPV va aprovar el 12 de juliol de 2014 per 65 vots a favor, 17 en contra i 16 abstencions l'acord que possibilita la celebració d'unes primàries que triaren al candidat a la Presidència de la Generalitat mitjançant un sistema obert a tota la ciutadania d'esquerres, i de les llistes electorals per mitjà d'un procés obert a tota la militància, i el 13 de setembre va aprovar que aquestes se celebraren el 8 de novembre. El primer militant, que es va postular a les primàries per a ser el candidat de la formació per a la presidència de la Generalitat va ser Ignacio Blanco, qui no comptava amb el suport de la direcció del PCPV. Després es va presentar com a candidata la coordinadora i portaveu parlamentària d'EUPV Marga Sanz. El 8 de novembre va eixir vencedor de les primàries Ignacio Blanco, qui va obtindre un 53,14% dels vots, enfront del 43,8% del seu rival, Marga Sanz. En les primàries de cap de llista en les circumscripcions d'Alacant i Castelló van vèncer Esther López Barceló i Jesús Monleón, respectivament.
Candidatures sense representació prèvia en les Corts Valencianes però sí en altres parlaments
Escàs mig any abans de les eleccions europees aquesta formació encara no tenia una estructura definida al País Valencià, ja que es va crear a nivell nacional. El partit va sorgir a les eleccions com el partit revelació, ja que va obtindre 5 eurodiputats. Tot i que en un principi no se sabia si es presentaria a les eleccions autonòmiques i municipals, finalment van declarar que es presentarien únicament a les eleccions autonòmiques. En les primàries el dia 13 de febrer va eixir elegit el candidat i professor de la Universitat de ValènciaAntonio Montiel, amb un 55,5% dels vots totals.[16]
A final de l'any 2014 el partit estava dirigit al País Valencià per una gestora que es plantejava concórrer a les eleccions valencianes de 2015, la qual cosa es va confirmar l'1 de novembre de 2014 quan el Consell General de la formació va aprovar-ho formalment. Ciutadans, UPyD i Vox es van posar en contacte per analitzar la creació d'un front comú al País Valencià, encara que finalment no van arribar a cap acord.
L'única candidata que es va presentar al procés de primàries va ser Carolina Punset, filla d'Eduard Punset (polític, escriptor, economista i divulgador científic català) i qui es va presentar en el lloc número tres de les llistes del partit per a les eleccions al Parlament Europeu de 2014.[18]
Cap de llista a València i candidat a la Presidència: Alicia Andújar.
El 13 de setembre de 2014 Toni Cantó va anunciar que es presentava a encapçalar la candidatura de la formació a la Generalitat en les eleccions de 2015, per a liderar «una tercera via» contra «la corrupció» que assolava la Comunitat, candidatura que es va oficialitzar l'11 d'octubre de 2014. A les primàries també van presentar-se altres dos candidats, Ernesto Santillán i José Vera, encara que el 17 d'octubre es va retirar del procés José Vera. Finalment, el 18 d'octubre es van celebrar les primàries obertes de la formació, de les quals va eixir com a candidat a la presidència de la Generalitat Toni Cantó per un 73,2% dels vots. Posteriorment UPyD, Vox i Ciutadans es van posar en contacte per a analitzar la creació un front comú al País Valencià, encara que finalment no van arribar a cap acord.
A la fi del mes de març, tot i que semblava que les llistes estaven tancades, després de la deblacle del partit a les Eleccions al Parlament d'Andalusia de 2015, va sorgir un corrent dins del partit que exigia la dimissió de Rosa Díez i l'acostament a Ciutadans, però davant la negativa de la direcció a complir amb aquestes exigències es va rumorejar l'abandonament del partit de part dels seus militants, destacant entre els possibles desencantats amb el projecte d'UPyD a Toni Cantó,[19][20] qui va anunciar el 7 d'abril que finalment no seria el candidat d'UPyD, i que deixava la seva acta de diputat al Congrés dels Diputats.[21] Després de la renúncia de Cantó, el partit va començar a buscar un nou candidat,[22] de manera que l'endemà de la renúncia el partit proposar a Alicia Andújar com a nova candidata a la presidència de la Generalitat.
Les candidatures dels partits polítics i coalicions sense representació en les Corts Valencianes i altres parlaments que es van inscriure a la Junta Electoral del País Valencià per presentar-se a les eleccions van ser:[23]
L'11 de febrer es va presentar oficialment Junts CV, una coalició electoral formada per Demòcrates Valencians, Ciutadans de Centre Democràtic, Els Verds Ecopacifistes i persones independents provinents del Centre Democràtic Liberal no integrades en el partit Ciudadans.[26] Les sigles CV del nom pretenien fer referència tant a la Comunitat Valenciana com a la seva ideologia (centristes i verds), convertint-lo en un nom amb gran càrrega de significació ideològica. A principi de març la formació Som Valencians, d'ideologia "valencianista de centre, liberal, moderada, democràtica i participativa", s'unia també a la coalició per presentar-se a les eleccions a les Corts, la qual cosa va fer que la coalició passés a dir-se Junts-Som Valencians. El 2 d'abril, es va anunciar que la coalició va formalitzar els requisits exigits per la llei per concórrer a les eleccions autonòmiques, alhora que s'anunciava la incorporació d'Esquerra Nacionalista Valenciana i República Valenciana-Partit Valencianista Europeu i la sortida de Som Valencians, Demòcrates Valencians i Ciutadans de Centre Democràtic de la coalició.[27]
Aquest partit d'origen català, va anunciar a mitjans d'abril que presentaria una candidatura ecologista i verda al 100% per a les eleccions autonòmiques, sense barreges ni canvis "jaqueterils".[29]
A la seva web anuncien que obrien les seves llistes electorals a tota la ciutadania per presentar-se a les eleccions autonòmiques de maig de 2015.[31] Encara presenten candidats, aquests de ser elegits no van prendre possessió dels seus actes, i per això no presenten candidat a la presidència de la Generalitat.
Ciutadans de Centre Democràtic va anunciar l'11 de febrer que formaria part de Junts CV, una coalició electoral formada també per Demòcrates Valencians, Els Verds Ecopacifistes i persones independents provinents del Centre Democràtic Liberal no integrades en el partit Ciutadans.[26] Però quan el 2 d'abril, es va anunciar que la coalició va formalitzar els requisits exigits per la llei per concórrer a les eleccions autonòmiques, també es va anunciar la sortida de Som Valencians, Demòcrates Valencians i Ciutadans de Centre Democràtic d'ella, pel que CCD es va presentar en solitari a les eleccions.
Es tracta de partits valencians d'ideologia blavera. Aquests partits pretenien revalidar la coalició electoral que van formar per a les eleccions europees del 2014, encara que en les negociacions van haver algunes discrepàncies van continuar en contacte entre ells,[38] així com amb altres partits regionalistes valencians com Poble, República Valenciana i Esquerra Nacionalista Valenciana, amb l'objectiu de presentar-se a les eleccions en coalició amb altres partits afins. Finalment el 9 d'abril es va presentar la coalició Avant per presentar-se a les eleccions autonòmiques valencianes.[39]
Aquesta candidatura va anunciar el 9 d'abril que havia designat davant la Junta Electoral de la Comunitat Valenciana el seu representant general i al representant de la seva candidatura per tal de presentar la seva llista electoral per la Província d'Alacant en les eleccions a les Corts Valencianes. L'objectiu d'aquesta iniciativa és participar en el procés electoral i obtenir una representació netament alacantina, sense la dependència de Madrid, Barcelona o València que comporten totes les altres candidatures.[41]
A principi del mes de març, el partit convoca a través del seu compte de Facebook als seus militants per preparar la campanya a les eleccions municipals i autonòmiques del País Valencià.[42]
Les organitzacions ultradretanes que conformen L'Espanya en Marxa (La Falange, Alianza Nacional, Moviment Catòlic Espanyol i Nus Patriota Espanyol, amb el suport d'altres organitzacions) i el partit polític, també ultradretà, Democràcia Nacional, han arribat a un acord electoral per als comicis autonòmics que se celebraran el proper 24 de maig.[44]
[[Partit Animalista[46] Contra el Maltractament Animal]] (PACMA)
Susana Lucas Ballesteros
Judith Aranzazu Escuder Cano
Ana María Espinosa Belenguer
Veure més
A l'Assemblea General d'Afiliats celebrada el 24 de gener del 2015 a València es va acordar que el partit es presentarà a les eleccions autonòmiques valencianes, seguint la dinàmica que fins aleshores havia seguit, és a dir, presentar-se en solitari, per defensar als animals, que segons la formació, "cap altre partit defensa".[47]
Aquest partit, sorgit de la Convenció Valencianista celebrada l'any 2012, ha fet públic que té intenció de presentar-se a les eleccions municipals i autonòmiques de maig de 2015, bé com paraigües de marques locals o mitjançant llistes pròpies.[51]
Un cop convocades les eleccions, Retallades Zero va iniciar al País Valencià la recollida dels 35.926 avals que li exigeix la Llei -el 1% de cens electoral de cada província- per poder presentar-se a les eleccions del 24 de maig com a agrupació electoral, cosa que la converteix en la primera agrupació d'electors en la història de la democràcia que es presenta a uns comicis autonòmics valencians.[53]
Som Valencians es defineix com un partit "valencianista de centre, liberal, moderat, democràtic i participatiu", que neix amb l'objectiu de millorar les condicions "econòmiques i socials" dels ciutadans de la Comunitat Valenciana. Aquesta organització va anunciar a principi del mes de març que concorreria a les eleccions amb Coalició Junts,[54] tot i que finalment va decidir anar en solitari.
Després de la ruptura amb Demòcrates Valencians la formació reprèn el seu treball i en el seu compte de Facebook es va començar a realitzar moviments de cara a les eleccions autonòmiques.[55]
Va realitzar el dia 26 d'octubre de 2013 unes primàries per a triar el president de la formació en l'autonomia,[61] i Cristina Seguí, qui va dimitir als pocs dies del càrrec, va ser triada.[62][63] Uns mesos després triaren al cap de llista i candidat la presidència de la Generalitat,[60][64] ja que volen presentar una proposta fonamentada en el «vot útil contra el tripartit catalanista». A banda d'això Vox, UPyD i Ciutadans es van posar en contacte per a analitzar la creació d'un front comú a la Comunitat Valenciana, encara que finalment no van arribar a cap acord.
Una de les peculiaritats d'aquestes eleccions respecte a les anteriors és que la Comunitat Valenciana no compta amb una televisió pública autonòmica, ja que l'any 2013 el president Alberto Fabra va tancarRadiotelevisió Valenciana, televisió on es realitzaven tots els debats electorals autonòmics.
De les candidatures presentades, 5 van obtindre representació. La llista més votada va ser la del Partit Popular amb el Partit Socialista del País Valencià en segona posició. En aquestes eleccions han entrat dos nous partits (Ciudadanos i Podemos), mentre que PP, PSPV i EU han disminuït el nombre de diputats i Compromís l'ha augmentat.
Després d'aquests resultats, la Junta Electoral de la Comunitat Valenciana va proclamar, com a diputats de les Corts Valencianes per a la legislatura 2015-2019, als següents candidats :
←Eleccions a les Corts Valencianes de 2015→ Diputats electes
Quan es van constituir les noves Corts Valencianes, l'11 juny de 2015, els grups polítics van triar als seus representants en la Taula de les Corts, inclòs el President de les Corts Valencianes, així com els membres de les comissions i delegacions parlamentàries.
_Alberto_Fabra_asiste_a_una_comida_con_alcaldes,_portavoces_y_militantes_del_PP_de_la_comarca_del_Camp_de_Morvedre._22_Marzo_2012_(7017352069)_(cropped).jpg){kind=small}
.svg){kind=small}
.jpg){kind=small}
pp
_Logo_(2008-2015).svg){kind=logo}
.jpg)
No
Abs.
