Els intocables d'Eliot Ness

Els intocables d'Eliot Ness
The Untouchables
	;
Fitxa
Direcció	Brian De Palma
Protagonistes	Charles Martin Smith; Andy García; Richard Bradford; Jack Kehoe; Robert De Niro; Sean Connery; Billy Drago; Patricia Clarkson; Kevin Costner; Don Harvey; John Barrowman; Del Close; Larry Brandenburg; Clifton James; Brad Sullivan; Patrick Billingsley; Stephen Burrows; Vito D'Ambrosio; Chelcie Ross; Robert Miranda
Producció	Art Linson
Guió	David Mamet, Eliot Ness i Oscar Fraley
Música	Ennio Morricone
Fotografia	Stephen H. Burum
Muntatge	Gerald B. Greenberg i Bill Pankow
Productora	Paramount Pictures
Distribuïdor	Paramount Pictures i Netflix
Dades i xifres
País d'origen	Estats Units d'Amèrica
Estrena	1987
Durada	119 min
Idioma original	anglès
Versió en català	Sí
Rodatge	Chicago
Color	en color
Pressupost	25.000.000 $
Recaptació	76.270.454 $
Descripció
Basat en	The Untouchables
Gènere	cinema de gàngsters, cinema històric, cinema d'acció, cinema biogràfic, drama, pel·lícula basada en un llibre, cinema de ficció criminal, cinema de drama històric, thriller, cinema policíac de suspens i cinema de drama policíac
Tema	crim organitzat i Intocables
Lloc de la narració	Chicago
Època d'ambientació	1930
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar al millor actor secundari (1988); Globus d'Or a la millor banda sonora original (1987); Oscar al millor vestuari (1988); Oscar a la millor direcció artística (1988); Oscar a la millor banda sonora (1988); National Society of Film Critics Award al millor actor de repartiment (1987); American Society of Cinematographers Award for Outstanding Achievement in Cinematography in Theatrical Releases (1987); Globus d'Or al millor actor secundari (1987); Premi de l'Acadèmia Japonesa a la millor pel·lícula en llengua estrangera (1988); BAFTA a la millor música (1988); BAFTA al millor actor secundari (1988); premi del Sindicat de Guionistes d'Amèrica al millor guió adaptat (1988); César a la millor pel·lícula estrangera (1988) ;
Premis	Oscar al millor actor secundari (1986); National Board of Review Award al millor actor de repartiment (1987); Premi del London Film Critics Circle a l'actor de l'any (1987); Premi del Kansas City Film Critics Circle al millor actor secundari (1987); Globus d'Or al millor actor secundari (1987); BAFTA a la millor música (1988); National Board of Review a les 10 pel·lícules més destacades ;

Els intocables d'Eliot Ness (The Untouchables en el seu títol original en anglès) és una pel·lícula de l'any 1987 dirigida per Brian De Palma i protagonitzada per Kevin Costner i Sean Connery.^[1] Ha estat doblada al català ^[2]

Argument

Chicago, 1930. La prohibició ha convertit la ciutat en un camp de batalla. Les bandes rivals de gàngsters es disputen la venda il·legal d'alcohol i el control dels carrers. Eliot Ness (Kevin Costner), agent federal del Tresor, té la missió de posar fi al regnat de terror d'Al Capone (Robert De Niro), el més poderós dels líders criminals. Ness dirigirà un petit grup de decidits i insubornables policies, entre els quals es troba Jim Malone (Sean Connery), un experimentat policia irlandès. S'adona que per a estar a l'altura de Capone haurà d'emprar mètodes poc ortodoxos.^[1]^[3]

Context històric i artístic

Els intocables d'Eliot Ness és una pel·lícula fluida i espectacular en què es reuniren el productor Art Linson, l'escriptor David Mamet i el cineasta Brian De Palma. Plegats van sumar esforç i talent per a actualitzar la llegenda estatunidenca —basada en personatges reals— de l'incorruptible policia federal Eliot Ness i els seus heroics agents del Tresor, cavallers motoritzats de la croada contra el crim organitzat durant els anys de la Llei Seca als Estats Units.^[1]

Vostè va dir que volia saber com atrapar Capone. De veritat vol agafar-lo? Entengui'm bé, què està disposat a fer?... Si obre vostè el ball amb aquesta púrria, senyor Ness, ha d'estar disposat a ballar totes les peces, perquè ells no abandonaran el combat fins que un dels dos hagi mort. Si vol atrapar-lo, només hi ha un sistema. Si ell treu la navalla, vostè ha d'ensenyar la pistola; si ell fereix un dels seus homes, vostè haurà de matar un dels seus. Aquest és el sistema de Chicago i només així podrà atrapar a Capone.

——Sean Connery com el policia Jim Malone)^[1]

Per a l'escriptura d'aquest ostentós i excitant thriller, el guionista Mamet —que no va voler cenyir-se a la realitat històrica— s'inspiraria en la recordada sèrie de televisió produïda per la cadena ABC entre els anys 1959 i 1962, on Robert Stack era l'agent Ness i Neville Brand el mafiós Al Capone. Però la pel·lícula, a més d'incrementar la grandiloqüència dels esdeveniments i les dosis de violència, millora el format de la sèrie, destacant-hi la bona mètrica del suspens, l'elegància de la planificació, els contrapunts irònics i l'esplèndida tasca dels intèrprets principals. En primer lloc, Kevin Costner en el paper de Ness, i després, substituint Bob Hoskins a darrera hora, Robert De Niro fent de Capone. I, tanmateix, Sean Connery, magnífic caracteritzant el veterà policia irlandès Malone, treball que li va suposar l'Oscar. Molt notable el fragment de l'assalt a la caserna fronterera canadenca, resolt amb aires de western, i portentosa la seqüència del tiroteig a l'Union Station de Chicago, on, a tall d'estilitzat i evocatiu homenatge, es restaura l'antològic episodi de les escalinates d'El cuirassat Potemkin (Serguei Eisenstein, 1925), sense que hi manqui el cotxet de nadó lliscant entre trets. De Palma se serveix dels més ampul·losos recursos formats, un reguitzell de tràvelings, picats i altres artificis tècnics que escauen molt bé a un film dissenyat per al consum multitudinari. Amb aquesta formidable producció del 1987, la Paramount Pictures recaptaria més de 200 milions de dòlars i Hollywood va començar a conrear de manera assídua la readaptació cinematogràfica d'antigues sèries televisives.

Anacronismes

En diverses escenes, Ness és vist fumant cigarretes amb filtre.^[4]
A la frontera amb el Canadà, un cotxe de color blanc i al més pur estil dels anys vuitanta del segle XX és vist al fons de l'escena.^[4]
La fulla d'auró ha estat un símbol reconegut del Canadà des de la dècada del 1850. No obstant això, la fura d'auró que apareix a les caixes de begudes alcohòliques durant l'acció policial és una fulla de 10 puntes dissenyada per a la bandera canadenca d'avui dia, la qual va aparèixer per primera vegada el 1965.
En una de les escenes finals de la pel·lícula, Eliot Ness mata el gàngster Frank Nitti quan, en realitat, el veritable Frank Nitti es va suïcidar el 1943.^[4]

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 Vilaseca, Ramón Robert, 2014. Les 500 millors pel·lícules de la història del cinema. Lleida: Pagès Editors, S. L. ISBN 9788499754932. Pàg. 268.
↑ S.A., (ASI) Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals,. «ésAdir > Filmoteca: pel·lícules > Els intocables d'Eliot Ness». [Consulta: 22 octubre 2018].
↑ Canby, Vincent «FILM: DeNIRO IN THE UNTOUCHABLES» (en anglès). The New York Times.
↑ ^4,0 ^4,1 ^4,2 Goofs - IMDb (anglès)

Enllaços externs

Tràiler - YouTube (anglès)

[{{ISBN|9788499754932}}-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 Vilaseca, Ramón Robert, 2014. Les 500 millors pel·lícules de la història del cinema. Lleida: Pagès Editors, S. L. ISBN 9788499754932. Pàg. 268.

[2] S.A., (ASI) Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals,. «ésAdir > Filmoteca: pel·lícules > Els intocables d'Eliot Ness». [Consulta: 22 octubre 2018].

[3] Canby, Vincent «FILM: DeNIRO IN THE UNTOUCHABLES» (en anglès). The New York Times.

[Goofs_-_IMDb-4] 4,0 ^4,1 ^4,2 Goofs - IMDb (anglès)

[1]

[2]

[3]

[4]