Ellison Scotland Gibb
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 6 març 1879  Glasgow (Escòcia) | ||
| Mort | 1970 (90/91 anys) Ayr (Escòcia) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | activista, sufragista | ||
| Premis | |||
Ellison Scotland Gibb (Glasgow, 6 de març de 1879 - Ayr, 1970) fou una sufragista i jugadora d'escacs d'Escòcia.
Biografia
[modifica]Ellison Scotland nasqué al 1879. El seu pare era Peter Walker Gibb, un comerciant de peix, i sa mare Margaret Skirving. Tenia cinc germans, una dels quals era la sufragista Margaret Skirving Gibb. Va morir a Ayr el 1970.
Sufragista
[modifica]Fou membre de la Unió Social i Política de les Dones.[1] El 1910, la nomenaren secretària honorària de la Lliga Sufragista d'Actrius de Glasgow. El 1911 es negà a participar en el cens, juntament amb la seua mare i la resta de la família.[2][3]
La van arrestar cinc vegades entre 1910 i 1912.[4][5] Quan era a la presó de Perth, va participar en una vaga de fam.
El 30 d'octubre, ella i Frances Parker trencaren una finestra a Dundee.[6] Al novembre del 1910, amb altres vuit dones fou arrestada per llançar pedres als locals del secretari d'estat del Departament de l'Interior. Al març del 1912, ella i Frances Parker s'asseieren al costat de Winston Churchill en un tren de Stranraer a Glasgow, i li van demanar l'opinió sobre els vots per a les dones, i li explicaren el sofriment de les presoneres de Holloway. Churchill descrigué l'experiència amb Ellison Gibb com a "intolerable, desagradable, una molèstia: ets una dona baixa". Al novembre del 1912, fou agredida per un tal Edwin Heath Smith mentre intentava protestar davant el primer ministre, H. H. Asquith a Ladybank, Cupar. El 1913, va comprar la llicència de la Llei del Gat i el Ratolí de Sylvia Pankhurst (venuda en ajuda dels fons de la Unió Social i Política de les Dones).[7]
Carrera
[modifica]El 1907, guanyà el torneig Ladies Minor en el Scottish Ladies Championship.[8] El 1921, s'enfrontà a Blackburne quan va visitar el Glasgow Ladies club el 26 d'octubre per a una exhibició simultània de 14 taulers. En el mateix any, fou presidenta del Glasgow Ladies Chess Club.[9] Va jugar en l'equip de dones de Glasgow que arribà a la final de la Copa Spens de la temporada 1922-23.[10]
Referències
[modifica]- ↑ Leneman, Leah. A Guid Cause. Mercat Press, 1995, p. 259. ISBN 1873644485.
- ↑ McGowan. «The Gibb Family Chess Players and Suffragettes». Chess Scotland. [Consulta: 23 juliol 2018].
- ↑ Fotheringham. «Thanks for the Memories: Glasgow's Votes for Women celebration at Mitchell». Evening Times. [Consulta: 27 setembre 2018].
- ↑ «Suffragettes: Amnesty of August 1914: Index of Women Arrested, 1906-1914». Ancestry. [Consulta: 23 juliol 2018].
- ↑ «Roll of Honour of Suffragette Prisoners 1905-1914». National Archives. [Consulta: 23 juliol 2018].
- ↑ «Reports of militant attacks in Scottish newspapers». Women's History Scotland. Arxivat de l'original el 2018-03-27. [Consulta: 23 juliol 2018].
- ↑ Leneman, Leah. A Guid Cause: Women's Suffrage Movement in Scotland. Mercat, 1995. ISBN 1873644485.
- ↑ «The Chess Amateur». .
- ↑ «Falkirk Herald». .
- ↑ «Spens Cup 1922-23». Chess Scotland. [Consulta: 29 juliol 2018].