Elsa Cavelti
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 4 maig 1907  Rorschach (Suïssa) |
| Mort | 10 agost 2001 (94 anys) Basilea (Suïssa) |
| Activitat | |
| Ocupació | cantant d'òpera, professora d'universitat |
| Ocupador | Institut de Música i Arts Escèniques de Frankfurt am Main |
| Veu | Mezzosoprano i contralt |
| Instrument | Veu |
  
| |
Elsa Cavelti (Rorschach, 4 de maig de 1907 - Basilea, 10 d'agost de 2001) va ser una contralt i mezzosoprano suïssa d'òpera, qui temporalment també va exercir com a soprano dramàtica. Va treballar en teatres d'òpera d'Alemanya i Suïssa. Va ser professora de cant a Frankfurt. El 2008 el consell de la ciutat del districte de Seebach va nomenar un camí en el seu honor, el Elsa-Cavelti-Weg.[1]
Carrera professional
[modifica]Elsa Cavelti va estudiar inicialment a Zuric, després a Frankfurt, amb Res Fischer, i a Viena amb Otto Iro. Va debutar teatralment el 1936 a l'Stadttheater Kattowitz de Silèsia i es va traslladar a l'Òpera de Frankfurt el 1938. Va continuar la seva carrera a l'Oberschlesischen Landestheater de Bytom, de 1939 a 1942, i a l'Opernhaus de Düsseldorf, de 1942 a 1944.[2] Va aparèixer com a convidada a la Semperoper el 1939.[2]
El 1944 va tornar a Suïssa, cantant com la principal contralt dramàtica al Teatre d'Òpera de Zúric.[2] Va aparèixer com a Brangäne de Tristan und Isolde de Richard Wagner, com a Fricka de Die Walküre, com a Ortrud de Lohengrin i en el paper principal (Octavian) de Der Rosenkavalier de Richard Strauss, entre d'altres actuacions. El 1949 va participar en l'estrena de Die schwarze Spinne de Willy Burkhard.[2] El mateix any va actuar a L'incoronazione di Poppea de Claudio Monteverdi, tant al Teatre Olímpic de Vicenza com a La Fenice de Venècia. Va actuar com a convidada a La Scala de Milà diverses vegades, incloses actuacions com a Octavian, Brangäne, Venus de Tannhäuser de Wagner i el paper principal de Judith d'Honegger. Va aparèixer com a convidada en l'Òpera Estatal de Viena, a Bèlgica, França, Regne Unit, Argentina, Espanya i els Estats Units d'Amèrica.[2]
Al Gran Teatre del Liceu de Barcelona va actuar en la temporada 1948-1949.
El 1959 va estudiar per ser soprano dramàtica. Les seves actuacions van incloure el paper principal de Fidelio de Beethoven, Brünnhilde a Der Ring des Nibelungen de Wagner i Marschallin a Der Rosenkavalier.[2] També va aparèixer al Festival de Bayreuth de 1966 com la segona Norn del Götterdämmerung de Wagner.[3]
Cavelti també va ser cantant d'oratoris i lied. Va cantar el 1945 a l'estrena de Christoph Rilke Weise von Liebe und Tod des Cornets de Frank Martin, i diverses cançons d'Othmar Schoeck per primera vegada.[4] Va ser una influent professora de cant. A partir de 1970 va ensenyar a la Musikhochschule Frankfurt i més tard a Basilea.[3] Entre els seus alumnes hi ha Claudia Eder, Eva Lind, Gabriele Schnaut, Ortrun Wenkel i Ruth Ziesak.[5]
Referències
[modifica]- ↑ «Gang dur Alt-Zueri: Der Elsa-Cavelti-Weg». www.alt-zueri.ch. [Consulta: 2 març 2021].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Kutsch i Riemens, 2004, p. 777.
- ↑ 3,0 3,1 Bayreuth, 1966.
- ↑ Kutsch i Riemens, 2004, p. 778.
- ↑ Kutsch, 2004, p. 778.
Bibliografia
[modifica]- Kutsch. Cavelti, Elsa (en alemany). 4. Franc–Kaidanoff, 2004. ISBN 978-3-59-844088-5.
- «Elsa Cavelti» (en alemany). Bayreuth Festival. Arxivat de l'original el 20 d'octubre de 2018. [Consulta: 20 febrer 2018].
Enllaços externs
[modifica]- Cavelti, Elsa / mezzosopranoArxivat 2018-02-21 a Wayback Machine. Operissimo