Vés al contingut

Txecs

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula grup humàTxecs
Češi
lang=
Modifica el valor a Wikidata
Tipusètnia, poble i població humana Modifica el valor a Wikidata
Població totalc. 10-12 milions
LlenguaTxec
ReligióSobretot no religiosos (Ateisme, Agnosticisme, Deisme) o Catolicisme
Part deeslaus occidentals Modifica el valor a Wikidata
Grups relacionatsEslaus occidentals (Polonesos, Eslovacs), Alemanys, Austríacs, Celtes
Regions amb poblacions significatives
Txèquia Txèquia   6,732,104[1][note 1]
Estats Units Estats Units1,462,000[2]
(incloent-hi els Alemanys dels Sudets)
Canadà Canadà94,805[3]
Itàlia Itàlia80,000-90,000
Regne Unit Regne Unit30,000–90,000
Alemanya Alemanya20,000–50,000
Eslovàquia Eslovàquia30,367[4]
Argentina Argentina38,000
Austràlia Austràlia21,196[5]
Àustria Àustria20,000
 Suïssa20,000
Altres països
Ucraïna11,000
França França10,731 (1990)
Croàcia Croàcia9,641 (2011)
Xile Xile8,600
Israel Israel8,000
Suècia Suècia7,175 (2001)
Irlanda Irlanda5,451[6]
Espanya Espanya5,622 (2006)
Rússia Rússia5,000–6,000
Països Baixos Països Baixos3,500
Romania Romania3,339 (2002)
Polònia Polònia3,000
Sud-àfrica Sud-àfrica2,300
Mèxic Mèxic2,000
Sèrbia Sèrbia1,824 (2011)[7]
Colòmbia Colòmbia1,200
Kazakhstan Kazakhstan1,000[8]
Bòsnia i Herzegovina Bòsnia i Hercegovina600–1,000[9]
Bulgària Bulgària436

Els txecs (en txec: Češi, pronunciació en txec: [ˈtʃɛʃɪ]; en txec arcaic: Čechové [ˈtʃɛxɔvɛː]) són els membres d'un grup ètnic i una nació nadius de la República Txeca a l'Europa central que parlen la llengua txeca. Els txecs ètnics foren anomenats bohemis fins a finals del segle xx, per a referir-se a la tribu de l'última edat del ferro, els bois i el seu territori, Bohèmia, que descendien de pobles d'origen celta i que posteriorment es van barrejar amb colonitzadors eslaus occidentals i germànics. També és el nom que reben els ciutadans de la República txeca. Hi ha petits grups de txecs que també viuen als Estats Units, Canadà, el Regne Unit, Alemanya, Eslovàquia, Austràlia i Argentina, entre altres estats.

Geografia

[modifica]
Mapa de la República txeca

La República txeca té tres territoris històrics: Bohèmia, Moràvia i la Silèsia txeca;[10] i en l'actualitat es divideix en 14 regions.[11] En aquestes terres hi ha una varietat cultural molt alta.[12] En totes les regions es parla txec, però hi existeixen diversos dialectes locals (com el bohemi central i el moravià, entre d'altres).[13]

Història

[modifica]
Mapa sobre la celta cultura d'Hallstatt (en groc), la precedent cultura de La Tène (en verd) i els Bois

Segons la mitologia, els colonitzadors eslaus eren descendents de Lech, Čech i Rus (els tres germans fundadors de tres nacions eslaves: Letxia o Polònia, Txèquia i Rutènia), que es van assentar a la muntanya Říp (a la Bohèmia central, a 20 km al sud-est de Litoměřice). El 880, Borivoj I de Bohèmia va construir el castell de Praga i va fundar la ciutat. El primer rei txec fou Vratislav II de Bohèmia, al 1085.

La segona meitat del segle xiii fou un període en què les terres txeques van veure una immigració d'alemanys a gran escala. Es creu que hi ha centenars de milers de txecs que tenen avantpassats germànics.[14] Al segle xvi, la dinastia dels Habsburg va posar els seus esforços en les guerres de religió contra els protestants. Al mateix temps que hi havia aquestes guerres, els estats txecs estaven revoltats contra els Habsburgs entre el 1546 i el 1547, però van caure derrotats.[15]

Els autors patriòtics txecs consideren el període entre el 1620 i finals del segle xviii com l'època fosca. Aquesta va estar caracteritzada per les devastacions que van patir els txecs en mans de tropes estrangeres, la germanització i el declivi polític i econòmic. Es creu que durant la Guerra dels Trenta Anys i l'expulsió dels protestants els Països Txecs van perdre un terç de la seva població.[16]

A principis del segle xx, Chicago va esdevenir la tercera població amb més txecs, després de Praga i Viena.[17][18]

El 1918, es va proclamar la independència de Txecoslovàquia i els txecs es van convertir en els líders del nou estat que havia sorgit de l'Imperi austrohongarès. El 1938 l'acord de Múnic va separar de Txecoslovàquia la Sudetenland, que tenia una minoria considerable txeca, i al 1939 el Tercer Reich alemany va establir el protectorat de Bohèmia i Moràvia (o Resttschechei). Emil Hácha va esdevenir el president del protectorat; aquest només permetia les associacions de txecs pro nazis i va estrènyer els lligams dels txecs amb els alemanys per tal de facilitar el procés de germanització. Les autoritats nazis van fer tribunals contra els crims de guerra contra la població local txeca a Lidice, Ležáky i Luká. El 2 de maig de 1945 va succeir la Insurrecció de Praga, en què la resistència txeca i l'exèrcit soviètic van alliberar el país del jou alemany. Després de la Segona Guerra Mundial, els alemanys foren expulsats de Txecoslovàquia i els seus col·laboradors van ser reprimits, sobretot a principis de la dècada de 1950. Segons la Conferència de Potsdam i la Conferència de Ialta, els alemanys sudetes (o alemanys bohemis de Sudetenland) van ser deportats a Alemanya occidental, Alemanya oriental o a Àustria.

Desenes de milers de txecs foren repatriats de Volínia i de Banat després de la Segona Guerra mundial. Des de la dècada de 1990, la República txeca ha treballat per repatriar txecs que vivien a Romania i a Kazakhstan.[19][20]

El 1968 la invasió del pacte de Varsòvia de Txecoslovàquia va ser seguida per una onada d'emigració massiva de persones qualificades. Es creu, tot i que en un primer moment van exiliar-se 70.000 persones, que van acabar emigrant 300.000 txecs.[21]

El maig de 2004, la República txeca va entrar en la Unió Europea i els txecs van obtenir el dret de viure i treballar en altres estats de la Unió Europea.[22]

Genètica

[modifica]

Els txecs actuals han rebut influències de diferents onades migratòries humanes d'arreu d'Europa al llarg del temps. En els seus haplogrups del cromosoma Y humà, que ens mostren el seu llinatge patern, els txecs mostren una barreja de trets europeus orientals i occidentals. El 34,2% dels txecs tenen presència de l'haplogrup R1a, que és molt normal entre els humans d'Àsia meridional, el sud de Sibèria, d'Europa central i d'Escandinàvia.[23] Segons un estudi del 2000, el 35,6% dels homes txecs tenen l'haplogrup R1b en els seus genomes, que és molt comú a l'Europa occidental, Alemanya i entre les nacions celtes, però és molt rar entre els eslaus.[24]

Entre els txecs, austríacs i altres pobles d'origen celta hi ha una alta freqüència de la mutació del gen G551D CFTR (del regulador de les conduccions de la fibrosi quística), que és el causant de la fibrosi quística.[25]

Al volant del 3% de la població de Moràvia té gens que provenen de tribus nòmades de l'Àsia central que van migrar cap al centre i l'est d'Europa a l'edat medieval.[26]

Llengua

[modifica]
Article principal: Txec

El txec és una llengua parlada per uns 12 milions de persones arreu del món, la majoria de les quals viuen a la República txeca.[27] El txec va sorgir del protoeslau al segle x[27][28] i és intel·ligible amb l'eslovac.[29]

Txecs notables

[modifica]

Mitologia

[modifica]
Article principal: Mitologia eslava
Els germans Lech i Czech, fundadors dels territoris eslaus occidentals de Lechia (Polònia) i Bohènmia en la Chronica Polonorum (1506)

Hi ha una història llegendària que explica que els txecs són descendents dels germans Lech, Čech i Rus, els tres avantpassats de les tres nacions eslaves dels polonesos, txecs i rus' que segons la tradició van portar la tribu dels txecs a aquest territori. També hi ha mites sobre Přemysl, el fundador de la dinastia Premíslida, que va regnar a Bohèmia des del segle xi fins al 1306.

Figures històriques

[modifica]

El més influent de tots els reis txecs fou Carles IV, que va arribar a ser emperador del Sacre Imperi romanogermànic.[30] La casa de Luxemburg representa el punt àlgid que va aconseguir Txèquia, tant en la seva expansió i influència territorial com en l'avanç en moltes àrees humanes.[31]

Els txecs tenen moltes personalitats que consideren com herois nacionals o icones culturals, i moltes històries nacionals que es refereixen a les seves vides. Jan Hus fou un religiós reformista del segle xv, pare espiritual del moviment hussita.[32] El filòsof, gramàtic i pedagog Jan Amós Comenius és una altra figura notable de la història txeca.[33] Els txecs consideren el poeta i lingüista Josef Jungmann com una figura cabdal que va contribuir al desenvolupament de la llengua txeca moderna i a la lluita en contra de la seva extinció.[34]

Polítics moderns

[modifica]
Václav Havel, primer president de la República txeca

Václav Havel, que va esdevenir el primer president de la República txeca independent, fou una de les figures més notables de la Revolució de Vellut.[35] El seu actual president (el tercer) és Miloš Zeman.[36]

La República txeca ha tingut diversos primers ministres. El primer fou el posterior president, Václav Klaus, el segon fou Josef Tošovský[37] i el tercer fou Miloš Zeman.[38]

Esports

[modifica]

Hi ha molts esportistes txecs notables, sobretot en el tennis, futbol, hoquei sobre gel i atletisme:

Artistes

[modifica]

Músics

[modifica]
Títol de Česká mariánská muzika d'Adam Václav Michna z Otradovic (1647)
L'èpica eslava d'Alfons Mucha

La música txeca es va començar a desenvolupar al segle xi.[42] El gran progrés de la música txeca va començar a finals del Renaixement i a principis del barroc. Adam Michna (1600-1676) fou un dels autors més destacats d'aquesta època. Aquesta tradició va determinar el desenvolupament de la música txeca que han continuat els altres grans músics txecs: Jan Sismas Zelenka i Bohuslav Matěj Černohorský, del barroc; Bedřich Smetana i Antonín Dvořák, del romanticisme; Leoš Janáček i Bohuslav Martinů, de la música clàssica del segle XX; i Miloslav Kabeláč, de la música contemporània.

Els músics txecs també van jugar un rol important en el desenvolupament de la música europea. Al segle xviii, Jan Václav Antonín Stamic va contribuir a la creació del classicisme en la música[43] amb les seves innovacions en les composicions i fundant l'escola de Mannheim, i els experiments d'Antonín Rejcha van prefigurar les noves tècniques en la composició musical al segle xix.[44] La influència dels músics txecs ha anat més enllà del continent europeu. Per exemple, Antonín Dvořák va portar el seu estil musical als Estats Units aprofitant el potencial de la música ètnica americana. També cal esmentar la contribució d'Alois Hába a la música microtonal del segle xx.

El músic, científic i sinòleg jesuïta Karel Slavíček va influenciar la Xina de la dinastia Qing quan fou utilitzat com a músic de la cort per l'emperador Kangxi.[45]

Ivan Král i la banda musical The Plastic People of the Universe són alguns dels músics de rock i de música moderna txecs més destacats. Aquesta última va jugar un rol important en el moviment underground durant el règim comunista.

Autors literaris

[modifica]

El poeta Jaroslav Seifert va guanyar el Premi Nobel de Literatura.[39] També cal destacar l'autora Božena Němcová (1820-1862), que va esdevenir una icona cultural amb el seu llibre Babička.[46]

Pintors i artistes plàstics

[modifica]

Directors de cinema i artistes escènics

[modifica]

Sants

[modifica]

Hi ha molts sants txecs.[54] Els més notables són sant Venceslau, patró de la República txeca, Eslovàquia i Polònia;[55] sant Joan Nepomucè, patró de Bohèmia i Baviera;[56] sant Adalbert de Praga;[57] sant Procopi de Sázava i santa Agnès de Bohèmia.[58]

Txecs de la diàspora

[modifica]

Tot i que els txecs provenen de la zona de l'actual República txeca, trobem gent d'origen txec en molts països d'arreu del món. La comunitat de txecs en la diàspora més destacable a nivell quantitatiu està als Estats Units, amb gairebé un milió i mig de txecs. Canadà, Itàlia i el Regne Unit són els altres tres estats en què hi ha un nombre important de txecs.

Txecs als Estats Units

[modifica]
Distribució dels txecs americans segons el cens del 2000

També coneguts amb el nom d'americans bohemis, els txecs americans són els ciutadans dels Estats Units que tenen avantpassats txecs. Segons el cens dels Estats Units del 2000, hi ha 1.262.527 txecs americans, que representen el 0,4% de la població del país.[59]

Joachim Gans, expert en mines, és el primer txec documentat que va emigrar als Estats Units, el 1586.[60] Aquest també és considerat el primer jueu nord-americà i va servir com a model d'un científic jueu heroic en la novel·la The New Atlantis de Francis Bacon.[61] El primer colonitzador txec documentat fou Augustine Herman (1621-1686).[62] Frederick Philipse és un altre bohemi notable que va viure als actuals Estats Units durant el segle xvii.

La primera onada significativa de colonitzadors txecs va ser a la primera meitat del segle xviii, quan seguidors de l'Església moràvia van decidir emigrar a Amèrica del Nord per les persecucions polítiques i religioses que patien a Saxònia. Aquests primer es van assentar a Savannah (Geòrgia) i després a Pennsilvània, per acabar establint-se sobretot a Ohio. Van establir assentaments moravis com Bethlehem (Pennsilvània), Lititz (Pennsilvània) i Salem (Carolina del Nord). Els moravis han contribuït al desenvolupament de la cultura nord-americana, sobretot en la música.

Notes

[modifica]
  1. ↑ Aquest nombre és una estimació pel cap baix, ja que el 2011 hi va haver 2.742.669 persones que no van voler definir la seva etnicitat.

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Obyvatelstvo podle národnosti podle krajů». Arxivat de l'original el 2012-01-31. [Consulta: 3 juliol 2014].
  2. ↑ «2004 survey». Arxivat de l'original el 2020-02-11. [Consulta: 3 juliol 2014].
  3. ↑ «Ethnic Origin (264), Single and Multiple Ethnic Origin Responses (3), Generation Status (4), Age Groups (10) and Sex (3) for the Population in Private Households of Canada, Provinces, Territories, Census Metropolitan Areas and Census Agglomerations, 2011 National Household Survey».
  4. ↑ [enllaç sense format] http://portal.statistics.sk Arxivat 2014-03-29 a Wayback Machine. Štatistický úrad SR
  5. ↑ «2006 census Data : View by Location». Arxivat de l'original el 2008-07-09. [Consulta: 3 juliol 2014].
  6. ↑ «CSO Emigration». Census Office Ireland. [Consulta: 29 gener 2013].
  7. ↑ «Попис становништва, домаћинстава и станова 2011. у Републици Србији: Становништво према националној припадности - „Oстали“ етничке заједнице са мање од 2000 припадника и двојако изјашњени». Arxivat de l'original el 2016-04-17. [Consulta: 3 juliol 2014].
  8. ↑ [enllaç sense format] http://www.joshuaproject.net/people-profile.php
  9. ↑ [enllaç sense format] http://www.bosna.unas.cz/bosnacesko.html Arxivat 2007-10-14 a Wayback Machine.
  10. ↑ Subdivisió política de Bohèmia, Moràvia i Silèsia.
  11. ↑ «zona geogràfica de la República Txeca». Arxivat de l'original el 2013-10-10. [Consulta: 3 juliol 2014].
  12. ↑ «Regions a la República Txeca». Arxivat de l'original el 2008-01-04. [Consulta: 3 juliol 2014].
  13. ↑ Llengua txeca
  14. ↑ Minories ètniques germàniques a la República Txeca, Polònia i Eslovàquia
  15. ↑ «The Habsburg Monarchy and Rudolph II». Arxivat de l'original el 2013-10-10. [Consulta: 3 juliol 2014].
  16. ↑ Agnew, Hugh. The Czechs and the Lands of the Bohemian Crown. Stanford: Hoover Press, 2004, p. 72. ISBN 0-8179-4492-3. 
  17. ↑ Czechs and Bohemians
  18. ↑ Czech and Slovak roots in Vienna Arxivat 2014-05-12 a Wayback Machine., wieninternational.at
  19. ↑ The Czech ethnic minority in Romania, 29-12-2004 - Radio Prague
  20. ↑ Government completes 13-year program to integrate Kazakh Czechs, The Prague Post, 31 October 2007
  21. ↑ "Day when tanks destroyed Czech dreams of Prague Spring" (Den, kdy tanky zlikvidovaly české sny Pražského jara) at Britské Listy (British Letters)
  22. ↑ Czech politicians say restrictions on free movement of workers within EU should be removed, Radio Praga
  23. ↑ F. Luca, F. Di Giacomo, T. Benincasa et al., "Y-Chromosomal Variation in the Czech Republic," American Journal of Physical Anthropology 132:132–139 (2007).
  24. ↑ O. Semino et al, The genetic legacy of paleolithic Homo sapiens sapiens in extant Europeans: a Y chromosome perspective, Science, vol. 290 (2000), pp. 1155-59.
  25. ↑ Doc. Dr. Milan Macek, CSc., Dr. Milan Macek ml., Dr. Alice Krebsová, Doc. Dr. V. Vávrová, DrSc.,Centrum pro diagnostiku a léčbu cystické fibrosy, RELATIVNĚ VYSOKÝ VÝSKYT MUTACÍ G551D A CFTRDEL21KB CFTR GENU V ČESKÉ REPUBLICE U PACIENTŮ S CYSTICKOU FIBROSOU OBJEKTIVNĚ PROKAZUJE, ŽE NAŠE POPULACE JE SLOVANSKÉHO A KELTSKÉHO PŮVODU. Dostupné on-line Arxivat 2009-08-16 a Wayback Machine.
  26. ↑ Mitochondrial DNA Variability in the Czech Population, with Application to the Ethnic History of Slavs
  27. ↑ 27,0 27,1 «Czech Language». Ministry of Foreign Affairs of the Czech Republic. Arxivat de l'original el 2008-01-18. [Consulta: 1r febrer 2008].
  28. ↑ [enllaç sense format] http://www.kortlandt.nl/publications/art066e.pdf
  29. ↑ llengua txeca
  30. ↑ «Carles IV, rei de txec i Emperador romà-germànic a myczchrepublic.com». Arxivat de l'original el 2015-04-02. [Consulta: 3 juliol 2014].
  31. ↑ Dinastia dels Luxemburg a travel.cz
  32. ↑ Jan Hus a kenyon.edu
  33. ↑ «Jan Amos Comenius a apuritansmind.com». Arxivat de l'original el 2008-01-15. [Consulta: 3 juliol 2014].
  34. ↑ «Josef Jungmann (1773–1847) a vitejte.cz». Arxivat de l'original el 2007-08-01. [Consulta: 3 juliol 2014].
  35. ↑ «Václav Havel». Arxivat de l'original el 2008-01-04. [Consulta: 3 juliol 2014].
  36. ↑ Václav Havel - Ràdio Praga
  37. ↑ Vláda České republiky Jmenný rejstřík předsedů vlád
  38. ↑ Milos Zeman - outgoing prime minister - 19-06-2002 - Ràdio Praga
  39. ↑ 39,0 39,1 «CzechSite: Txecs famosos». Arxivat de l'original el 2022-01-11. [Consulta: 3 juliol 2014].
  40. ↑ Antonin Panenka - the footballer Pele described as "either a genius or a madman" - 20-06-2007 10:19 UTC - Radio Prague
  41. ↑ Josef, Ladislav. «Masopust's memory lingers on». Arxivat de l'original el 2007-12-22. [Consulta: 1r febrer 2008].
  42. ↑ [enllaç sense format] http://www.eu2009.cz/en/czech-republic/music/history/history-of-czech-music-2374 Arxivat 2014-07-15 a Wayback Machine. Història de la música txeca
  43. ↑ [enllaç sense format] http://www.czechmusic.net/klasika/stamic_jv.htm Jan Václav Antonín Stamic (en txec)
  44. ↑ [enllaç sense format] http://www.classical.net/music/comp.lst/reicha.php Antonín Rejcha
  45. ↑ «Český jezuita na čínském dvoře». cinsky.cz, 26-02-2009. [Consulta: 6 febrer 2011].
  46. ↑ Partridge, James. «Book Review: The Grandmother». Central Europe Review. Arxivat de l'original el 2015-09-23. [Consulta: 10 febrer 2008].
  47. ↑ Tyman, Jaroslav. «Mikoláš Aleš». Arxivat de l'original el 2009-07-14. [Consulta: 11 febrer 2008].
  48. ↑ Erickson, Hal. «Milos Forman, biography». Allmovie. Arxivat de l'original el 2008-02-23. [Consulta: 10 febrer 2008].
  49. ↑ «Karel Kryl». Arxivat de l'original el 2011-09-27. [Consulta: 3 juliol 2014].
  50. ↑ The official website of Helena Vondráčková
  51. ↑ «Karel Gott». Ministry of Foreign Affairs of the Czech Republic. Arxivat de l'original el 2008-01-01. [Consulta: 1r febrer 2008].
  52. ↑ Vlastimil Brodsky - Czech Film - Worldpress.org
  53. ↑ «Czech-Slovak film Database, Vladimír Menšík». POMO Media Group. Arxivat de l'original el 2008-01-03. [Consulta: 11 febrer 2008].
  54. ↑ Maurice, Edmund. The story of Bohemia from the earliest times to the fall of national independence in 1620;: With a short summary of later events. Fisher, Unwin, 1908. 
  55. ↑ Mershman, Francis. «St. Wenceslaus». Kevin Knight. [Consulta: 10 febrer 2008].
  56. ↑ Krčmář, Luděk. «St. John of Nepomuk - life». MultiMedia Activity. Arxivat de l'original el 2007-09-29. [Consulta: 10 febrer 2008].
  57. ↑ Attwater, Donald and Catherine Rachel John. The Penguin Dictionary of Saints. 3rd edition. Nova York: Penguin Books, 1993. ISBN 0-14-051312-4
  58. ↑ Ordre dels Cavallers de l'Estrella Roja
  59. ↑ «ancestry 2000». factfinder2.census.gov. [Consulta: 4 juliol 2014].
  60. ↑ M. B. Donald, Elizabethan Copper: The history of the Company of Mines Royal 1568-1605 (Pergamon Press 1955; reprinted Red Earth, Ulverston, Cumbria 1994), esp. pp. 208-15.
  61. ↑ Grassl, Gary C. Joachim Ganz of Prague: The First Jew in English America.
  62. ↑ Maryland's Colonial Eastern Shore: Historical Sketches of Counties and of Some Notable Structures. Heritage Books Inc. ISBN 978-0-7884-0555-6. 

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Txecs

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Txecs&oldid=33834182»