Elias Lönnrot

Elias Lönrot

Nom original	(fi) Elias Lönnrot
Biografia
Naixement	9 abril 1802 Sammatti (Finlàndia)
Mort	19 març 1884 (81 anys) Sammatti (Finlàndia)
Residència	Gran Ducat de Finlàndia Hövelö (en)
Nacionalitat	Finès
Religió	Luteranisme
Formació	Universitat de Hèlsinki Universitat Imperial Alexandre d'Helsinki Acadèmia de Turku Universitat de Turku
Activitat
Camp de treball	Lingüística, etnografia, botànica, medicina, filologia, col·leccionisme i literatura
Ocupació	Poeta i folklorista
Ocupador	Universitat de Hèlsinki Universitat Imperial Alexandre d'Helsinki
Membre de	Acadèmia de Ciències d'Hongria Acadèmia Prussiana de les Ciències
Gènere	poesia èpica
Obra
Obres destacables El Kalevala
Estudiant doctoral	Julius Krohn
Abrev. botànica	Lönnrot
Família
Família	Family of Elias Lönnrot (en)
Cònjuge	Maria Piponius
Parents	Miina Lönnrot, neboda
Premis
(1872)  Orde del Mèrit de les Arts i les Ciències (1862)  Orde de sant Estanislau de 2a classe (1856)  Orde de santa Anna de tercera classe  Cavaller de l'Orde de l'Estrella Polar

Elias Lönnrot (pronunciació: ˈɛlias ˈlœnruːt) (Sammatti, Finlàndia, 9 d'abril de 1802 - 19 de març de 1884), fou un cèlebre filòleg conegut per la seva important tasca recopilant i posant per escrit mostres de poesia oral tradicional de tota Finlàndia, i per ser l'autor del Kalevala, l'èpica nacional finesa escrita a partir de rondalles tradicionals.

Lönnrot va estudiar medicina a l'Acadèmia de Turku, amb la mala sort de començar els seus estudis l'any del Gran Incendi de Turku, que va destruir la meitat de la ciutat, incloent-hi la universitat. Lönnrot, juntament amb bona part dels estudiants, es va instal·lar a Hèlsinki, on es va graduar el 1832. Més tard va treballar com a metge a Kajaani (a l'interior del país, més o menys al centre) durant una època de forta fam a la zona, i que havia estat la causa que l'anterior metge se n'hagués anat. Veient les grans pèrdues de població i de bestiar que provocaven les males collites i la fam, Lönnrot va escriure cartes als organismes de l'estat demanant menjar, i no medicines. Atengué 4.000 persones en una època en la qual hi havia molt pocs metges, i de serveis molt cars. i en la qual els pacients no adquirien els medicaments de farmàcies (també rares i molt cares), sinó que confiaven en les habilitats dels curanderos, que tenien a la seva disposició certs remeis locals, és a dir, una situació força adversa.

La seva veritable passió, però, era la llengua finesa. Va començar a escriure en finès el 1827, data a partir de la qual va començar a cercar rondalles populars de boca dels camperols. Aquest mateix any enllestia la tesi de màster en llatí sobre Väinämöinen, personatge clau en el Kalevala a partir de poemes folklòrics. El 1931 va esdevenir primer secretari de la Societat de Literatura Finesa, fundada aquell mateix any.

Lönnrot, doncs, es va concentrar principalment en aquesta tasca i va perseguir la seva recerca pel camp de Finlàndia, de Lapònia, i de la Carèlia russa, amb un total d'onze viatges fins al 1845. Els fruits van arribar en forma d'una sèrie de llibres: Kantele (escrit durant els anys 1829-1831, i que porta el nom d'un instrument popular del país), Kalevala (1835-1836, possiblement "Terra d'herois" també conegut com el "Vell Kalevala"), Kanteletar (1840, "La donzella del Kantele"), Sananlaskuja (1842, "Proverbis"), una segona edició del Kalevala (1849, el "Nou Kalevala") i el primer diccionari finès-suec (1866-1880).

Va aconseguir, gràcies a aquests esforços de preservar la tradició oral, la càtedra de Literatura finesa a la Universitat de Hèlsinki. Va morir el 19 de març de 1884 a Sammatti, a la província de Nylandia.

Com a commemoració, l'artista gràfic Erik Bruun va fer servir la imatge de Lönnrot en els bitllets de 500 marcs finlandesos que va dissenyar.

Enllaços externs

• Obres d'Elias Lönnrot del Project Gutenberg.