Emilia Reynel y Corona
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 3 maig 1848  Madrid |
| Mort | valor desconegut |
| Formació | Reial Conservatori Superior de Música de Madrid |
| Activitat | |
| Ocupació | cantant d'òpera |
| Professors | José Inzenga Castellanos i Baltasar Saldoni i Remendo |
Emilia Reynel y Corona (Madrid, 3 de maig de 1848–?) va ser una cantant d'òpera espanyola.
Es va matricular a classes de solfeig el 1862 a l'Escola Nacional de Música i Declamació de Madrid, i de 1865 a 1869 a les de cant, que va reprendre l'octubre de 1875; el juny de 1877 va participar en els concursos públics de cant de l'escola i assolí el primer premi. En aquest moment era deixebla de José Inzenga i després ho va ser de Baltasar Saldoni.[1]
Quan va graduar-se passà a fer carrera com a cantant d'òpera, que hom afirma que va ser molt fructífera.[2] El 1872 constava com a segona soprano de la Compañía Lírico-Española del Teatro de la Zarzuela,[3] i després actuà com a prima donna a altres companyies d'òpera italiana a teatres d'arreu d'Espanya, amb molt d'èxit.[1] El 1878 participà en una producció de José Tragó cantant algunes àries de Verdi.[4]
En l'àmbit personal, va estar casada amb el militar Adolfo Espejo, esdevenint-ne vídua el 1897.[5]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Saldoni Remendo, Baltasar. Diccionario biográfico-bibliográfico de efemérides de músicos españoles (en castellà). vol. 2. Madrid: Imprenta de D. Antonio Pérez Dubrull, 1880, p. 370.
- ↑ Matía Polo, Inmaculada «La música popular como base para la construcción de una ópera española: los cancioneros de José Inzenga (1828-1891)». Musiker, núm. 17, 2010, pàg. 424.
- ↑ Olmos, Ángel Manuel (ed.). Papeles Barbieri. Teatros de Madrid (en castellà). vol. 10. Las Rozas de Madrid: Discantus More Hispano, 2020, p. 228.
- ↑ Sánchez Martínez, María Almudena. Tragó y la evolución del repertorio pianístico en el último tercio del siglo XIX (en castellà). Oviedo: Universitat d'Oviedo, 2018, p. 305.
- ↑ «Noticias». La Lucha, 04-02-1897, pàg. 3.