Elizabeth Garrett Anderson
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 9 juny 1836  Whitechapel (Anglaterra) | ||
| Mort | 17 desembre 1917 (81 anys) Alde House (Anglaterra) (en)  | ||
| Mayor of Aldeburgh (en) | |||
| 9 novembre 1908 – 1911 | |||
| Dades personals | |||
| Residència | Alde House (en) | ||
| Formació | Hospital de Middlesex (1860–1861) Facultat de Medicina de París | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Medicina i política local | ||
| Lloc de treball | Upper Berkeley Street (en) | ||
| Ocupació | política, sufragista, metgessa, escriptora | ||
| Ocupador | London School of Medicine for Women Elizabeth Garrett Anderson and Obstetric Hospital | ||
| Membre de | |||
| Família | |||
| Cònjuge | James George Skelton Anderson (1871–1907), mort del cònjuge | ||
| Fills | Louisa Garrett Anderson, Alan Garrett Anderson | ||
| Pares | Newson Garrett i Louisa Dunnell | ||
| Germans | Millicent Fawcett Agnes Garrett Samuel Garrett | ||
 | |||
Elizabeth Garrett Anderson (Whitechapel, Londres, 9 de juny de 1836 - Aldeburgh, 17 de desembre de 1917) va ser la primera metgessa britànica.[1]
Com que se li va denegar l'admissió a les escoles de medicina, es va inscriure com a estudiant d'infermeria a l'Hospital Middlesex mentre estudiava pel seu compte amb metges i en hospitals de Londres i Edimburg. El 1865 va obtenir la licència per exercir de la Societat d'Apotecaris, que era l'única que permetia els exàmens a les dones; tot seguit, aquesta societat canviaria les seves normes per evitar que altres dones entressin a la professió d'aquesta manera. Elizabeth Garrett Anderson es doctorà després a la universitat de La Sorbona de París el 1870, convertint-se en la primera dona de la Gran Bretanya a llicenciar-se i doctorar-se com a metgessa.[1][2][3][4]
Com que, pel fet de ser dona, cap hospital la contractava malgrat tenir el títol, el 1866 va obrir consulta privada, el St. Mary 's Dispensary for Women and Children, a Marylebone, una de les zones més pobres de Londres. Més endavant va decidir convertir-lo en un hospital en què només treballessin dones, i així va passar a anomenar-se Nou Hospital per a Dones, inaugurat el 1872. L'any 1918, després de la seva mort, l'hospital prendria el seu nom; ara forma part de la Universitat de Londres.[3]
El 1874 Anderson va crear una facultat mèdica per a dones, l'Escola de Medicina per a Dones de Londres, en la qual faria de professora i en seria degana des de 1883 fins al 1903.[1][3]
Escrigué molts articles i memòries sobre la seva activitat mèdica. La seva determinació va obrir el camí a altres dones i el 1876 es va aprovar una llei que permetia a les dones entrar a les professions mèdiques. També es va donar a conèixer com a lluitadora activa a favor del moviment del sufragi femení. Així, va ser membre del Comitè Central de la Societat Nacional per al Sufragi Femení el 1889.[4]
Retirada a la ciutat d'Aldeburgh, a la costa de Suffolk, el 1908 en fou elegida alcaldessa.[2][3]
Referències
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Elizabeth Garrett Anderson» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 25 abril 2021].
- ↑ 2,0 2,1 Enciclopedia Espasa, volum. 5, pàginan694. 1909. ISBN 8423945057
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Elizabeth Garrett Anderson (1836-1917): La doctora que recibió las llaves del reino de la medicina» (en castellà). Mujeres con ciencia, 15-08-2019. [Consulta: 25 abril 2021].
- ↑ 4,0 4,1 «Elizabeth Garrett Anderson» (en anglès). BBC. History. [Consulta: 25 abril 2021].