Vés al contingut

Eleccions a les Juntes Generals del País Basc de 1979

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Eleccions a les Juntes Generals del País Basc de 1979
 ← cap valor Modifica el valor a WikidataPaís Basc Modifica el valor a Wikidata 1983 Modifica el valor a Wikidata  → 
Data3 abril 1979 Modifica el valor a Wikidata
Tipuseleccions Modifica el valor a Wikidata
Part deEleccions forals basques Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegirDiputat Foral Modifica el valor a Wikidata
Participació
Electorat1.547.472 Modifica el valor a Wikidata
957.454
   61.87٪
Nombre de vots vàlids944.875    Nombre de vots en blanc 4.374   Nombre de vots nuls 12.579
Resultat de la votació Modifica el valor a Wikidata
EAJ
351.349   37.18٪
Diputat Foral 99
HB
169.653   17.96٪
Diputat Foral 38
PSE
144.880   15.33٪
Diputat Foral 32
UCD
112.449   11.9٪
Diputat Foral 32
EE
67.633   7.16٪
Diputat Foral 14
EPK
42.192   4.47٪
Diputat Foral 3

Partits més votats per circumscripció Modifica el valor a Wikidata

Les eleccions a les Juntes Generals del País Basc de 1979 es van celebrar el 3 d'abril de 1979, escollint-se als membres de les primeres Juntes Generals d'Àlaba, de Guipúscoa i de Biscaia post-constitució de 1978. Al llarg de la mateixa jornada, es van celebrar també eleccions a les eleccions municipals.

El Partit Nacionalista Basc (EAJ-PNV) fou la candidatura triomfadora a les tres províncies o territoris històrics amb més d'un 30% dels vots emesos en tots tres territoris. Així, el PNB obtingué el control de les tres diputacions forals de la CAV. Com a segona força a Biscaia i Guipúscoa quedà Unitat Popular (HB), mentre que a Àlaba la segona força fou Unió de Centre Democràtic (UCD).

Sistema electoral

[modifica]
Circumscripcions electorals (1979)

Durant les primeres eleccions a Juntes Generals basques, cada província o territori històric tenia una llei electoral pròpia i diferenciada. Així, no fou fins 1983 que s'homogeneitzaren els criteris i 1987, quan s'aprovà per norma foral.[1] Els sistemes electorals de cada província foren els següents:

El sistema d'Àlaba era el més particular, ja que l'elecció dels procuradors no era directa com en les altres dues províncies, sinó que era pel nombre de regidors aconseguits en cada partit judicial. Els 57 procuradors es repartien entre 18 circumscripcions electorals anomenades hermandades o germandats.

Pel que fa a Biscaia, els 90 apoderats es repartien en quatre circumscripcions electorals basades en antics partits judicials: Primera-Bilbao, Segona-Guernica, Tercera-Durango i Quarta-Balmaseda. Com a Guipúscoa, l'elecció dels membres de la Junta General era per elecció directa mitjançant escrutini proporcional plurinominal amb llistes tancades en cadascuna de les circumscripcions electorals.

Per la seua banda, a Guipúscoa, els 81 junters es repartien en quatre circumscripcions electorals basades en els antics partits judicials d'Azpeitia, Sant Sebastià, Tolosa i Bergara. Com a Biscaia, l'elecció dels membres de la Junta General era per elecció directa mitjançant escrutini proporcional plurinominal amb llistes tancades en cadascuna de les circumscripcions electorals.

Resultats electorals

[modifica]
Euskadi Eleccions a les Juntes Generals del País Basc de 1979 →
Província Diputat general i govern Partit Vots % Escons
Àlaba
Àlaba
Àlaba[2][3]
57 procuradors
(Repartits en 18 Germandats)


  • Cens: 174.145
  • Abstenció: 60.342 (34,65%)
    • Nuls: 1.069 (0,94%)
    • En blanc: 491 (0,44%)
 EAJ-PNV 36.866 32,70% 26
UCD 28.215 25,03% 14
IND 18.749 16,63% 10
PSE 17.860 15,84% 7
EE 3.754 3,33% 0
PCE-EPK 3.512 3,12% 0
ORT 1.167 1,04% 0
EMK-OIC 698 0,62% 0
AILL[4] 628 0,56% 0
LKI-LCR 429 0,38% 0
UFPV 365 0,32% 0
Biscaia
Biscaia
Biscaia[2][3]
90 apoderats
  • Primera-Bilbao: 31
  • Segona-Gernika: 17
  • Tercera-Durango: 17
  • Quarta-Balmaseda: 25


  • Cens: 866.185
  • Abstenció: 335.226 (38,70%)
    • Nuls: 7.908 (1,49%)
    • En blanc: 2.543 (0,49%)
 EAJ-PNV 206.212 39,42% 40
HB 103.507 19,79% 19
PSE 80.200 15,33% 13
UCD 58.217 11,13% 11
PCE-EPK 28.812 5,51% 3
EE 28.665 5,48% 4
EMK-OIC 8.006 1,53% 0
LKI-LCR 3.373 0,64% 0
ORT 2.948 0,56% 0
PTE 566 0,11% 0
UFPV 2 0,00% 0
Guipúscoa
Guipúscoa
Guipúscoa[2][3]
81 junteros
  • Azpeitia: 11
  • Sant Sebastià: 38
  • Tolosa: 13
  • Bergara: 19


  • Cens: 507.142
  • Abstenció: 194.450 (38,34%)
    • Nuls: 3.602 (1,15%)
    • En blanc: 1.340 (0,43%)
 EAJ-PNV 108.271 35,03% 33
HB 66.146 21,40% 19
PSE 46.820 15,15% 12
EE 35.214 11,39% 10
UCD 26.017 8,42% 7
PCE-EPK 9.868 3,19% 0
EMK-OIC 6.519 2,11% 0
ORT 3.821 1,24% 3
LKI-LCR 2.523 0,82% 0
EKA-PC 2.413 0,78% 0
UFPV 138 0,04% 0

Resultats electorals per circumscripcions

[modifica]

Àlaba

[modifica]
Àlaba Eleccions a les Juntes Generals d'Àlaba de 1979 →
Germandat Regidors Procuradors Germandat Regidors Procuradors
Amurrio
4 procuradors
Aramaio
1 procurador
Arrazua-
Ubarrundia
1 procurador
Asparrena
1 procurador
  • EAJ-PNV: 10
  • Independents 1: 9
  • Independents 2: 2
Aiara
2 procuradors
Barrundia
1 procurador
Bernedo
1 procurador
Kampezu
1 procurador
Iruña Oka
1 procurador
  • Independents: 1
Labastida
1 procurador
Laguardia
1 procurador
Lantziego
2 procuradors
  • UCD: 17
  • EAJ-PNV: 9
  • Independents
    Elvillar    : 7
  • Independents
    Moreda    : 5
  • Independents
    Oyón    : 4
  • PSE: 2
Laudio
9 procuradors
Erribera
1 procurador
Agurain
1 procurador
  • Independents: 1
Gaubea
1 procurador
Vitoria/Gazteiz
27 procuradors
Zuia
1 procurador

Guipúscoa

[modifica]
Guipúscoa Eleccions a les Juntes Generals de Guipúscoa de 1979 →
Partit Judicial Cens Partit Vots % Junteros
Azpeitia
Azpeitia
11 junteros
  • Cens: 49.768
  • Votants: 32.732 (65,77%)
  • Abstenció: 17.036 (34,23%)


  • Nuls: 275 (0,84%)
  • Vàlids: 32.457
    • Blancs: 56 (0,17%)
    • A candidatures: 32.401
 EAJ-PNV 16.041 49,51% 7
HB 5.199 16,05% 2
EE 4.213 13% 1
UCD 2.203 6,8% 1
PSE 2.190 6,76% 0
EMK 769 2,37% 0
EKA 704 2,17% 0
PCE-EPK 601 1,85% 0
Sant Sebastià
Sant Sebastià
38 junteros
  • Cens: 270.357
  • Votants: 155.120 (57,38%)
  • Abstenció: 115.237 (42,62%)


  • Nuls: 1.975 (1,27%)
  • Vàlids: 153.145
    • Blancs: 621 (0,4%)
    • A candidatures: 152.524
 EAJ-PNV 44.221 28,99% 12
HB 33.894 22,22% 9
PSE 29.614 19,42% 8
EE 17.705 11,61% 5
CI 16.947 11,11% 4
PCE-EPK 4.412 2,89% 0
EMK 2.768 1,81% 0
Tolosa
Tolosa
13 junteros
  • Cens: 69.623
  • Votants: 44.958 (64,57%)
  • Abstenció: 24.665 (35,43%)


  • Nuls: 720 (1,6%)
  • Vàlids: 44.238
    • Blancs: 243 (0,54%)
    • A candidatures: 43.995
 EAJ-PNV 17.357 39,45% 6
HB 10.928 24,84% 4
EE 6.288 14,29% 2
PSE 4.002 9,1% 1
ORT 1.730 3,93% 0
PCE-EKP 1.392 3,16% 0
EKA 1.115 2,53% 0
EMK 926 2,1% 0
Bergara
Bergara
19 junteros
  • Cens: 117.394
  • Votants: 79.882 (68,05%)
  • Abstenció: 37.512 (31,95%)
  • Nuls: 632 (0,79%)
  • Vàlids: 79.250
    • Blancs: 420 (0,53%)
    • A candidatures: 78.830
 EAJ-PNV 30.652 38,88% 8
HB 16.125 20,46% 4
PSE 11.014 13,97% 3
EE 7.008 8,89% 2
UCD 6.867 8,71% 2
PCE-EPK 3.463 4,39% 0
EMK 2.056 2,61% 0

Biscaia

[modifica]
Biscaia Eleccions a les Juntes Generals de Biscaia de 1979 →
Partit Judicial Cens Partit Vots % Apoderats
Bilbao
Primera-Bilbao
31 apoderats)
  • Cens: 327.572
  • Votants: 194.707 (59,44%)
  • Abstenció: 132.865 (40,56%)


  • Nuls: 2.910 (1,49%)
  • Vàlids: 191.797
    • Blancs: 496 (0,25%)
    • A candidatures: 192.357
 EAJ-PNV 74.721 38,84% 13
UCD 34.040 17,7% 6
HB 33.657 17,5% 6
PSE 27.305 14,19% 5
EE 10.865 5,65% 1
PCE-EKP 7.510 3,9% 0
EMK 2.316 1,2% 0
Gernika
Segona-Gernika
17 apoderats
  • Cens: 138.358
  • Votants: 92.129 (66,59%)
  • Abstenció: 46.229 (33,41%)


  • Nuls: 1.267 (1,38%)
  • Vàlids: 90.862
    • Blancs: 226 (0,25%)
    • A candidatures: 90.636
 EAJ-PNV 48.183 53,16% 10
HB 20.571 22,7% 4
UCD 8.921 9,84% 1
EE 4.612 5,09% 1
PSE 4.399 4,85% 1
PCE-EPK 1.713 1,89% 0
LKI 1.145 1,26% 0
EMK 1.013 1,12% 0
Durango
Tercera-Durango
17 apoderats
  • Cens: 147.249
  • Votants: 91.985 (62,47%)
  • Abstenció: 55.264 (37,53%)


  • Nuls: 2.226 (2,42%)
  • Vàlids: 89.759
    • Blancs: 935 (1,02%)
    • A candidatures: 88.764
 EAJ-PNV 40.205 45,29% 9
HB 20.365 22,94% 4
PSE 13.182 14,85% 2
PCE-EPK 6.286 7,08% 1
EE 4.503 5,07% 1
EMK 2.088 2,35% 0
Balmaseda
Quarta-Balmaseda
25 apoderats
  • Cens: 253.006
  • Votants: 151.151 (59,74%)
  • Abstenció: 101.855 (40,26%)


  • Nuls: 1.505 (1%)
  • Vàlids: 149.646
    • Blancs: 886 (0,59%)
    • A candidatures: 148.751
 EAJ-PNV 43.103 28,98% 8
PSE 35.314 23,74% 6
HB 28.914 19,44% 5
UCD 15.256 10,26% 3
PCE-EKP 13.303 8,94% 2
EE 8.685 5,84% 1
EMK 2.589 1,74% 0

Referències

[modifica]
  1. ↑ https://www.boe.es/buscar/pdf/2012/BOE-A-2012-3948-consolidado.pdf
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «Election Results Archive» (en castellà). euskadi.eus. Basque Government. [Consulta: 23 febrer 2020].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 «Elecciones a las Juntas Generales (1979 - 2015)» (en castellà). Historia Electoral.com. [Consulta: 23 febrer 2020].
  4. ↑ Per Agrupación Independiente Llodiana

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eleccions a les Juntes Generals del País Basc de 1979


Eleccions a les Juntes Generals del País Basc Bandera d'Euskadi
1979 · 1983 · 1987 · 1991 · 1995 · 1999 · 2003 · 2007 · 2011 · 2015 · 2019 · 2023
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Eleccions_a_les_Juntes_Generals_del_País_Basc_de_1979&oldid=33774194»