Vés al contingut

Emmanuelle Wargon

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaEmmanuelle Wargon
Imatge
(2023) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Emmanuelle Stoléru Modifica el valor a Wikidata
24 febrer 1971 Modifica el valor a Wikidata (53 anys)
Neuilly-sur-Seine (França) Modifica el valor a Wikidata
Minister for Housing (en) Tradueix
juliol 2020 – 16 maig 2022
Membre del gabinet: govern Jean Castex
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióEscola Nacional d'Administració (1995–1997)
HEC Paris
Institut d'Estudis Polítics de París Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióalt càrrec, lobbista, política, executiu del servei públic Modifica el valor a Wikidata
Partitcandidat independent
Territoris de Progrés Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
CònjugeMathias Wargon (1994–) Modifica el valor a Wikidata
ParesLionel Stoléru Modifica el valor a Wikidata  i Francine Stoléru Modifica el valor a Wikidata
Premis
X: emmwargon Modifica el valor a Wikidata

Emmanuelle Wargon (nascuda Stoléru, Neuilly-sur-Seine, Alts del Sena, 24 de febrer de 1971), és una alta funcionària, lobbista i política francesa.

Després d'haver ocupat diferents llocs administratius al ministeri de Salut, entra al Grup Danone en qualitat de directora de comunicació i d'afers públics, la qual cosa l'ha portada a exercir activitats de lobista industrial, entre d'altres sobre temes ambientals. El 16 d'octubre de 2018, és nomenada Ministra delegada encarregada de l'habitatge amb el ministre de Transició ecològica i solidària.

El 6 de juliol de 2020, és nomenada ministra encarregada d'habitatge al govern Jean Castex.

Biografia

[modifica]

Orígens familiars

[modifica]

Nascuda el 24 de febrer de 1971 a Neuilly-sur-Seine[1] (Alts del Sena), és filla única de Lionel Stoléru (1937-2016), secretari d'Estat sota la presidència de Giscard d'Estaing (1974-1981) després de nou sota la segona presidència de François Mitterrand (govern Rocard, 1988-1991), i de la seva esposa Francine Wolff (morta l'any 2009), Antic alumne de l'École nationale d'administration i administradora de la ciutat de París.[2]

Formació

[modifica]

Efectua els seus estudis secundaris al liceu Molière (París).[3] Es diploma a l'Escola d'alts estudis comercials de París (HEC), a l'Institut d'estudis polítics de París (SCiences-Po) i a l'Escola nacional d'administració (ENA, promoció Marc-Bloch - la mateixa promoció que la del Primer ministre Édouard Philippe).[4]

Carrera

[modifica]

Comença la seva carrera professional l'any 1997, com auditora a la Cort dels comptes, abans d'esdevenir, l'any 1999, ponent davant de les comissions de deontologia.[5]

Cridada, l'any 2001, com a consellera tècnica de Bernard Kouchner, ministre delegat de Salut, l'any 2002 entra a l'Agència francesa de seguretat sanitària dels productes de salut (Afssaps) en qualitat d'adjunta al Director general.[6][7]

Promoguda, l'any 2005, consellera referendària a la Cort dels comptes, assumeix, a partir de 2006, les funcions de directora delegada de coordinació i control intern d'Assistència pública-Hospitals de París (AP-HP).

De 2007 a 2010, és directora de gabinet de Martin Hirsch, llavors Alt comissàri de Solidaritats actives contra la pobresa al govern Fillon.[1] És a continuació secretària general dels ministeris socials (Salut, Treball, Esport) fins a l'any 2012, a continuació delegada general de Formació professional i ocupació al ministeri del Treball de 2012 a 2015.

Abandona la funció pública l'any 2015 per entrar al Grup Danone com a «directora de comunicació i de negocis públics », és a dir lobista[4] encarregada de les relacions del grup agroalimentari amb els poders públics i la sostenibilitat).[8]

El 16 d'octubre de 2018, en la remodelació del Segon govern Philippe, mentre encara treballa a la Danone, és nomenada secretària d'Estat d'Ecologia amb el ministre de Transició ecològica i solidària, François de Rugy, on succeeix a Sébastien Lecornu.[9] Aquest últim, promogut ministre d'organització territorial, estava sobretot encarregat de temes energètics.[1]

El 14 de gener de 2019, és designada amb Sébastien Lecornu per animar el « gran debat nacional », organitzat per tal de sortir de la crisi engendrada pel moviment de les Armilles grogues.[10]

El 23 de març de 2020, anuncia estar infectada pel COVID-19 però presentant només símptomes benignes.[11][12]

És pròxima a Laurent Bigorgne.[13]

Casada amb Mathias Wargon, metge d'urgències a Seine-Saint-Denis, té tres fills (de 15 a 21 anys l'any 2019).[14][15][3]

Controvèrsies pel que fa a la possibilitat de conflictes d'interessos

[modifica]

Segons molts periòdics, la seva condició de « ex-lobista en cap » en matèria mediambiental del grup Danone, la qual cosa l'ha portada a defensar l'oli de palma o els OGM, posa interrogants sobre el poder dels lobby denunciat per Nicolas Hulot, en la seva dimissió d'agost de 2018.[4][8][16] A més, aquesta successió d'altes càrrecs públic-privat-públic és novament criticada com un cas de « portes giratòries », semblant al de la seva col·lega al ministeri de la Transició ecològica i solidària, Bruna Poirson, que anteriorment havia treballat per a Veolia.[17]

El seu ministre, François de Rugy indica que

« el que seria incòmode, fóra que com a secretària d'Estat digués que anem a desenvolupar l'oli de palma a França quan aquesta no és la nostra política[18] »

. Destaca observar que el seu estatus d'antiga representant d'interessos és una « força » per a l'ambició ecològica portada pel ministeri, subratlli [que ella és] una dona lliure i una alta funcionària lligada a l'interès general[19] i indiqui que ella marxaria si estigués en una situació de conflicte d'interessos, prenent l'exemple del plàstic per a la qual Bruna Poirson (que havia treballat per a un gran grup al tractament dels residus).[20]

Distincions

[modifica]
  • Cavaller de l'Orde del mèrit (2015)[21]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Rémi Barroux, «Emmanuelle Wargon, des questions sociales à l'écologie, en passant par Danone» (en francès). Le Monde, 16-10-2018.
  2. ↑ «"Lionel Stoleru"». annales.org.
  3. ↑ 3,0 3,1 Virginie Malingre «Emmanuelle Wargon, la fonceuse du grand débat» (en francès). Le Monde, 27-02-2019.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Robin Korda. «Emmanuelle Wargon, une lobbyiste à l'Ecologie» (en francès). Le Parisien.
  5. ↑ «Arrêté du 7 mars 1999 portant nomination à la commission prévue à l'article 5 du décret no 95-168 du 17 février 1995 modifié relatif à l'exercice d'activités privées par des fonctionnaires ou agents non titulaires ayant cessé temporairement ou définitivement leurs fonctions et aux commissions instituées par l'article 4 de la loi no 94-530 du 28 juin 1994. NOR: FPPA9900042A». JORF, 63, 03 1999, pàg. 3891.
  6. ↑ «Arrêté du 31 juillet 2002 portant détachement (Cour des comptes). NOR: CPTE0200046A». JORF, 180, 08 2002, pàg. 13279.
  7. ↑ «"Nominations au Journal officiel de la République française"».
  8. ↑ 8,0 8,1 Beatrice Parrino. «Emmanuelle Wargon, une lobbyiste à l'Écologie». lepoint.fr, 16-10-2018.
  9. ↑ «Décret du 16 octobre 2018 relatif à la composition du Gouvernement».
  10. ↑ «Emmanuelle Wargon et Sébastien Lecornu animeront le grand débat national» (en francès). Le Monde, 14-01-2019.
  11. ↑ «Coronavirus : La secrétaire d'État, Emmanuelle Wargon, annonce avoir été testée positive au Covid-19» (en francès). Franceinfo, 22-03-2020.
  12. ↑ «La secrétaire d'État à l'Écologie, Emmanuelle Wargon, testée positive au coronavirus» (vídeo). BFMTV.
  13. ↑ «ENA, HEC, Danone : les connexions tous azimuts d'Emmanuelle Wargon». La Lettre A.fr, 26-07-2019.
  14. ↑ Stéphanie Marteau. «« Ma grande gueule m’a coûté une partie de ma carrière » : Mathias Wargon, l'urgentiste pugnace au langage fleuri». Le Monde, 18-04-2020.
  15. ↑ Virginie Bloch-Lainé «Mathias Wargon, à pleins tubes» (en francès). Libération, 1er maig 2020.
  16. ↑ «Emmanuelle Wargon, une lobbyiste qui défend l'huile de palme chez Macron». nouvelobs.com, 17-10-2018.
  17. ↑ «Emmanuelle Wargon, l'ex-lobbyiste en chef de Danone à la Transition écologique». liberation.fr, 16-10-2018.
  18. ↑ «Huile de palme: François de Rugy défend sa secrétaire d'État Emmanuelle Wargon» (en francès). BFMTV. [Consulta: 18 octubre 2018].
  19. ↑ François Geffrier «Avec Emmanuelle Wargon à l'Écologie, Danone fait-il son entrée au gouvernement ?» (en francès). Europe 1, 17-10-2018.
  20. ↑ Alain Auffray; Coralie Schaub «Emmanuelle Wargon : «Je me déporterai si je suis en situation de conflit d'intérêts»» (en francès). Libération.fr, 18-10-2018.
  21. ↑ «Version électronique authentifiée publiée au JO n° 0271 du 22/11/2015 | Legifrance». www.legifrance.gouv.fr.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Emmanuelle_Wargon&oldid=34278861»