Sean Connery

Sir
Sean Connery

(1983)
Biografia
Naixement	(en) Thomas Sean Connery 25 agost 1930 Fountainbridge (Escòcia)
Mort	31 octubre 2020 (90 anys) Lyford Cay (Bahames)
Causa de mort	insuficiència respiratòria fibril·lació auricular
Residència	Lyford Cay Marbella Kranidi Domaine de Terre Blanche Edimburg
Religió	Catolicisme
Formació	Tollcross Primary School
Alçada	1,89 m
Activitat
Lloc de treball	Regne Unit
Ocupació	lleter (1944–1950), actor de cinema, actor de televisió, actor de veu, futbolista, guionista, productor de cinema, actor de teatre, actor de gènere, actor, director de cinema
Activitat	1954 - 2012
Ocupador	St. Cuthbert's Co-operative Society (1944–1950)
Partit	Partit Nacional Escocès
Carrera militar
Branca militar	Royal Navy
Rang militar	mariner preferent
Esport	futbol culturisme
Posició a l'equip	Migcampista
Obra
Papers destacats	Agent 007 contra el Dr. No El nom de la rosa Indiana Jones i l'última croada La caça de l'Octubre Roig A la recerca d'en Forrester
Família
Cònjuge	Micheline Roquebrune (1975–2020), mort de la persona Diane Cilento (1962–1973), divorci
Fills	Jason Connery  () Diane Cilento
Pares	Joseph Connery   i Euphemia McLean
Germans	Neil Connery
Premis
(2006)  AFI Life Achievement Award../... 25+
Signatura
Lloc web	seanconnery.com

Sir Thomas Sean Connery (Fountainbridge, 25 d'agost de 1930 - Lyford Cay, 31 d'octubre de 2020) va ser un actor i productor de cinema escocès. De la seva filmografia, destaca el seu paper d'agent 007, James Bond, que va interpretar set vegades. Va guanyar un Oscar pel seu paper a Els intocables d'Elliot Ness, el 1988, un BAFTA pel paper del frare Guillem de Baskerville a El nom de la rosa el mateix any, i dos Globus d'Or, entre d'altres premis.

Militant del Partit Nacional Escocès, no fou fins al 5 de juliol del 2000, quan ja tenia seixanta-nou anys, que acceptà ser armat cavaller per la reina Elisabet II. El 2003, després del rodatge de la pel·lícula The League of Extraordinary Gentlemen, va anunciar la seva retirada del cinema.

Se li ha reconegut sempre haver mantingut el seu accent escocès, no importava quina fos la nacionalitat del personatge que interpretés. Malgrat que era més vell que la majoria dels Sex Symbols contemporanis, les revistes sovint el van qualificar de «Sexiest Man Alive» (l'home més sexy).

Biografia

Infància i adolescència

Placa commemorativa al lloc del naixement de Sean Connery a Fountainbridge, Edimburg

Thomas Sean Connery va néixer al barri de Fountainbridge a Edimburg, fill d'Euphemia "Effie" McBain McLean, dona de fer feines, i Joseph Connery, obrer i camioner. El seu pare era un catòlic romà d'ascendència irlandesa, i la seva mare era una protestant escocesa.

Quan tenia vuit anys va néixer el seu germà Neil. Va començar a guanyar-se la vida fent de repartidor de llet als matins i aprenent de carnisser per la tarda, després de l'escola. Sean Connery va deixar els estudis als 17 anys i es va enrolar a la marina britànica, durant 3 anys, però ho va deixar a causa d'una úlcera de l'estómac. Durant la seva estada a la marina es va fer els seus coneguts tatuatges. El primer diu: «Dad and Mum» (pare i mare), i el segon: «Scotland forever» (Escòcia per sempre). Després, va fer de paleta, repartidor, envernissador de taüts i model a l'Escola de les Belles Arts d'Edinburg, entre d'altres feines.

Va practicar igualment el culturisme i acabà al tercer lloc del concurs de Mister Univers el 1950. Un altre competidor li va comentar aleshores que estaven fent proves per una obra de teatre titulada "South Pacific", que es va representar entre el 1951 i el 1954. I així, durant els anys 1950, va alternar les aparicions a la televisió, al teatre a Point of departure, A witch in Time, Witness for the Prosecution d'Agatha Christie i al cinema el 1955 a Geordie de Frank Launder i Action of The Tiger de Terence Young, que li van servir com a aprenentatge. Va destacar al telefilm Anna Karenina produït per Rudolph Cartier per a la BBC el 1961, al costat de Claire Bloom.

De jove va ser un bon futbolista i va debutar a l'equip «Bonnyrigg Rose». Durant la representació de South Pacific, va jugar un partit contra un equip local, i va ser vist per Matt Busby, manager del Manchester United. Busby li va proposar un contracte de 25£ per setmana. Sean Connery va admetre haver estat temptat per aquesta oferta, però va refusar. Ho va explicar més tard: «I realised that a top-class footballer could be over the hill by the age of 30, and I was already 23. I decided to become an actor and it turned out to be one of my more intel·ligent moves. » (Em vaig adonar que un futbolista professional podia ser a dalt de tot als 30 anys, i jo ja en tenia 23. Vaig decidir fer-me actor i aquesta va ser una de les meves tries més intel·ligents).

El primer paper a la televisió americana va ser en un episodi de Jack Benny. També va participar breument a l'epopeia El dia més llarg, del 1962.

Els anys James Bond: 1963-1967, 1971, 1983

Sean Connery el 1964 a Marnie, pel·lícula d'Alfred Hitchcock

El 1961, el London Express va fer un concurs per trobar una nova cara per al paper de James Bond, l'agent 007, sortit de la imaginació d'Ian Fleming. Va guanyar el concurs davant de sis-cents candidats. Va ser James Bond en set episodis, sis produïts per EON, la societat d'Albert R. Broccoli, i el setè produït per Warner Bros

• 1963: Agent 007 contra el Dr. No (Dr. No), dirigida per Terence Young
• 1964: Des de Rússia amb amor (From Russia with Love), dirigida per Terence Young
• 1965: Goldfinger, dirigida per Guy Hamilton
• 1965: Operació Tro (Thunderball), dirigida per Terence Young
• 1967: Només es viu dues vegades (You Only Live Twice), dirigida per Lewis Gilbert
• 1971: Diamants per a l'eternitat (Diamonds Are Forever), dirigida per Guy Hamilton
• 1983: Mai diguis mai més, dirigida per Irvin Kershner (no oficial)

L'actor va ser descobert per Harry Saltzman i Albert R. Broccoli després que els altres aspirants del paper de Bond fossin eliminats, incloent-hi David Niven (que interpretarà Bond al remake Casino Royale el 1967), Cary Grant i James Mason. El magre pressupost va obligar els productors a contractar un actor desconegut.

Ian Fleming, el creador de James Bond va tenir reserves sobre la tria de l'actor: He's not what I envisioned of James Bond imatges (No s'assembla al James Bond que vaig imaginar) i I'm looking for a Bond and not any overgrown stunt-man (Estic buscant un Bond i no un acròbata massa gran), afegint que Sean Connery (musculat, 1,88 metres i escocès) no era refinat. Malgrat tot, la promesa de Ian Fleming li diu que Connery tenia el «carisma sexual requerit». Fleming va canviar d'opinió després de l'èxit d'Agent 007 contra el Dr. No: estava impressionat d'haver creat un hereu semi-escocès i semi-suís per al James Bond literari de les seves properes novel·les.

L'èxit de la pel·lícula li dona immediatament una dimensió internacional i marca el començament d'una prestigiosa filmografia, amb honoraris adients a la notorietat creixent. Però el juny de 1967, després del rodatge de Només es viu dues vegades, Sean Connery deixa el paper, cansat dels arguments repetitius, de la manca de desenvolupament del personatge, de l'associació permanent entre ell i Bond als ulls del públic i de la por de quedar estancat en un paper.

Sean Connery com a James Bond a Diamants per a l'eternitat el 1971

La seva última participació oficial com a 007 és en el 6è episodi Diamants per a l'eternitat el 1971 (el 7è episodi de la sèrie: 007 al servei secret de Sa Majestat el 1969, l'agent 007 és interpretat per George Lazenby). Li van pagar un milió de dòlars per a aquest paper. Va declinar l'oferta de 5 milions de dòlars per fer la següent pel·lícula Viu i deixa morir el 1973, que veurà el començament de la participació de Roger Moore al paper de Bond.

El remake d'Operació Tro el 1983 agafa Sean Connery fent el seu setè Bond en una pel·lícula no oficial Mai diguis mai més. El títol de la pel·lícula prové d'un comentari de Sean Connery al final de Diamants per a l'eternitat, sobre el fet que no interpretaria "mai més" el paper de Bond.

Quan ja fa més de quaranta anys d'haver fet aquell paper, la interpretació de James Bond per part de Sean Connery continua sent la millor per a molta gent, malgrat les interpretacions populars de Roger Moore, Timothy Dalton, Pierce Brosnan i Daniel Craig.

Els sentiments de Sean Connery sobre el personatge de James Bond van de l'afecte al ressentiment: un dia diu que detesta tant el personatge que el podria matar, però diu alhora que mai no ha detestat Bond, que hauria volgut simplement poder desenvolupar-ne unes altres facetes. També afirma que es preocupava sempre pel futur del personatge i de la franquícia, que sempre havia estat una de les seves icones durant massa temps per no inquietar-se'n, i que totes les pel·lícules tenien els seus punts positius.

La seva carrera després de James Bond

Sean Connery amb Audrey Hepburn a Robin i Mariana el 1976

Encara que Bond segueixi sent el seu paper més conegut, Sean Connery ha fet una carrera brillant i ha rodat amb els més importants directors: Guy Hamilton, Alfred Hitchcock (Marnie), Sidney Lumet (The Hill), John Huston (L'home que volia ser rei), Richard Lester (Cuba), Richard Attenborough (Un pont massa llunyà), Steven Spielberg (Indiana Jones i l'última croada), Jean-Jacques Annaud (El nom de la rosa) o Brian De Palma (Els intocables d'Elliot Ness), per dir-ne només alguns. Les seves interpretacions del Coronel Arbuthnott en Assassinat a l'Orient Express, de Sidney Lumet el 1974 i del xeic Mulay Hamid El Raisulil a la pel·lícula de John Milius El vent i el lleó el 1975 li donen un gran renom per part de la crítica i del públic i fan de l'ell un actor polivalent, no unit només al paper d'agent secret britànic.

El 1982 va fer una aparició a la comèdia de Terry Gilliam Els herois del temps fent d'Agamèmnon al costat dels Monty Python. A causa d'una broma del guionista: al guió, Michael Palin descriu el personatge d'Agamèmnon com Sean Connery (o algú d'una alçada equivalent, però menys cara). Quan va llegir el guió, Sean Connery va ser feliç de poder fer aquell paper secundari. La brevetat de la seva aparició a la pel·lícula ha estat vista per alguna gent com a refrescant.

Després de la seva experiència a Mai diguis mai més el 1983 i el judici que va haver-hi pels drets d'autor, Sean Connery va tenir un període de distanciament de les majors, i no va fer més pel·lícules durant dos anys. Després de l'èxit de la producció europea El nom de la rosa el 1986, per la qual va rebre un premi BAFTA, l'interès de Connery es va revifar. El mateix any, el seu paper secundari a Highlander va demostrar la seva habilitat per interpretar mentors d'alumnes joves, i serà un paper recurrent a les següents pel·lícules.

Sean Connery al Festival de Canes el 1999

Triant els papers amb discerniment, amb el temps modifica la seva imatge d'aventurer per presumir d'una solitud no mancada d'humor. Fa papers secundaris o simples aparicions (Cameos), però sempre de prestigi: (el Rei Artús a Lancelot o Ricard Cor de Lleó a Robin Hood: príncep dels lladres).

L'any següent, la seva interpretació d'un policia a Els intocables d'Elliot Ness li fa guanyar un Oscar al millor actor secundari. Els èxits successius de recaptació de pel·lícules com Indiana Jones i l'última croada (1989), on interpreta el professor Henry Jones, pare del personatge de Harrison Ford (encara que no tinguin més que 12 anys de diferència), La caça de l'Octubre Roig (1990), un dels episodis de la sèrie Jack Ryan creada per Tom Clancy, La casa Rússia (1991), Rock (1996) o també Entrapment (1999) el fan tornar a ser un actor capaç de fer grans papers.

Els seus papers a Indiana Jones i l'última croada i Rock són una picada d'ull al seu passat d'agent 007: Steven Spielberg i George Lucas volien que Connery fos el "pare d'Indiana Jones" perquè Bond havia inspirat directament la sèrie Indiana Jones, i el seu personatge a Rock era el d'un agent secret britànic empresonat als Estats Units des dels anys 60.

Més recentment, té baixades de recaptació i de crítica, com Els venjadors adaptat de la sèrie britànica homònima The Avengers o encara The League of Extraordinary Gentlemen, treta dels dibuixos animats The League of Extraordinary Gentlemen d'Alan Moore. Però va tenir també èxits, per exemple, A la recerca d'en Forrester de Gus Van Sant el 2001.

Ha estat criticat per no desfer-se mai del seu accent escocès, fins i tot quan interpretava personatges russos o irlandesos, i sempre ha respost que era per respecte al seu país.

Jubilació

Sean Connery amb kilt a Washington el 2004.

El desembre 2004, arran d'una entrevista per al diari The Scotsman des de la seva casa a les Bahames, Sean Connery explicava que desitjava fer una pausa a la seva carrera per fer la seva autobiografia. Un mes abans del seu 75è aniversari, el juliol del 2005, va decidir retirar-se de la indústria del cinema després de les desil·lusions que va tenir amb «els idiotes d'ara a Hollywood», i els trastorns del rodatge (i la decepció de la recaptació) de The League of Extraordinary Gentlemen del 2003. Va fer una entrevista per a la pel·lícula inclosa al DVD, en la qual digué que havia rebut ofertes per fer les trilogies Matrix i El Senyor dels Anells, però les va refusar totes dues dient «no entendre-les». Quan va arribar l'èxit per aquestes pel·lícules, va decidir acceptar el paper proposat de The League of Extraordinary Gentlemen, tot i que tampoc no l'entenia.

Sean Connery va sortir, malgrat tot, de la seva jubilació per fer un paper en una petita pel·lícula d'animació Sir Billi the Vet, encara no estrenada.

Vida personal i política

Sean Connery va estar casat amb l'actriu australiana Diane Cilento de 1962 a 1973. Tingueren un fill, Jason Connery (nascut l'11 de juliol de 1963), igualment actor. Es van separar el 1973.

El 1974, se'n va a viure a Espanya perquè troba els impostos massa elevats i es creu víctima de discriminació política. El 1975, es va tornar a casar amb l'artista francomarroquina Micheline Roquebrune.

A partir dels anys 1990, es compromet amb l'Independentisme escocès, fent-se un dels principals contribuents del Partit Nacional Escocès i militant activament a totes les eleccions. Aquesta postura endarrereix el seu ennobliment, que s'esdevé finalment el 5 de juliol del 2000.

Filmografia

Filmografia de Sean Connery

Data	Títol de la pel·lícula	Director	Paper
1955	Lilacs in the spring	Herbert Wilcox	(no surt en els credits)
1957	Ruta infernal (Hell drivers)	Cy Endfield	Johnny Kates, xofer
	Action of The Tiger	Terence Young	Mike
	Time lock	Gerald Thomas	El segon soldador
	No Road Back	Montgomery Tully	Spike
1958	Another Time, Another Place	Lewis Allen	Mark Trevor
	L'última nit del Titanic (A Night to Remember)	Roy Ward Baker	(no surt en els credits)
1959	Darby O'Gill and The Little People	Robert Stevenson	Michael McBride
	Tarzan's Greatest Adventure	John Guillermin	O'Bannion
1961	On the fiddle	Cyril Frankel	Pedlar Pascoe
	The Frightened City	John Lemont	Paddy Damion
1962	El dia més llarg	Ken Annakin	El soldat Flanagan
	Agent 007 contra el Dr. No (Dr. No)	Terence Young	James Bond
1963	Des de Rússia amb amor (From Russia with love)	Terence Young	James Bond
1964	Marnie	Alfred Hitchcock	Mark Rutland
	Woman Of Straw	Basil Dearden	Anthony Richmond
	Goldfinger	Guy Hamilton	James Bond
1965	The Hill	Sidney Lumet	Joe Roberts
	Operació Tro (Thunderball)	Terence Young	James Bond
1966	Un boig encantador (Fine Madness)	Irvin Kershner	Samson Shillitoe
	A New World	Vittorio De Sica	el mateix (cameo)
1967	Només es viu dues vegades (You Only Live Twice)	Lewis Gilbert	James Bond
1968	Shalako	Edward Dmytryk	Shalako
1970	Odi a les entranyes (The Molly Maguires)	Martin Ritt	Jack Kehoe
1971	The Red Tente	Mikhail Kalatozishvili	Roald Amundsen
	Gran robatori a Manhattan (The Anderson Tape)	Sidney Lumet	John Anderson
	Diamants per a l'eternitat (Diamonds Are Forever)	Guy Hamilton	James Bond
1972	A Spain Golf Course	Raul Peña	Ell mateix (Cameo)
1973	The Offence	Sidney Lumet	El Sergent Johnson
	Zardoz	John Boorman	Zed
1974	Assassinat a l'Orient Express (Murder in The Orient Express)	Sidney Lumet	El Coronel Arbuthnott
1975	L'home que volia ser rei (The Man Who Would Be King)	John Huston	Daniel Dravot
	Ransom	Caspar Wrede	Nils Tahlvik
	El vent i el lleó (The Wind and the Lion)	John Milius	El xèic Mulay Hamid El Raisulil
1976	Robin i Marian (Robin and Marian)	Richard Lester	Robin Hood
1977	Un pont massa llunyà (A Bridge Too Far)	Richard Attenborough	General Major Robert Urquhart
1978	El gran robatori del tren (The First Great Train Robbery)	Michael Crichton	Edward Pierce / John Simms
1979	Cuba	Richard Lester	El Major Robert Dapes
	Meteorit (Meteor)	Ronald Neame	Dr. Paul Bradley
1981	Atmosfera zero (Outland)	Peter Hyams	O'Niel
1982	Els herois del temps (Time bandits)	Terry Gilliam	El rei Agamenó / El bomber
	Objectiu mortal (Wrong is Right)	Richard Brooks	Patrick Hale
1983	Five Days One Summer	Fred Zinnemann	Douglas
	Never Say Never Again	Irvin Kershner	James Bond
1985	L'espasa del cavaller (Sword of the valiant)	Stephen Weeks	El cavaller verd
1986	El nom de la rosa (The Name of the Rose)	Jean-Jacques Annaud	Guillaume de Baskerville
	Els immortals (Highlander)	Russell Mulcahy	Juan Sanchez Villa-Lobos Ramirez
1987	Els intocables d'Elliot Ness (The Untouchables)	Brian De Palma	Jim Malone
1988	Més fort que l'odi (The Presidio)	Peter Hyams	El Coronel Alan Caldwell
1989	Negocis de família (Family Business)	Sidney Lumet	Jessie McMullen
	Indiana Jones i l'última croada (Indiana Jones and the last crusade)	Steven Spielberg	El professor Henry Jones
1990	La caça d'Octubre Roig (The hunt for Red October)	John McTiernan	El capità Marko Ramius
1991	Robin Hood: príncep dels lladres (Robin Hood: Prince of thieves)	Kevin Reynolds	El rei Ricard Cor de Lleó (no surt en els crèdits)
	La casa Rússia (The Russia House)	Fred Schepisi	Bartholomew "Barley" Scott Blair
	Els immortals 2: El desafiament (Highlander II: The Quickening)	Russell Mulcahy	Juan Sanchez Villa-Lobos Ramirez
1992	Els últims dies de l'edèn (Medicine Man)	John McTiernan	Robert Campbell
1993	Sol naixent (Rising Sun)	Philip Kaufman	El capità John Connor
1994	Causa justa (Just Cause)	Arne Glimcher	Paul Armstrong
1995	Un bon home a l'Àfrica (A Good Man in Africa)	Bruce Beresford	Dr. Alex Murray
	El primer cavaller (First Knight)	Jerry Zucker	El rei Artur
1996	Rock	Michael Bay	John Patrick Mason
	Dragonheart	Rob Cohen	La veu de Draco (en VO)
1998	Els venjadors (The Avengers)	Jeremiah Chechik	Sir August de Wynter
1999	Entrapment	Jon Amiel	Robert Mac Dougal
	Playing by Heart	Willard Carroll	Paul
2001	A la recerca d'en Forrester (Finding Forrester)	Gus Van Sant	William Forrester
2003	La lliga dels homes extraordinaris (The League of Extraordinary Gentlemen)	Stephen Norrington	Allan Quatermain
2009	Sir Billi the Vet	Sascha Hartmann	Sir Billi (Veu)

Premis i nominacions

Sean Connery als Premis Oscar el 1988.

Nombrosos premis i distincions marquen la llarga carrera de Sean Connery, dels quals es pot destacar:

• 1988: Oscar al millor actor secundari i el Globus d'Or per la seva interpretació a Els intocables d'Elliot Ness; el BAFTA al millor actor per El nom de la rosa.
• 1990: Lifetime Achievement Award, un BAFTA d'honor lliurat per la princesa Anne per la seva excepcional contribució al cinema mundial.
• 1992: Premi The Sexiest Man Alive per la revista People.
• 1996: Cecil B.DeMille Award atorgat per la Hollywood Foreign Press Association durant la cerimònia anual dels Premis Globus d'Or.
• 1997: Blockbuster entertainment award al millor paper secundari per Rock.
• 2006: Lifetime Achievement Award atrogat per l'American Film Institute (AFI) pel conjunt de la seva carrera.

Sean Connery va fundar el 1968 l'Scottish International Education Trust. És, d'altra banda doctor honoris causa de les universitats de Saint Andrews i Heriot-Watt (Escòcia) i membre honorari de la Royal Scottish Academy of Music and Drama. A França, va ser condecorat amb l'Orde de les Arts i les Lletres, i també va rebre la Legió d'honor.

Llista

Cerimònia	Data	Resultat	Premi	Categoria	Pel·lícula
Oscar Estats Units	1988	Guanyador	Oscar	Millor Actor secundari	Els intocables d'Elliot Ness de Brian De Palma (1987)
American Film Institute Estats Units	2006	Guanyador	Lifetime Achievement Award
Premis BAFTA Regne Unit	1998	Guanyador	Premis BAFTA	Millor Actor	El nom de la rosa de Jean-Jacques Annaud (1986)
		Nominat	Premis BAFTA	Millor Actor secundari	Els intocables d'Elliot Ness de Brian De Palma (1987)
	1990	Nominat	Premis BAFTA	Millor Actor secundari	Indiana Jones i l'última croada d'Steven Spielberg (1989)
	1991	Nominat	Premis BAFTA	Millor Actor	La caça de l'Octubre Roig de John McTiernan (1990)
	1998	Guanyador	Accademy Fellowship
Bambi Awards Alemanya	1985	Guanyador	Bambi Award
Blockbuster Entertainment Awards Estats Units	1997	Guanyador	Blockbuster Entertainment Award	Actor preferit per un paper secundari en una pel·lícula d'acció/aventures	Rock de Michael Bay (1996)
	2000	Nominat	Blockbuster Entertainment Award	Actor preferit en una pel·lícula d'acció	Entrapment de Jon Amiel (1999)
European Film Awards	1999	Guanyador	Audience Award	Millor Actor	Entrapment de Jon Amiel (1999)
	2005	Guanyador	Lifetime Achievement Award
German Film Awards Alemanya	1987	Guanyador	Premi d'Or	Realització Individual per un Actor	El nom de la rosa de Jean-Jacques Annaud (1986)
Globus d'Or Estats Units	1966	Nominat	Premi Henrietta	Actor preferit
	1969	Nominat	Premi Henrietta	Actor preferit
	1972	Guanyador	Premi Henrietta	Actor preferit compartit amb Charles Bronson
	1988	Guanyador	Premi Globus d'Or	Millor Actor secundari	Els intocables d'Elliot Ness (1987)
	1990	Nominat	Golden Globe	Millor Actor secundari	Indiana Jones i l'última croada de Steven Spielberg (1989)
	1996	Guanyador	Cecil B. DeMille Award
Hasty Pudding Theatricals Estats Units	1984	Guanyador	Man of the Year
Kansas City Film Critics Circle Awards Estats Units	1988	Guanyador	KCFCC Award	Millor Actor secundari	Els intocables d'Elliot Ness (1987)
Karlovy Vary International Film Festival Txèquia	2002	Guanyador	Special Prize for Outstanding Contribution to World Cinema
Laurel Awards Estats Units	1964	Guanyador	Golden Laurel	Millor Nouveau Visage
		Nominat	Golden Laurel	3a Millor actuació en una pel·lícula d'acció	Agent 007 contra el Dr. No de Terence Young (1963)
	1965	Guanyador	Golden Laurel	Millor actuació en una pel·lícula d'acció	Goldfinger de Guy Hamilton (1965)
		Nominat	Golden Laurel	3r Star Masculine
	1966	Guanyador	Golden Laurel	Millor actuació en una pel·lícula d'acció	Operació Tro de Terence Young (1965)
		Nominat	Golden Laurel	7è Star Masculine
	1967	Nominat	Golden Laurel	8è Star Masculine
	1990	Nominat	Golden Laurel	11è Star Masculine
London Critics Circle Film Awards Regne Unit	1988	Guanyador	ALFS Award	Actor de l'any (Amb Gary Oldman a Prick Up Your Ears)	Els intocables d'Elliot Ness de Brian De Palma (1987)
MTV Movie Awards Estats Units	1997	Guanyador	MTV Movie Awards	Millor duo a la pantalla amb Nicolas Cage	Rock de Michael Bay (1996)
MTV Movie Awards Estats Units	1987	Guanyador	NBR Award	Millor Actor secundari	Els intocables d'Elliot Ness de Brian De Palma (1987)
	1993	Guanyador	Career Achievement Award
Razzie Awards Estats Units	1999	Nominat	Razzie Award	Pitjor Actor secundari	Els venjadors de Jeremiah Chechik (1998)
	1993	Nominat	Razzie Award	Pitjor parella a l'escenari amb Catherine Zeta-Jones	Entrapment de Jon Amiel (1999)
Satellite Awards Estats Units	2001	Nominat	Golden Satellite Award	Millor actuació d'actor en un drama	A la recerca d'en Forrester de Gus Van Sant (2001)
Premis Saturn Estats Units	1982	Nominat	Premis Saturn	Millor actor	Atmosfera zero de Peter Hyams (1981)
	1995	Guanyador	Lifetime Achievement Award
ShoWest Convention Estats Units	1982	Guanyador	Special Award	Estrella internacional de l'any
	1999	Guanyador	Lifetime Achievement Award
Telegatto Itàlia	2002	Guanyador	Telegatto	Premi especial del cinema a la televisió

Curiositats

Falla representant Sean Connery com a James Bond a València el 2013

• Té un asteroide amb el seu nom: 13070 Seanconnery.

Bibliografia

• Robert Sellers. Sean Connery: biografía no autorizada (en castellà). Madrid: JC Clementine, 2001. ISBN 84-95121-14-X. 
• Robert Sellers. The Films of Sean Connery (en anglès). Vision Pres, 1990. 
• Mark Cousins. King of the Hill (en anglès). Sight and Sound, 1997. 
• Andrew Rissik. The Films of Sean Connery (en anglès). Elm Tree Book, 1983. ISBN 84-96149-39-0. 

Enllaços externs

• Sean Connery - Lloc web oficial
• Fitxa personal a Allociné (francès)
• Sean Connery: Tot sobre James Bond Arxivat 2008-09-21 a Wayback Machine. (francès)