Elia Schneider
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 16 gener 1952  Caracas (Veneçuela) |
| Mort | 28 agost 2020 (68 anys) Los Angeles (Califòrnia) |
| Activitat | |
| Ocupació | directora de cinema, ballarina, productora de cinema, coreògrafa |
| Família | |
| Cònjuge | Joseph Novoa |
 
| |
Elia K. Schneider (Caracas, Veneçuela, 16 de gener de 1952 - Los Angeles, Califòrnia, 28 d'agost de 2020) va ser una escriptora, directora i productora de cinema i teatre veneçolana, que va estar casada amb el cineasta uruguaià-veneçolà José Ramón Novoa.
Biografia
[modifica]Schneider es va iniciar des de molt jove en la dansa i el ballet clàssic, estudià coreografia i va dirigir teatre. El 1980 va anar a fer un màster a l'Institute of Fine Arts de la Universitat de Nova York i des d'aleshores va dirigir i produir curtmetratges.
La seva pel·lícula Huelepega: Ley de la calle (1999), basada en els nens del carrer submergits en la drogoaddicció i que va ser censurada durant el període del segon govern de Rafael Caldera,[1] va guanyar 15 premis nacionals i internacionals, va estar prenominada al Óscar per Veneçuela i va ser l'èxit de taquilla més important d'aquest any. La seva pel·lícula Punto y raya (2004), basada en la història d'un soldat colombià i un altre veneçolà a la frontera comuna, també va ser prenominada a l'Óscar per Veneçuela i va rebre 24 premis als festivals de l'Havana, Huelva, Gramado, Biarritz, Bogotà, Santa Bàrbara, Santo Domingo, San Francisco i el Festival Llatí de Los Angeles. És també la primera pel·lícula veneçolana que participa en la competició dels Globus d'Or 2004. Des-autorizados (2010) fou nominada alo Premis Golden Globet en el XIII Festival Internacional de Cinema de Xanghai (categoría «A») i va ser seleccionada a la competència oficial del Festival de l'Havana (2010).
En 2016 va estrenar el seu darrer llargmetratge, Tamara, inspirada en la vida de Tamara Adrián, inspirada en la vida de Tamara Adrián, advocada transsexual veneçolana i reconeguda activista pels drets de les dones, de les minories sexuals i LGBT.[2][3]
Com a docent va exercir en 2001 com a instructora de Formació Actoral, i va formar part del personal de professors de la facultat del Stella Adler Acting Institute de Los Angeles. El seu taller «Fundamentos de Arte Escénico: Técnica Adler en español» és considerat com un dels millors d'aquesta escola.
El 28 d'agost de 2020, mor a la ciutat de Los Angele a causa d'un càncer de fetge.[4]
Cinema
[modifica]Llargmetratges
[modifica]- 2016: Tamara (guió i direcció)[5][6]
- 2011: Solo (guió i producció)
- 2010: Des-autorizados (guió i direcció)[7]
- 2010: Esclavo de Dios (producció)
- 2009: Un lugar lejano (producció)
- 2007: The Unfit (guió)
- 2002: El Don (guió i producció)[7]
- 2004: Punto y raya (direcció)[7]
- 2000: Huelepega (guió i direcció)[7]
- 2000: Oro Diablo (producció)[7]
- 1998: Los judíos de Coro (guió)
- 1994: Sicario (producció)[7]
- 1985: Agonía (producció)
Curtmetratges
[modifica]- 1982: Tierras prestadas (direcció i producció)
- 1980: Pedro Navaja (direcció i producció)
- 1979: El gran mundo (direcció i producció)
Videoclips
[modifica]- 2007: Des-autorizados (direcció i producció)
- 2006: Punto y raya (direcció i producció)
- 2004: MSR (direcció i producció)
- 2001: Huelepega (direcció i producció)
Televisió
[modifica]- 1992: 8 series dramáticas (direcció)
Teatre
[modifica]- 2018: Citizens of the Gray (direcció i creació)
- 2012: La playa (direcció i creació)
- 2009: Emigrantes (direcció)
- 2004: La lección (direcció i adaptació del llibret)
- 2000: Rooms (direcció i creació))
- 1998: Gaz (direcció i creació)
- 1996: Stasis (direcció i creació)
- 1984: Blumfeld (direcció i creació)
- 1982: A petición del público (direcció i creació)
- 1981: Man is man (direcció)
- 1980: La boda (direcció)
- 1979: Los criminales (direcció)
Òpera
[modifica]- 2003: Oedipus Rex (direcció)
Referències
[modifica]- ↑ Maribel Marín, para El País. «Los “chamos” de la calle», 03-10-1999. [Consulta: 21 desembre 2015].
- ↑ Coalición Incidencia LGBTI. «Integrantes del Movimiento LGBTI presentes en la 38.ª sesión de la Asamblea General de la OEA». Arxivat de l'original el 2 d'abril de 2015. [Consulta: 7 desembre 2010].
- ↑ Semana. «OEA y derechos LGBTI: mejor tarde que nunca», 06-08-2008. [Consulta: 7 desembre 2010].[Enllaç no actiu]
- ↑ Elia Schneider, la mujer que retrató los problemas sociales en el cine venezolano, eldiario.com, 29 de setembre de 2021
- ↑ Filme venezolano Tamara recibe premio de Cooperación Iberoamericana
- ↑ «Tamara (2016)». IMDb.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 ELIA SCHNEIDER