Emmanuelle Wargon
.jpg) (2023)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (fr) Emmanuelle Stoléru 24 febrer 1971 (53 anys)Neuilly-sur-Seine (França) |
Minister for Housing (en)  | |
| juliol 2020 – 16 maig 2022 Membre del gabinet: govern Jean Castex | |
| Dades personals | |
| Formació | Escola Nacional d'Administració (1995–1997) HEC Paris Institut d'Estudis Polítics de París |
| Activitat | |
| Ocupació | alt càrrec, lobbista, política, executiu del servei públic |
| Partit | candidat independent Territoris de Progrés |
| Membre de | |
| Família | |
| Cònjuge | Mathias Wargon (1994–) |
| Pares | Lionel Stoléru i Francine Stoléru |
| Premis | |
| |
| |
Emmanuelle Wargon (nascuda Stoléru, Neuilly-sur-Seine, Alts del Sena, 24 de febrer de 1971), és una alta funcionària, lobbista i política francesa.
Després d'haver ocupat diferents llocs administratius al ministeri de Salut, entra al Grup Danone en qualitat de directora de comunicació i d'afers públics, la qual cosa l'ha portada a exercir activitats de lobista industrial, entre d'altres sobre temes ambientals. El 16 d'octubre de 2018, és nomenada Ministra delegada encarregada de l'habitatge amb el ministre de Transició ecològica i solidària.
El 6 de juliol de 2020, és nomenada ministra encarregada d'habitatge al govern Jean Castex.
Biografia
[modifica]Orígens familiars
[modifica]Nascuda el 24 de febrer de 1971 a Neuilly-sur-Seine[1] (Alts del Sena), és filla única de Lionel Stoléru (1937-2016), secretari d'Estat sota la presidència de Giscard d'Estaing (1974-1981) després de nou sota la segona presidència de François Mitterrand (govern Rocard, 1988-1991), i de la seva esposa Francine Wolff (morta l'any 2009), Antic alumne de l'École nationale d'administration i administradora de la ciutat de París.[2]
Formació
[modifica]Efectua els seus estudis secundaris al liceu Molière (París).[3] Es diploma a l'Escola d'alts estudis comercials de París (HEC), a l'Institut d'estudis polítics de París (SCiences-Po) i a l'Escola nacional d'administració (ENA, promoció Marc-Bloch - la mateixa promoció que la del Primer ministre Édouard Philippe).[4]
Carrera
[modifica]Comença la seva carrera professional l'any 1997, com auditora a la Cort dels comptes, abans d'esdevenir, l'any 1999, ponent davant de les comissions de deontologia.[5]
Cridada, l'any 2001, com a consellera tècnica de Bernard Kouchner, ministre delegat de Salut, l'any 2002 entra a l'Agència francesa de seguretat sanitària dels productes de salut (Afssaps) en qualitat d'adjunta al Director general.[6][7]
Promoguda, l'any 2005, consellera referendària a la Cort dels comptes, assumeix, a partir de 2006, les funcions de directora delegada de coordinació i control intern d'Assistència pública-Hospitals de París (AP-HP).
De 2007 a 2010, és directora de gabinet de Martin Hirsch, llavors Alt comissàri de Solidaritats actives contra la pobresa al govern Fillon.[1] És a continuació secretària general dels ministeris socials (Salut, Treball, Esport) fins a l'any 2012, a continuació delegada general de Formació professional i ocupació al ministeri del Treball de 2012 a 2015.
Abandona la funció pública l'any 2015 per entrar al Grup Danone com a «directora de comunicació i de negocis públics », és a dir lobista[4] encarregada de les relacions del grup agroalimentari amb els poders públics i la sostenibilitat).[8]
El 16 d'octubre de 2018, en la remodelació del Segon govern Philippe, mentre encara treballa a la Danone, és nomenada secretària d'Estat d'Ecologia amb el ministre de Transició ecològica i solidària, François de Rugy, on succeeix a Sébastien Lecornu.[9] Aquest últim, promogut ministre d'organització territorial, estava sobretot encarregat de temes energètics.[1]
El 14 de gener de 2019, és designada amb Sébastien Lecornu per animar el « gran debat nacional », organitzat per tal de sortir de la crisi engendrada pel moviment de les Armilles grogues.[10]
El 23 de març de 2020, anuncia estar infectada pel COVID-19 però presentant només símptomes benignes.[11][12]
És pròxima a Laurent Bigorgne.[13]
Casada amb Mathias Wargon, metge d'urgències a Seine-Saint-Denis, té tres fills (de 15 a 21 anys l'any 2019).[14][15][3]
Controvèrsies pel que fa a la possibilitat de conflictes d'interessos
[modifica]Segons molts periòdics, la seva condició de « ex-lobista en cap » en matèria mediambiental del grup Danone, la qual cosa l'ha portada a defensar l'oli de palma o els OGM, posa interrogants sobre el poder dels lobby denunciat per Nicolas Hulot, en la seva dimissió d'agost de 2018.[4][8][16] A més, aquesta successió d'altes càrrecs públic-privat-públic és novament criticada com un cas de « portes giratòries », semblant al de la seva col·lega al ministeri de la Transició ecològica i solidària, Bruna Poirson, que anteriorment havia treballat per a Veolia.[17]
El seu ministre, François de Rugy indica que
| « | el que seria incòmode, fóra que com a secretària d'Estat digués que anem a desenvolupar l'oli de palma a França quan aquesta no és la nostra política[18] | » |
. Destaca observar que el seu estatus d'antiga representant d'interessos és una « força » per a l'ambició ecològica portada pel ministeri, subratlli [que ella és] una dona lliure i una alta funcionària lligada a l'interès general[19] i indiqui que ella marxaria si estigués en una situació de conflicte d'interessos, prenent l'exemple del plàstic per a la qual Bruna Poirson (que havia treballat per a un gran grup al tractament dels residus).[20]
Distincions
[modifica]- Cavaller de l'Orde del mèrit (2015)[21]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Rémi Barroux, «Emmanuelle Wargon, des questions sociales à l'écologie, en passant par Danone» (en francès). Le Monde, 16-10-2018.
- ↑ «"Lionel Stoleru"». annales.org.
- ↑ 3,0 3,1 Virginie Malingre «Emmanuelle Wargon, la fonceuse du grand débat» (en francès). Le Monde, 27-02-2019.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Robin Korda. «Emmanuelle Wargon, une lobbyiste à l'Ecologie» (en francès). Le Parisien.
- ↑ «Arrêté du 7 mars 1999 portant nomination à la commission prévue à l'article 5 du décret no 95-168 du 17 février 1995 modifié relatif à l'exercice d'activités privées par des fonctionnaires ou agents non titulaires ayant cessé temporairement ou définitivement leurs fonctions et aux commissions instituées par l'article 4 de la loi no 94-530 du 28 juin 1994. NOR: FPPA9900042A». JORF, 63, 03 1999, pàg. 3891.
- ↑ «Arrêté du 31 juillet 2002 portant détachement (Cour des comptes). NOR: CPTE0200046A». JORF, 180, 08 2002, pàg. 13279.
- ↑ «"Nominations au Journal officiel de la République française"».
- ↑ 8,0 8,1 Beatrice Parrino. «Emmanuelle Wargon, une lobbyiste à l'Écologie». lepoint.fr, 16-10-2018.
- ↑ «Décret du 16 octobre 2018 relatif à la composition du Gouvernement».
- ↑ «Emmanuelle Wargon et Sébastien Lecornu animeront le grand débat national» (en francès). Le Monde, 14-01-2019.
- ↑ «Coronavirus : La secrétaire d'État, Emmanuelle Wargon, annonce avoir été testée positive au Covid-19» (en francès). Franceinfo, 22-03-2020.
- ↑ «La secrétaire d'État à l'Écologie, Emmanuelle Wargon, testée positive au coronavirus» (vídeo). BFMTV.
- ↑ «ENA, HEC, Danone : les connexions tous azimuts d'Emmanuelle Wargon». La Lettre A.fr, 26-07-2019.
- ↑ Stéphanie Marteau. «« Ma grande gueule m’a coûté une partie de ma carrière » : Mathias Wargon, l'urgentiste pugnace au langage fleuri». Le Monde, 18-04-2020.
- ↑ Virginie Bloch-Lainé «Mathias Wargon, à pleins tubes» (en francès). Libération, 1er maig 2020.
- ↑ «Emmanuelle Wargon, une lobbyiste qui défend l'huile de palme chez Macron». nouvelobs.com, 17-10-2018.
- ↑ «Emmanuelle Wargon, l'ex-lobbyiste en chef de Danone à la Transition écologique». liberation.fr, 16-10-2018.
- ↑ «Huile de palme: François de Rugy défend sa secrétaire d'État Emmanuelle Wargon» (en francès). BFMTV. [Consulta: 18 octubre 2018].
- ↑ François Geffrier «Avec Emmanuelle Wargon à l'Écologie, Danone fait-il son entrée au gouvernement ?» (en francès). Europe 1, 17-10-2018.
- ↑ Alain Auffray; Coralie Schaub «Emmanuelle Wargon : «Je me déporterai si je suis en situation de conflit d'intérêts»» (en francès). Libération.fr, 18-10-2018.
- ↑ «Version électronique authentifiée publiée au JO n° 0271 du 22/11/2015 | Legifrance». www.legifrance.gouv.fr.
Govern Jean Castex (des del 6 de juliol de 2020) | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Europa i afers estrangers |
| ||||||||
| Transició ecològica |
| ||||||||
| Educació nacional, joventut i esports |
| ||||||||
| Economia i finances |
| ||||||||
| Defensa |
| ||||||||
| Interior |
| ||||||||
| Treball i inserció |
| ||||||||
| Ultramar | |||||||||
| Cohesió dels territoris i relacions amb les col·lectivitats territorials |
| ||||||||
| Justícia | |||||||||
| Cultura | |||||||||
| Solidaritat i Salut |
| ||||||||
| Mar | |||||||||
| Ensenyament superior, recerca i innovació | |||||||||
| Agricultura i alimentació | |||||||||
| Funció pública | |||||||||
| Ministres delegats i secretaris d'Estat depenents del Primer ministre |
| ||||||||
