Elisabeth Guttenberger
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 6 febrer 1926  Stuttgart (República de Weimar) |
| Mort | 25 març 2024 (98 anys) |
| Grup ètnic | Sints |
| Cronologia | |
| 13 març 1943-16 març 1943 | transport de Munich au camp de concentration d'Auschwitz-Birkenau le 13.03.1943 (fr) 
|
Elisabeth Guttenberger (Stuttgart, 6 de febrer de 1926 - 25 de març de 2024) va ser una supervivent de l'Holocaust alemanya i activista dels drets humans.[1] D'origen sint, va sobreviure a l'holocaust romaní i va declarar als judicis d'Auschwitz de Frankfurt després d'haver estat internada al camp per a famílies gitanes.
Biografia
[modifica]Nascuda a Stuttgart el 6 de febrer de 1926, Guttenberger va viure a la seva ciutat natal fins al 1936.[2] El seu pare, Josef Schneck, era comerciant d'instruments de corda antics. La seva mare, Sofie, volia una bona educació per als seus fills, matriculant-los a classes de música.[3] Més tard va declarar que la seva educació li havia ajudat oferir-li oportunitats en oficines administratives a Auschwitz.[4] Un cop Adolf Hitler va prendre el poder, a la seva família li va costar trobar oportunitats econòmiques a causa dels estrictes criteris racials.[5] La família es va traslladar a Múnic el 1936.[2] No va poder assistir a l'escola secundària i es va veure obligada a abandonar el seu aprenentatge en l'àmbit de la pastisseria a causa de la intervenció de la Gestapo i, en canvi, va ser reclutada per treballar en una fàbrica de municions.[6]
El 16 de desembre de 1942, el règim nazi va decretar que tots els gitanos que encara vivien dins del territori alemany havien de ser deportats a Auschwitz amb l'objectiu de dur a terme un extermini complet.[7][8] La família de Guttenberger va ser detinguda a Múnic el 8 de març de 1943 i deportada a Auschwitz vuit dies després, on va rebre el número de presonera Z 3991.[9] El camp estava format per 32 estables amb lliteres de tres pisos, amb fins a mil presoners amuntegats a cada estable.[3]
Va ser l'únic membre de la seva família que va sobreviure a l'internament, després d'haver assabentat de la mort del seu pare després de la seva llibertat.[10] Va ser traslladada a Ravensbrück l'1 d'agost de 1944 abans de ser enviada a Flossenbürg.[9] El camp va ser tancat el 15 d'abril de 1945 i els presoners van ser enviats en una marxa de la mort a Marienbad. Va ser alliberada per les tropes nord-americanes a finals d'abril de 1945.[11][12]
Després de la guerra, Guttenberger va anar a declarar en els judicis de Frankfurt, que van tenir lloc entre 1963 i 1965. Tot i que no va poder assistir al judici, el seu testimoni va ser llegit pel jutge instructor Heinz Düx, davant la cort del districte de Pforzheim.[2] No obstant això, el tribunal no va trobar el seu testimoni concloent.[13] Després dels judicis, va declarar regularment a la commemoració de l'edifici del Reichstag a Berlín, sobretot en el 50è aniversari del "decret d'Auschwitz" el 1992.[14] També va parlar a l'obertura del Centre de Documentació i Cultural dels Sinti i els Gitanos alemanys el 1997.[15] El 2 d'agost de 2014, Olga Grjasnowa va llegir el seu testimoni en un acte organitzat pel Memorial als jueus assassinats d'Europa, que va tenir lloc al Memorial a les víctimes sinti i gitanes del nacionalsocialisme.[16]
El març de 2008, un Stolperstein amb els noms dels membres de la família de Guttenberger es va col·locar fora de la seva antiga casa a Stuttgart.[17] El grup organitzador va rebre el premi Alfred Hausser de l'Associació de Perseguits del Règim Nazi – Federació d'Antifeixistes i va ser present a l'acte de lliurament de premis.[18]
Elisabeth Guttenberger va morir el 25 de març de 2024, a 98 anys.[19]
Referències
[modifica]- ↑ Rosenberg, Petra «Die Gedenkstätte Zwangslager Berlin-Marzahn trauert um die Überlebende Elisabeth Guttenberger» (en german). Gedenkstätte Zwangslager Berlin-Marzahn e.V., 25-03-2024.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Elisabeth Guttenberger» (en german). German Resistance Memorial Center.
- ↑ 3,0 3,1 «Sofie, Josef, Giesela, Pauline, Josef Maria und Donatus Schneck, Stöckachstr. 28» (en german). Stolpersteine Stuttgart.
- ↑ «Materialheft zur Plakatmappe mit Fotografien von Henning Langenheim und Peter Liedtke» (en german). Fritz Bauer Institut.
- ↑ Roberts Baer, Elizabeth. Experience and Expression: Women, the Nazis, and the Holocaust. Wayne State University Press, 2003, p. 14-15. ISBN 978-0-8143-3063-0.
- ↑ Krausnick, Michael. Wo sind sie hingekommen ? Der unterschlagene Völkermord and den Sinti und Roma (en german). Gerlingen, 1995. ISBN 9783883500386. OCLC 231647040.
- ↑ «1942 : dates importantes» (en french). United States Holocaust Memorial Museum.
- ↑ «Roms – Histoire. Holocauste» (en french). Council of Europe.
- ↑ 9,0 9,1 Steinbacher, Sybille. Der Frankfurter Auschwitz-Prozess (1963–1965): Kommentierte Quellenedition (en german). Campus Verlag, 2013. ISBN 978-3-593-39960-7.
- ↑ «Sinti and Roma – memories». Auschwitz-Birkenau State Museum.
- ↑ Blatma, Daniel. The Death Marches. Harvard University Press, 2011. ISBN 978-0-674-05919-1.
- ↑ «Flossenbürg – Site of Granite (before 1938)». Flossenbürg Concentration Camp Memorial Site.
- ↑ Heißenbüttel, Dietrich «In ihrer Sprache gibt es kein Wort für Krieg» (en german). , 31-03-2021.
- ↑ Hartung, Klaus «"Von unliebsamen Mitmenschen befreit"» (en german). , 25-12-1992.
- ↑ «Ansprache von Elisabeth Guttenberger anlässlich des Festakts zur Einweihung des Dokumentations- und Kulturzentrums Deutscher Sinti und Roma am 16. März 1997» (en german). Kulturzentrum Deutscher Sinti und Roma Heidelberg. Arxivat de l'original el 2 April 2015.
- ↑ «Gedenkveranstaltung anlässlich des 70. Jahrestages der »Liquidation« des »Zigeunerlagers« in Auschwitz-Birkenau» (en german). , 30-06-2014.
- ↑ «Stolpersteine für Stuttgart am 14. und 15. März 2008» (en german). Stolpersteine Stuttgart.
- ↑ «Eine Brücke von der Vergangenheit in die Zukunft» (en german). Antifa Nachrichten.
- ↑ «Auschwitz-Überlebende Elisabeth Guttenberger gestorben» (en german). Südwestrundfunk, 27-03-2024.