Emperadriu Teimei
  | |
| Nom original | (ja) 貞明皇后 |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | (ja) 九条節子 25 juny 1884 Nishikichō (Japó) (en)  |
| Mort | 17 maig 1951 (66 anys) Akasaka Estate (Japó) (en) |
| Causa de mort | angina de pit |
| Sepultura | Cementiri Imperial Musashi |
 Emperadriu vídua Japó | |
| 25 desembre 1926 – 17 maig 1951 | |
| Emperadriu consort del Japó | |
| 30 juliol 1912 – 30 juliol 1912 | |
hi_Flag.svg){kind=small} Princesa hereva del Japó | |
| 10 maig 1900 – 30 juliol 1912 | |
| Dades personals | |
| Residència | Akasaka Estate (en) (1930–) Palau Akasaka (1900–) Palau Imperial de Tòquio |
| Religió | Xintoisme |
| Color de cabells | Negre |
| Activitat | |
| Ocupació | consort, aristòcrata, patrocinadora |
| Altres | |
| Títol | Emperadriu vídua (1926–) Emperadriu consort del Japó (1912–1926) Princesa hereva del Japó (1900–1912) |
| Família | Clan Fujiwara i Família Imperial del Japó |
| Cònjuge | Yoshihito (1900–1926), mort del cònjuge |
| Fills | Hirohito, Yasuhito Chichibu, Nobuhito Takamatsu, Takahito de Mikasa |
| Pares | Kujō Michitaka i Ikuko Noma |
| Germans | Yamashina Noriko Ōtani Kazuko Michizane Kujo |
| Premis | |
 | |
L'emperadriu Teimei (貞 明 皇后, Teimei-kōgō), nascuda Sadako Kujō (九 条 節 子, Kujō Sadako) (Tòquio, 25 de juny de 1884 - Tòquio 17 de maig de 1951), va ser la dona de l'emperador Taishō i la mare de l'emperador Shōwa del Japó. El seu nom pòstum, Teimei, significa "constància il·luminada".
Biografia
[modifica]Sadako Kujō va néixer el 25 de juny de 1884 a Tòquio. Era la quarta filla del duc Michitaka Kujō, cap de la branca Kujō del clan Fujiwara. La seva mare era Ikuko Noma.[1]
Matrimoni i descendència
[modifica]
Es va casar amb el príncep hereu Yoshihito (el futur emperador Taishō) el 10 de maig del 1900,[1] a l'edat de 15 anys. La parella se'n va anar a viure al nou Palau Akasaka de Tòquio, situat fora del complex principal del Palau Imperial de Tòquio. Quan va donar a llum un fill, el príncep Hirohito (el futur emperador Shōwa), el 1901 va ser la primera esposa oficial d'un príncep hereu que donava a llum un hereu oficial al tron des del 1750.[2]
Es va convertir en emperadriu (Kōgō) quan el seu marit va pujar al tron el 30 de juliol de 1912. Tenint en compte la dèbil condició física i mental del seu marit, va exercir una forta influència sobre la vida imperial i es va convertir en una activa mecenes de la Creu Roja Japonesa. Les relacions entre l'emperador i l'emperadriu eren molt bones, tal com ho demostra la manca d'interès de l'emperador Taishō per prendre concubines, trencant així amb centenars d'anys de tradició imperial.
La parella va tenir quatre fills:
- Príncep Hirohito, emperador del Japó (29 d'abril de 1901 - 7 de gener de 1989).
- Príncep Yasuhito, príncep Chichibu (25 de juny de 1902 - 4 de gener de 1953).
- Príncep Nobuhito, príncep Takamatsu (3 de gener de 1905 - 3 de febrer de 1987).
- Príncep Takahito, príncep Mikasa (2 de desembre de 1915 - 27 d'octubre de 2016).
La vida com a emperadriu vídua
[modifica]Després de la mort de l'emperador Taishō el 25 de desembre de 1926, el seu títol es va convertir en el d'emperadriu vídua (皇太后, Kōtaigō), que significa "vídua de l'antic emperador". Ella es va oposar obertament a la implicació del Japó en la Segona Guerra Mundial, actitud que possiblement va causar conflictes amb el seu fill Hirohito.
Des de 1943 va treballar a l'ombra juntament amb el seu tercer fill, el príncep Takamatsu, per provocar la caiguda del primer ministre Hideki Tōjō. Era una adherida budista que tenia la fe del Sutra de Lotus i resava seguint les cerimònies rituals xintoistes del Palau Imperial de Tòquio.
Va morir el 17 de maig de 1951 al Palau Omiya de Tòquio, als 66 anys. Va ser enterrada a prop del seu marit, l'emperador Taishō, al Tama no higashi no misasagi (多 摩 東陵) del cementiri imperial Musashi de Tòquio.[2]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «The Accession of Empress Taisho» (en anglès). Japanese Old Photographs. [Consulta: 18 juny 2020].
- ↑ 2,0 2,1 «Consort Profile: Empress Teimei of Japan» (en anglès). The Mad Monarchist. [Consulta: 18 juny 2020].
Bibliografia
[modifica]- Bix, Herbert P. Hirohito and the Making of Modern Japan (en anglès). Nova York: HarperCollins, 2000. ISBN 978-0-06-019314-0. OCLC 247018161.
- Fujitani, Takashi. Splendid Monarchy: Power and Pageantry in Modern Japan (en anglès). Berkeley: University of California Press, 1998. ISBN 978-0-520-20237-5. OCLC 246558189.
- Hoyt, Edwin P. Hirohito: The Emperor and the Man (en anglès). Nova York: Praeger Publishers, 1992. ISBN 978-0-275-94069-0. OCLC 23766658.