Vés al contingut

Encomia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Encomia o encomium és una paraula llatina que deriva del grec antic enkomion (ἐγκώμιον ), que significa "l'elogi d'una persona o cosa".[1] Un altre equivalent llatí és laudatio, un discurs d'elogi a algú o alguna cosa.

Originalment, era la cançó cantada pel cor al κῶμος, o processó festiva, celebrat als grans jocs nacionals en honor del vencedor, ja sigui el dia de la seva victòria o en el seu aniversari. La paraula va venir després per a designar qualsevol cançó escrita en celebració de persones distingides, i en temps posteriors qualsevol panegíric parlat o escrit.[2]

Encomium també es refereix a diversos aspectes diferents de la retòrica :

  • Una categoria general d'oratòria
  • Un mètode dins de la pedagogia retòrica
  • Una figura retòrica que lloa una persona o una cosa, però que es produeix a una escala més petita que un discurs sencer
  • El vuitè exercici de la sèrie progymnasmata
  • Un gènere literari que incloïa cinc elements: pròleg, naixement i educació, actes de la vida de la persona, comparacions utilitzades per lloar el tema i epíleg.
  • El basilikos logos (encomium imperial), un gènere formal a l'Imperi Romà d'Orient

Exemples

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ἐγκώμιον. Liddell, Henry George; Scott, Robert; A Greek–English Lexicon del Projecte Perseus
  2. Harry Thurston Peck, Harpers Dictionary of Classical Antiquities (1898), Encomion