Els fills dels mosqueters
Aparença
At Sword's Point | |
---|---|
Fitxa | |
Direcció | Lewis Allen |
Protagonistes | |
Producció | Jerrold T. Brandt |
Dissenyador de producció | Darrell Silvera |
Guió | Aubrey Wisberg |
Música | Roy Webb |
Fotografia | Ray Rennahan |
Muntatge | Samuel E. Beetley |
Vestuari | Edward Stevenson |
Productora | RKO Pictures |
Distribuïdor | RKO Pictures |
Dades i xifres | |
País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
Estrena | 1952 |
Durada | 81 min |
Idioma original | anglès |
Versió en català | Sí |
Color | en color |
Descripció | |
Basat en | Els tres mosqueters i Vint anys després |
Gènere | cinema de capa i espasa i pel·lícula basada en una novel·la |
Lloc de la narració | París |
Els fills dels mosqueters (original: At Sword's Point) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Lewis Allen, estrenada el 1952 i doblada al català.[1]
Argument
[modifica]França, 1648: Richelieu i Lluís XIII han mort, el nou rei és un menor, i el Duc de Lavalle està en oberta rebel·lió, planejant prendre el poder. La reina de França rep l'amenaça d'una conspiració contra el seu regnat, i com a últim recurs, decideix enviar un missatger perquè vagi a buscar als famosos mosqueters. Aquests, que són massa vells, envien els seus fills. Claire, la filla d'Athos, tan destra amb l'espasa com el que més, es disfressa d'home per lluitar al costat d'ells.
Repartiment
[modifica]- Cornel Wilde: D'Artagnan
- Maureen O'Hara: Clara, filla d'Athos
- Dan O'Herlihy: Aramis
- Alan Hale Jr.: Porthos
- Robert Douglas: Duc de Lavalle
- Gladys Cooper: Anna d'Espanya
- June Clayworth: Comtessa Claudine
- Blanche Yurka: Madame Michom
- Nancy Gates: Princesa Henriette
- Edmund Breon: El camarlenc de la reina
- Peter Milles: El jove Lluís XIV de França
- George Petrie: Chalais
- Moroni Olsen: El vell Porthos
Crítica
[modifica]- Poc inspirada, tot i que mecànicament àgil, pel·lícula d'aventures que intenta amb poc èxit emular els brillants resultats que va assolir en aquest gènere George Sidney[2]
- "Els fills dels mosqueters", una producció de Jerrold T. Brandt per la R. K. O., amb guió de Walter Ferris i Joseph Hoffman que ha dibuixat simplement una idea d'història com una marató de gimnàstica solemne, acabada amb diàlege pomposos, buits. Sota la direcció igualment pedestre de Lewis Allen, els participants estan esbufegant en va. Els elàstics salvadors de França són Mr. Wilde, Dan O'Herlihy i Alan Hale Jr., amb l'encantadora Miss O'Hara, en vestits d'home. Tots ells amunt i vall, portant les forces del dolent Robert Douglas, i finalment rescatant el príncep hereu en un atropelladament clímax que s'assembla una convenció d'esgrima.[3]
Referències
[modifica]- ↑ Els fills dels mosqueters
- ↑ Calderon, pàg. 250
- ↑ The New York Times. At Sword's Point (en anglès). The New York Times, 10 d'abril de 1952.
Bibliografia
[modifica]- Calderón, Teo. Calderón & Villamandos. Movie Movie (en castellà). ISBN 84-605-6130-5.