Élisabeth Moreno
|
Per a altres significats, vegeu «Moreno». |
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 20 setembre 1970  (54 anys)Tarrafal (Cap Verd) | ||
| Ministra delegada d'Igualtat de Gènere, Diversitat i Igualtat d'Oportunitats | |||
| 6 juliol 2020 – 20 maig 2022 ← Marlène Schiappa – Charlotte Caubel → Membre del gabinet: govern Jean Castex | |||
| Dades personals | |||
| Formació | Escola Nacional de la Magistratura de França (2012–2013) Universitat de Mannheim (2005–2007) ESSEC Business School (2005–2007) Universitat París-Est-Créteil-Val-de-Marne (1988–1991) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | executiva d'empresa, política, anciens cadres | ||
| Ocupador | Hewlett-Packard (2019–) Lenovo (2012–2019) Dell (2000–2012) Orange (1998–2002) | ||
| Premis | |||
| |||
 
| |||
Élisabeth Moreno (Tarrafal, Cap Verd, 20 de setembre de 1970), és una empresària i política franco-cap-verdiana, presidenta de HP Àfrica després d'haver estat presidenta de Lenovo França. El 6 de juliol de 2020, és nomenada ministra delegada d'igualtat dones-homes, diversitat i igualtat d'oportunitats.
Biografia
[modifica]Élisabeth Moreno, nascuda a Tarrafal (Cap Verd), al nord de l'illa de Santiago (Cap Verd), és la filla gran de sis germans.[1] El seu pare treballava a la construcció i la seva mare netejava llars, els seus dos pares no sabien ni llegir ni escriure. La seva família emigra a França l'any 1977, i s'instal·la a la ciutat d'Athis-Mons, a l'Essonne, per trobar una estructura hospitalària que pugui acollir una de les seves germanes, que tenia greus cremades en un accident domèstic.[2][3]
Com a germana gran, sovint fa de segona mare:
| « | Molt d'hora, he sentit la necessitat de ser un suport per a la meva família. He construït la meva vida en aquest sentit, tractant de trobar les solucions que podrien ajudar-la. I més, ja que els meus pares no sabien llegir ni escriure. Sabeu, tinc finalment un recorregut d'emigrada clàssica. Però això no ha estat mai un pes.[3]. | » |
A l'escola, li proposen una orientació professional, que rebutja ja que desitjava seguir un batxillerat literari, i a continuació fer estudis superiors de dret, per tal de ser advocada. Després d'un master, finalment en dret mercantil a la universitat París XII, s'estrena en un gabinet jurídic.[2][3]
L'any 1991, funda una empresa constructora amb el seu marit, una societat que compta fins a 30 col·laboradors.[2][3][4]
L'any 1998, després d'haver-se divorciat, entra a France Telecom per portar les vendes pimes i PMI de la regió París Sud. L'any 2002, passa a Dell com a directora de grans comptes i s'hi queda deu anys, passa per la divisió marroquina del grup, a continuació és promoguda directora comercial EMEA (Europa Moyen Orient Àfrica) de Dell pels grans comptes estratègics, en la seva tornada a França. Es beneficia de la possibilitat, igualment, durant la seva estada en aquesta empresa, de reprendre temporalment estudis amb 35 anys el 2006, per obtenir un Màster en administració d'empreses a l'ESSEC i a la universitat de Mannheim a Alemanya[3][4] Esdevé igualment jutge consular voluntari al tribunal de comerç de Bobigny el gener de 2015, després de formació a l'Escola nacional de la magistratura,.[5][6]
Té igualment compromisos associatius, havent participat en sobretot la fundació, amb altres cap verdians, del Cabo Verde business club l'any 2005, i de la Casa Cabo Verde de 2008 a 2011, amb accions focalitzades en la diàspora cap-verdiana a França.[6]
L'any 2012, és reclutada per Lenovo com a directora comercial Europa. Cinc anys més tard, l'any 2017, esdevé presidenta directora general França del grup Lenovo.[2][4][5][7] Els seus pares tornen a Cap Verd, on es fan càrrec d'un hotel.
El gener de 2019, és anomenada presidenta de HP Àfrica, i s'instal·la, amb el seu segon marit i una de les seves dues filles a Sud-àfrica[2][8][9]
El 6 de juliol de 2020, és nomenada, al govern Castex, ministra encarregada de la Igualtat entre dones i homes, de la Diversitat i de la Igualtat d'oportunitats, en lloc de Marlène Schiappa.[10] Associacions feministes critiquen la seva nominació per la seva posició sobre l'assetjament al treball.[11][12][13]
Filmografia
[modifica]El juny de 2019, el film Morabeza, la force du mouvement, un documental testimoniatge que tracta de la migració cap-verdana a Europa tracta, entre d'altres, el seu recorregut personal.[14]
Referències
[modifica]- ↑ «Elisabeth Moreno». dirigeants.bfmtv.com.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Marc Landré «Elisabeth Moreno, la résiliente» (en francèsancès). Le Figaro, juny 2019.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Valérie Abrial «Elisabeth Moreno, l'ambition du bonheur» (en francès). La Tribune, agost 2018.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Véronique Arène «Elisabeth Moreno devient PDG de Lenovo France» (en francès). Le Monde informatique, gener 2017.
- ↑ 5,0 5,1 Marie Le Tutour «Patronne de Lenovo France, Elisabeth Moreno pilote un géant chinois» (en francès). Capital, agost 2018.
- ↑ 6,0 6,1 «Elisabeth Moreno, présidente de Lenovo France» (en francès). MEDEF-Île-de-France, 07-03-2017. Arxivat de l'original el 2021-01-25. [Consulta: 29 agost 2020].
- ↑ Laure-Emmanuelle Husson; Habib Achour «Ils ont confiance : le regard d'Elisabeth Moreno, PDG de Lenovo France» (en francès). Challenges, maig 2017.
- ↑ «Après Dell et Lenovo, Elisabeth Moreno arrive chez HP Afrique» (en francès). Jeune Afrique, Gener 2019.
- ↑ Deborah Loye «Elisabeth Moreno, engagée en Afrique chez HP» (en francès). Les Échos, abril 2019.
- ↑ «Famille politique, études ou précédentes fonctions : découvrez qui sont les membres du gouvernement Castex» (en francès). Le Monde, juliol 2020.
- ↑ «Élisabeth Moreno : ces féministes outrées par la promotion d'une femme» (en francès). Marianne, 16-07-2020. [Consulta: 21 juliol 2020].
- ↑ «Quand la nouvelle ministre à l'Égalité parlait "sexisme" et "climat de défiance" à la machine à café» (en francès). Le HuffPost, 07-07-2020. [Consulta: 21 juliol 2020].
- ↑ «Élisabeth Moreno : une dirigeante d'entreprises à l'égalité entre les femmes et les hommes» (en francès). www.franceinter.fr, 07-07-2020. [Consulta: 4 agost 2020].
- ↑ Jérémy Billon et Benjamin Vallet. «Morabeza, la force du mouvement» (en francès en). vimeo.com, 29-06-2019.
Govern Jean Castex (des del 6 de juliol de 2020) | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Europa i afers estrangers |
| ||||||||
| Transició ecològica |
| ||||||||
| Educació nacional, joventut i esports |
| ||||||||
| Economia i finances |
| ||||||||
| Defensa |
| ||||||||
| Interior |
| ||||||||
| Treball i inserció |
| ||||||||
| Ultramar | |||||||||
| Cohesió dels territoris i relacions amb les col·lectivitats territorials |
| ||||||||
| Justícia | |||||||||
| Cultura | |||||||||
| Solidaritat i Salut |
| ||||||||
| Mar | |||||||||
| Ensenyament superior, recerca i innovació | |||||||||
| Agricultura i alimentació | |||||||||
| Funció pública | |||||||||
| Ministres delegats i secretaris d'Estat depenents del Primer ministre |
| ||||||||
