Joseph Novoa
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 22 agost 1950  (74 anys)Montevideo (Uruguai) |
| Residència | Estats Units d'Amèrica |
| Activitat | |
| Ocupació | director de cinema, productor de cinema, muntador |
| Família | |
| Cònjuge | Elia Schneider |
  
| |
Joseph Novoa, també conegut com a José R. Novoa o José Ramón Novoa, (Montevideo, l'Uruguai, 22 d'agost de 1959 -) és un director escriptor i productor cinematogràfic uruguaià i veneçolà, però radicat als Estats Units. Està casat amb la també directora i productora Elia Schneider i el seu fill és el premiat Director Joel Novoa.
Biografia
[modifica]Va començar la seva carrera en el Teatre Circular de l'Uruguai on va actuar en diverses obres de teatre i es va convertir en el director més jove d'aquest país, quan només tenia 19 anys. Va estudiar a l'Escola de Jacques Lecoq a París i amb l'Odin Teatret a Dinamarca i després va crear el seu grup Teatre Circ. Va ser becat pel govern danès per a treballar amb Eugenio Barba en direcció de Teatre a l'Odin Teatret (Holstebro, Dinamarca). Va viure a Europa on va produir i va dirigir diverses obres teatrals. Va viure a París diversos anys i després va arribar a Veneçuela on va compartir la co-direcció del Festival Internacional de Teatre de Caracas (Nacions Unides) amb Carlos Giménez a l'Ateneo de Caracas.
A Veneçuela, va ser director adjunt del Festival Internacional de Teatre (Teatre de les Nacions – UNESCO) en 1978 i 1982. Va obtenir el premi Critven (Premi de la Crítica – Millor Il·luminació), per l'obra Gaz. Va estudiar als Estats Units. Va diplomar de la Universitat de Nova York (Cinema) i del New School of Arts (Televisió). Va realitzar diversos curtmetratges, entre ells: El Gran Mundo i Pedro Navaja. Ha escrit 13 guions cinematogràfics. En 1984 estrena la seva òpera prima, Agonía, al Festival de Mont-real.
La seva pel·lícula Sicario (1994), va guanyar 27 premis internacionals i va ser nominada als Premis Goya i Selecció Oficial a l'Oscar per Veneçuela; va estar 35 setmanes en cartellera a Veneçuela, convertint-se en un dels èxits de taquilla més importants del cinema en aquest país.[1]
El seu següent llargmetratge, Garimpeiros (Oro diablo) es va estrenar a Veneçuela i va guanyar 3 premis internacionals. També va ser a la Selecció Oficial a l'Oscar/99. L'any 2006 va estrenar El don a Veneçuela, convertint-se novament en un dels èxits més importants de taquilla de l'any.
Joseph Novoa és també productor de les pel·lícules Punto y raya (dirigida per la seva esposa), Huelepega, Des-Autorizados, Esclavo de Dios i Tamara que va ser estrenada en el 2015. En l'àmbit internacional va produir En la puta vida (Uruguai, 2001), Be Happy (Xile, 2004), Encarnación (Argentina, 2007), Polvo Nuestro Que Estas en los Cielos (Argentina, 2008), El Premio (Perú, 2009), Verdades Verdaderas La Vida de Estela (Argentina, 2011) i Cuchillos en el Cielo (Perú, 2013).
En televisió, les seves pel·lícules van aconseguir un altíssim ràting. Les seves produccions han participat en més d'un centenar de Festivals Internacionals de Cinemes, obtenint més de 80 premis principals.
És membre per invitació de l'Acadèmia Espanyola de Cinematografia (Premis GOYA. Va ser fundador i primer Vicepresident de la Federació Iberoamericana de Productors Cinematogràfics i Audiovisuals (FIPCA), President de la Federació de Productors de Cinema (CAVEPROL) i va ser membre de la taula del Centre Nacional Autònom de Cinematografia de Veneçuela (CNAC).
Es va mudar a Los Angeles, Califòrnia des d'on es troba actualment desenvolupant nous projectes en els quals planeja utilitzar anglès com a idioma principal.
Filmografia
[modifica]Llargmetratges
[modifica]- Tamara (2015 | Productor-Editor)
- Solo (2014 | Productor-Director)
- Esclavo de Dios (2013 | Productor)
- Un lugar lejano (2009 | Productor-Director)[2][3]
- Des-Autorizados (2007 | Productor)
- El Don (2006 | Productor-Director)
- Punto y Raya (2004 | Productor) Prenominat als Premis Oscar- Millor pel·lícula estrangera
- Oro Diablo (Garimpeiros, 2000 | Productor-Director-) Prenominat als Premis Oscar- Millor pel·lícula estrangera
- Huelepega: Ley de la calle (1999 | Productor-Editor) prenominat als Premis Oscar- Millor pel·lícula estrangera
- Sicario (1994 | Productor-Director-Editor) Prenominat als Premis Oscar- Millor pel·lícula estrangera
- Agonía (1985 | Escritor-Productor-Director-Editor)
Curtmetratges
[modifica]- Tierras Prestadas (1981 | Productor-Editor)
- Pedro Navaja (1980 | Escriptor-Productor-Director-Editor)
- El Gran Mundo (1979 | Escriptor-Productor-Director-Editor)
Co-produccions Internacionals
[modifica]- El Premio (2009) Dirigida per Chicho Durant, Perú.
- Encarnación (2007) Dirigida per Anahi Berneri, Argentina.
- Be Happy (2004) Dirigida per Gonzalo Justiniano, Xile.
- En la Puta Vida (2002) Dirigida per Beatriz Flores Silva, Uruguai.
- Cuchillos en el cielo Dirigida per Chicho Durant, Perú
- Estela Dirigida per Nicolas Gil Lavedra, Argentina
- Polvo nuestro que estás en el cielo Dirigida per Beatriz Flores Silva, Uruguai
Premis
[modifica]Pel·lícules seleccionades per a competir pel Premi Oscar a la millor pel·lícula estrangera
[modifica]- Sicario (1994)
- Huelepega (1999)
- Oro diablo (2000)
- Punto y raya (2004)
Notes
[modifica]- ↑ Pedro Antonio Urbina. «Sicario (La ley de la calle)». Aceprensa, 31-01-1996. Arxivat de l'original el 2019-11-03. [Consulta: 28 maig 2012].
- ↑ Diario El Universal, Caracas, 1 de set. de 2009.
- ↑ Un lugar lejano. José Ramón Novoa, Venezuela, 2009 por Pablo Abraham. Acceso 25-12-2014
Referències
[modifica]- Manrupe, Raúl; Portela, María Alejandra. Un diccionario de films argentinos III 2003-2009. Buenos Aires: Editorial Corregidor, 2010, p. 238. ISBN 950-05-1913-7.