Emil Grosswald
Emil Grosswald (Bucarest, 15 de desembre de 1912 - Narberth, 11 d'abril de 1989) va ser un matemàtic estatunidenc, d'origen romanès.
Vida i Obra
[modifica]Grosswald va néixer en una família jueva a Bucarest. El 1933 es va graduar a la universitat de Bucarest, però el creixent antisemitisme en el seu país i les polítiques nazis a Alemanya, va fer que marxés a França, on va estudiar a París i Montpeller. El 1940, en ser ocupada França pels alemanys, va fugir cap Espanya i, després, a Cuba,[1] ona va publicar alguns articles sota el pseudònim d'E.G. Garnea.[2] Va viure a La Habana fins al 1946 i, després de dos anys a Puerto Rico, va arribar als Estats Units el 1948. Va fer els estudis de doctorat a la universitat de Pennsilvània, en la qual es va doctorar el 1950 amb una tesi dirigida per Hans Rademacher.[3]
Després de dos anys de professor a la universitat de Saskatchewan, el 1952 va retornar a la universitat de Pennsilvània, en la qual va ser professor fins al 1968, quan es va canviar a la universitat de Temple (també a Filadèlfia) fins que es va jubilar el 1980.[4] Romanès, educat a França i Alemanya, resident Cuba i als Estats Units, Grosswald era un poliglota que encoratjava els seus deixebles a llegir els llibres de matemàtiques en el seu idioma original.[5]
El seu treball de recerca va ser en els camps de la teoria de nombres i de l'anàlisi complexa. Va publicar quatre influents monografies: Topics from the theory of numbers (1966), Dedekind sums (conjuntament amb el seu mestre Rademacher, 1972), Bessel polynomials (1978),[6] i Representations of integers as sums of squares (1985); a més d'una vuitantena d'articles científics.[7] També va ser l'editor de les Obres Esollides de Rademacher (1974).[8]
Referències
[modifica]- ↑ Editors, 1990, p. 1.
- ↑ Knopp i Sheingorn, 1993, p. 11.
- ↑ De Koninck i Doyon, 2021, p. 112.
- ↑ Knopp i Sheingorn, 1993, p. 1.
- ↑ Knopp i Sheingorn, 1993, p. 4.
- ↑ Boas, 1979, p. 799-800.
- ↑ Knopp i Sheingorn, 1993, p. 11-18.
- ↑ Knopp i Sheingorn, 1993, p. 5.
Bibliografia
[modifica]- Boas, R.P. «Review: Emil Grosswald, Bessel polynomials» (en anglès). Bulletin of the American Mathematical Association, Vol. 1, Num. 5, 1979, pàg. 799-800. ISSN: 0002-9904.
- De Koninck, Jean Marie; Doyon, Nicolas. The Life of Primes in 37 Episodes (en anglès). American Mathematical Society, 2021. ISBN 978-1-4704-6489-9.
- Editors «Emil Grosswald (1912-1989) In memoriam» (en castellà). Revista Colombiana de Matemáticas, Vol. 24, Num. 1-2, 1990, pàg. 1-2. ISSN: 0034-7426.
- Knopp, Marvin; Sheingorn, Mark. A Tribute to Emil Grosswald: Number Theory and Related Analysis (en anglès). American Mathematical Society, 1993. ISBN 0-8218-5155-1.
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Emil Grosswald» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Muñoz García, Amelia. «La teoría de números y el análisis clásico al estilo Emil Grosswald». Radio Sefarad. [Consulta: 18 maig 2022]. (castellà)
- Matemàtics romanesos
- Matemàtics del segle XX
- Persones de Bucarest
- Morts a Filadèlfia
- Alumnes de la Universitat de Bucarest
- Alumnes de la Universitat de Montpeller
- Alumnes de la Universitat de Pennsilvània
- Professors de la Universitat de Saskatchewan
- Professors de la Universitat de Pennsilvània
- Exiliats del nazisme
- Professors de la Universitat Temple
- Alumnes de l'École supérieure d'électricité