Elisabeth Vergés Costa
| Biografia | ||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | 4 gener 1939  Barcelona | |||||||||||||||||||
| Mort | 25 setembre 2019 (80 anys) Barcelona | |||||||||||||||||||
| Activitat | ||||||||||||||||||||
| Ocupació | alpinista, escaladora en roca | |||||||||||||||||||
| Esport | escalada de roques | |||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| Família | ||||||||||||||||||||
| Cònjuge | Josep Manuel Anglada i Nieto | |||||||||||||||||||
Elisabeth Vergés Costa (Barcelona, 4 de gener de 1939 - Barcelona, 25 de setembre de 2019) fou una pionera en l'escalada i l'alpinisme de Catalunya, i una de les primeres alpinistes catalanes a fer expedicions fora d'Europa.[1][2]
Trajectòria esportiva
[modifica]La seva trajectòria esportiva està plena de nombroses escalades durant els anys seixanta, i moltes van passar a la història per ser les primeres ascensions que feia una dona, com ara les de la Peña Sola d'Agüero i el cim del Puro dels Mallos de Riglos. A Catalunya, va escalar Montserrat, el Cadí, la Riba, Oliana i Vall d'Ordesa, però Vergés va ser també de les primeres escaladores que van participar en expedicions fora d'Europa, com ara a Ahaggar (Algèria), Kenya, Groenlàndia i els Andes del Perú. Ha estat vinculada al Club Muntanyenc Barcelonès i al Centre Excursionista de Catalunya. Vergés va formar cordada habitual amb Josep Manuel Anglada i Nieto, Jordi Pons Sanginés, Joan Cerdà o Francesc Guillamon Nieto. A més, l'any 1961 va formar part de la primera cordada íntegrament femenina que va pujar al Cavall Bernat juntament amb l'espeleòloga barcelonina Alícia Masriera González.[3]
Obra
[modifica]És autora d'una biografia sobre Josep Manuel Anglada, amb qui va estar casada i va fer expedicions durant una seixantena d'anys.[4]
Va ser protagonista del documental Encordades, conjuntament amb Carme Romeu Pecci, Mònica Verge Folia, Esther Sabadell Simó i Helena Alemán Sobrino, entre d'altres, i on diferents generacions d'alpinistes i muntanyenques expliquen les seves vivències amb la seva passió per pujar muntanyes, i on es reflexiona sobre el paper femení en aquest esport.[5]
Alpinisme i escalada
[modifica]Expedicions
[modifica]- Expedició Ahaggar (1967)
- Expedició monts de Kenya (1971)
- Expedició Groenlandia a la Península d'Alfred Wegener (1973, 1976)
- Expedició Andes del Perú (1980)
Ascensions
[modifica]- Primera ascensió femenina a Peña Sola
- Primera ascensió femenina a Mallos de Agüero
- Primera ascensió femenina el Puro, als Mallos de Riglos (Osca).
Referències
[modifica]- ↑ «Elisabeth Vergés Costa». Enciclopèdia de l'esport català. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 26 setembre 2019].
- ↑ NacióMuntanya. «Mor Elisabeth Vergés, pionera de l'escalada a Catalunya | NacióMuntanya». [Consulta: 26 setembre 2019].
- ↑ «Mor Elisabeth Vergés, pionera de l'escalada a Catalunya Va fer escalades que van passar a la història per ser les primeres ascensions d'una dona». Diari ARA, 26-09-2019 [Consulta: 26 setembre 2019].
- ↑ Vergés, Elisabeth. ANGLADA. Desnivel, 2002. ISBN 9788495760449.
- ↑ «Encordades: “Las mujeres lo han tenido difícil en la montaña”» (en castellà), 07-06-2011. [Consulta: 29 setembre 2019].