Vés al contingut

Eleccions al Consell Insular de Mallorca de 2023

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Eleccions al Consell Insular de Mallorca de 2023
 ← 2019 Modifica el valor a WikidataMallorca Modifica el valor a Wikidata
Data28 maig 2023 Modifica el valor a Wikidata
Tipuseleccions Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegirconseller insular de Mallorca Modifica el valor a Wikidata
Participació
Electorat621.728 Modifica el valor a Wikidata
365.969
   58.86٪
Punt percentual 2.68
Nombre de vots vàlids361.168    Nombre de vots en blanc 6.172   Nombre de vots nuls 4.801
Resultat de la votació Modifica el valor a Wikidata
<1
2>
PP  — Llorenç Galmés
123.380   34.16٪
Punt percentual 13.65
Conseller insular de Mallorca 7 → 13 Nombre d'escons 6
<1
2>
PSIB  — Catalina Cladera i Crespí
92.050   25.49٪
Punt percentual 0.86
Conseller insular de Mallorca 10 → 9 Nombre d'escons 1
VOX  — Pedro Bestard
55.202   15.28٪
Punt percentual 6.24
Conseller insular de Mallorca 3 → 5 Nombre d'escons 2
MÉS  — Jaume Alzamora Riera
42.197   11.68٪
Punt percentual 0.98
Conseller insular de Mallorca 4 → 4
El Pi  — Antoni Salas
18.905   5.23٪
Punt percentual 3.9
Conseller insular de Mallorca 3 → 2 Nombre d'escons 1

Les eleccions al Consell Insular de Mallorca de 2023 foren una cita electoral que se celebrà el 28 de maig de 2023 en el marc de les eleccions autonòmiques de les Illes Balears d'aquell any. Hi tenien dret de vot tots els ciutadans majors de 18 anys empadronats a Mallorca.

Candidatures

[modifica]

Candidatures presents al Consell Insular de Mallorca

[modifica]
Partit Candidat
Partit Socialista Obrer Espanyol (PSIB-PSOE) Catalina Cladera Crespí[1]
Partit Popular (PP) Llorenç Galmés Verger[2]
Més per Mallorca (MÉS) Jaume Alzamora Riera[3]
Ciudadanos (Cs) Alejandro Valdivia Schneider[4]
Podemos (PODEMOS-IU) Iván Sevillano Miguel[5]
Proposta per les Illes (El PI) Antoni Salas Roca[6]
Vox (Vox) Pedro Bestard Martínez[7]

Resultats

[modifica]
Partit Vots % Escons +/–
Partit Popular de Mallorca 123.380 34,16
13 / 33
Augment6
Federació Socialista de Mallorca 92.050 25,48
9 / 33
Disminució1
Vox 55.202 15,28
5 / 33
Augment2
Més per Mallorca 42.197 11,68
4 / 33
=
Proposta per les Illes 18.905 5,23
2 / 33
Disminució1
Unides Podem 15.455 4,27
0 / 33
Disminució3
Ciutadans-Partit de la Ciutadania 4.920 1,36
0 / 33
Disminució3
Coalició per Balears 988 0,27
0 / 33
Nou
Projecte Lliberal Baléà 825 0,22
0 / 33
=
Reset-Reinicio Político 693 0,19
0 / 33
Nou
Nou Ordre Nacional 381 0,10
0 / 33
Nou
Total 354.996 98,29 33 =
Vots en blanc 6.172 1,70
Vots vàlids 361.168 98,68
Vots nuls 4.801 1,31
Participació 365.969 58,86
Cens 621.728
Font: www.resultatseleccions2023.caib.es[8]

Anàlisis

[modifica]

11 formacions es presentaren a les eleccions al Consell de Mallorca de 2023, quan a les anteriors havien estat 12. De les 11 del 2023 aconseguiren representació 5 (PP, PSOE, VOX, Més i Pi).

El PP aconseguí quasi doblar el nombre de vots passant de 69.286 a 123.380, cosa que permeté també pujar de manera important els consellers electes passant de 7 a 13. El PSIB tot i pujar 2.800 vots més en relació a 2019, aconseguiren un conseller electe manco. Vox sumà uns 24.000 vots més que quatre anys enrere i passà de 3 consellers electes a 5. Més per Mallorca perdé 495 vots però aconseguí mantenir els 4 consellers. El Pi perdé 11.800 vots i perdé 1 conseller. Unides Podem i Ciutadans no aconseguiren arribar al 5% exigit per entrar a la institució. Podem es quedà amb el 4'27 i Cs amb 1'37%. Les altres 4 opcions es quedaren entre el 0'10 i el 0'27.

A nivell de participació a les eleccions a l'urna del Consell de Mallorca, votaren 365.969 persones que suposaven un augment de 25.390 persones més que al 2019. Percentualment suposà un 58'86 % del cens, enfront del 56'17 % del 2017. Hi hagué però un augment de vot en blanc ja que escolliren aquesta opció 6.172 persones (1'70 %) quan el 2019 foren 3.911 (1'16 %). Pel que fa als vots en nul també hi hagué augment però amb manco mesura. 4.801 votaren nul (1'31 %) el 2023 enfront 4.121 persones (1'20 %) el 2019.

El municipi on més es votà percentualment a l'urna del Consell fou Mancor de la Vall on un 85'90 % dels electors possibles votà en l'urna insular. Ben a prop també Fornalutx amb un 85'89 %. A les anteriors havia estat Fornalutx amb un 87'41 %. Per contra, on manco es votà a l'urna del Consell de Mallorca fou a Capdepera amb un 49,91 %. També ja fou on manco es votà percentualment al 2019 a nivell insular. El municipi on el PP al Consell rebé percentualment més suports fou Escorca on un 79'27 % dels cens elegí la papereta del PP al Consell. Per la part contraria, a Sant Joan, el PP fou on guanyà amb manco percentatge amb un 26'81%. El Pi fou primera força insular a Ariany, Banyalbufar, Costitx i Petra. El PSIB fou primera força insular a Artà, Capdepera, Inca, Pollença, Puigpunyent i Santa Eugènia. I Més per Mallorca a Campanet, Deià, Esporles i Llubí.[9]

Referències

[modifica]