Emilios Riadis
Nom original | (el) Αιμίλιος Ριάδης |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 13 maig 1880 Tessalònica (Grècia) |
Mort | 17 juliol 1935 (55 anys) Tessalònica (Grècia) |
Residència | Tessalònica (1915–1935) París (1910–1915) Múnic (1908–1910) Tessalònica (1880–1908) |
Formació | Musikhochschule de Munic |
Activitat | |
Ocupació | compositor, poeta, pianista, escriptor |
Ocupador | Thessaloniki State Conservatory (en) , professor d'universitat |
Membre de | |
Instrument | Piano |
Emilios Riadis (grec: Αιμίλιος Ριάδης) (Tessalònica, 13 de maig de 1880 - Tessalònica, 17 de juliol de 1935) va ser un dels compositors més importants de l'Escola Nacional Grega i un poeta notable.[1][2]
Biografia
[modifica]Era el fill gran del químic d'origen austríac Heinrich Koo i inicialment va utilitzar el pseudònim d'Emilios Ch. Eleftheriadis, que més tard va canviar a Emilios Riadis. Va néixer el 1880 a Tessalònica en una casa del carrer que avui porta el seu nom, que no es conserva. Va començar els seus estudis de piano i teoria a Tessalònica com a alumne de Dimitrios Lalas (alumne de Wagner),[3] que va completar a la Acadèmia de Belles Arts de Múnic de 1908 a 1910. Va estudiar forma, instrumental i fuga amb Walburnn, piano amb Mayer-Schrey i cant coral amb Becht i Stitch.[4] Durant els següents cinc anys, va viure a París on va estudiar amb Gustave Sarpadier i Maurice Ravel. Tornant a Tessalònica, primer va ser nomenat professor de piano i després de 1918 com a vicedirector de KOTH, on va romandre fins a la seva mort. El 1923 va ser guardonat amb el Premi Nacional d'Art i Ciència.
Riadis i el Lind
[modifica]Les cançons de Riadis són obres mestres concentrades, per això sovint se l'ha comparat amb Hugo Wolf i Modest Mússorgski. Va escriure unes 200 sèries de cançons, de les quals ell mateix també n'ha escrit la lletra, de manera anecdòtica i impresa. De les anècdotes, a part de la "Dansa bíblica" i les "Cançons gregues" que tenen títols, n'hi ha 12 en la seva pròpia poesia, 6 en la poesia de Gryparis, 7 en la poesia de Valclair, 3 en la poesia d'Erentias, 3 en la poesia de P. Ronsard i 2 en poesia Paul Faure.
Riadis també va ser responsable de l'orquestració de l'himne oficial d'Aris Thessaloniki, del qual va ser partidari.[5]
Treballs
[modifica]- Obres escèniques
- "Galateia",
- "The Green Road",
- "Salomé", "Ekavi",
- "Rikes with the Tsoulufi".
- Música de cambra
- "Cançó de bressol en la menor",
- "Dues sonates per a violoncel i piano",
- "Dues sonates per a quatre",
- "Dos quartets de corda".
- Per a orquestra
- "Apel·lació a la pau",
- "Simfonia agrícola",
- "Les tres danses romanes",
- "Elogi a Ravel",
- "Ombres de Macedònia".
- Obres corals religioses
- "Santa Litúrgia de Joan Crisòstom",
- "Petita doxologia",
- "Crist ha ressuscitat",
- "Servei de Divendres Sant"
Imprès
[modifica]- "Chansonette Orientale"
- "Γιασεμιά και Μιναρέδες"
- "Ράικα"
- "Η οδαλίσκη"
- "Νανούρισμα"
- "Πέντε Μακεδονικά Τραγούδια"
- "13 Μικρές ελληνικές μελωδίες"
- "12 ελληνικά και 3 αλβανικά δημοτικά τραγούδια"
- "5 χορευτικά τραγούδια"
- "2 χορευτικά τραγούδια"
- "9 μικρά ρωμέικα τραγούδια"
- "3 μοιρολόγια"
Col·leccions poètiques
[modifica]- 1907: "Σκιαί και Όνειρα",
- 1920: "Το Πέρασμα των 2 Αγαπημένων", το "Μακεδονικόν Ημερολογίον" και "Μία Ιστορία της Μουσικής".
Referències
[modifica]- ↑ «Biografia de Emilios Riadhis». [Consulta: 2 desembre 2024].
- ↑ Samson, Jim. Music in the Balkans (en anglès). BRILL, 2013-06-15, p. 321–322. ISBN 978-90-04-25038-3.
- ↑ Samson, Jim. Music in the Balkans (en anglès). BRILL, 2013-06-15, p. 321–322. ISBN 978-90-04-25038-3.
- ↑ Sadie, Stanley. The New Grove Dictionary of Music and Musicians. "Emilios Riadis" (New York: Macmillan, 2001).
- ↑ «Ο Ύμνος του Άρη». retro1914. Αρχειοθετήθηκε από το πρωτότυπο στις 26 Απριλίου 2024. Ανακτήθηκε στις 26 Απριλίου 2024.