Vés al contingut

Endotelina

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de proteïnaEndotelina 1
Substànciapèptid Modifica el valor a Wikidata
LocusCr. 6 p23-p24
Identificadors
SímbolEDN1
HUGO3176
Entrez1906
OMIM131240
RefSeqNM_001955
P05305
Infotaula de proteïnaEndotelina 2
Substànciapèptid Modifica el valor a Wikidata
LocusCr. 1 p34
Identificadors
SímbolEDN2
HUGO3177
Entrez1907
OMIM131241
RefSeqNM_001956
P20800
Infotaula de proteïnaEndotelina 3
Substànciapèptid Modifica el valor a Wikidata
LocusCr. 20 q13.2-q13.3
Identificadors
SímbolEDN3
HUGO3178
OMIM131242
RefSeqNM_000114
P14138

Les endotelines són proteïnes que estrangulen els vasos sanguinis augmentant la pressió sanguínia. Normalment estan mantinguts en equilibri per altres mecanismes, però quan s'expressen de forma completa, contribueixen a elevar la pressió sanguínia (hipertensió) i malalties cardíaques. Les endotelines són 21 aminoàcids vasoconstrictors peptídics que es produeixen principalment en l'endoteli, tenint un paper molt important en l'homeòstasi vascular. Entre els vasoconstrictors més forts que es coneixen, les endotelines estan implicades en malalties vasculars diversos sistemes d'òrgans, incloent el cor, la circulació general i el cervell.[1][2]

Isoformes i distribució orgànica

[modifica]

Hi ha tres isoformes (Identificades com ET-1,-2,-3) amb diverses regions d'expressió i dos tipus de receptors importants, ETA y ETB.

  • Els receptors d'ETA es troben en el teixit del múscul llis dels vasos sanguinis, i l'endotelina ETA indueix a l'augment de la vasoconstricció (constricció de les parets dels vasos sanguinis) i la retenció de sodi, produint l'augment de la pressió sanguínia.[3]
  • L'ETB està principalment localitzat en les cèl·lules endotelials THAT LINE a l'interior dels vasos sanguinis. Quan l'endotelina està unida als receptors ETB, condueix a l'alliberació d'òxid nítric (també anomenat "NO" o factor relaxant derivat de l'endoteli), natriuresis i diüresis (la producció i l'eliminació d'orina) i mecanismes que redueixen la pressió sanguínia.
  • Ambos tipus de receptors ET es troben en el sistema nerviós on poden combinar la neurotransmissió o funcions vasculars.[4]

Cervell i nervis

[modifica]

Àmpliament distribuïts en el cos, els receptors d'endotelina estan presents en els vasos sanguinis i en les cèl·lules del cervell, "choroid plexus"(àrea dels ventricles del cervell on es produeixen els fluids cerebroespinals) i nervis perifèrics. Quan els apliquem directament al cervell de rates en quantitats molt petites (de picomolar) com un model d'experiment de vessament, l'endotelina-1 causa estimulacions metabòliques severes i atacs amb disminucions importants en el flux sanguini en les mateixes regions cerebrals, ambdós efectes mediats per calci.[5] Una acció vasoconstrictora forta similar de l'endotelina-1 va ser demostrada en un model de neuropatia perifèrica en rates.[6]

Exemples d'interacció fisiològica

[modifica]

En un individu sa, un balanç delicat entre vasoconstricció i vasodilatació, és mantingut per l'endotelina i altres vasoconstrictors per una banda, i òxid nítric, prostaciclina i altres vasodilatadors per una altra banda.

La sobreproducció d'endotelina en els pulmons pot causar hipertensió pulmonar, que de vegades pot ser tractada per l'ús d'un antagonista receptor de l'endotelina, com bosentan, sitaxentan o ambrisentan. L'última droga de receptors de blocs de l'endotelina A, disminueixen les accions vasoconstrictives i permeten l'augment d'efectes beneficiosos de l'estimulació d'endotelina B, com la producció d'àcid nítric. Els efectes precisos de l'activació del receptor de l'endotelina B depenen del tipus de cèl·lula involucrada.

Participació en malalties

[modifica]

La distribució simultània dels pèptids d'endotelina i receptors implicats s'inclueixen en una varietat general de processos psicològics i patològics en el cos. Entre nombroses malalties molt perilloses que ocorren per regulació d'endotelina podem trobar:

  • Diversos tipus de càncer.[7]
  • Vasoespasmes cerebrals seguits d'hemorràgies subaracnòides.[8]
  • Hipertensió arterial i altres trastorns cardiovasculars.
  • Mediació del dolor.[9]
  • Hipertròfia cardíaca.
  • Febre hemorràgica dengue.

Referències

[modifica]
  1. Agapitov AV, Haynes WG «Role of endothelin in cardiovascular disease». J Renin Angiotensin Aldosterone Syst, 3, 1, March 2002, pàg. 1–15. DOI: 10.3317/jraas.2002.001. PMID: 11984741.
  2. Schinelli S «Pharmacology and physiopathology of the brain endothelin system: an overview». Curr. Med. Chem., 13, 6, 2006, pàg. 627–38. PMID: 16529555.[Enllaç no actiu]
  3. Hynynen MM, Khalil RA «The vascular endothelin system in hypertension--recent patents and discoveries». Recent Pat Cardiovasc Drug Discov, 1, 1, January 2006, pàg. 95–108. PMC: 1351106. PMID: 17200683.
  4. Barnes K, Turner AJ «The endothelin system and endothelin-converting enzyme in the brain: molecular and cellular studies». Neurochem. Res., 22, 8, August 1997, pàg. 1033–40. PMID: 9239759.
  5. Gross PM, Zochodne DW, Wainman DS, Ho LT, Espinosa FJ, Weaver DF «Intraventricular endothelin-1 uncouples the blood flow: metabolism relationship in periventricular structures of the rat brain: involvement of L-type calcium channels». Neuropeptides, 22, 3, July 1992, pàg. 155–65. PMID: 1331845.
  6. Zochodne DW, Ho LT, Gross PM «Acute endoneurial ischemia induced by epineurial endothelin in the rat sciatic nerve». Am. J. Physiol., 263, 6 Pt 2, December 1992, pàg. H1806–10. PMID: 1481904.
  7. Bagnato A, Rosanò L «The endothelin axis in cancer». Int. J. Biochem. Cell Biol., 40, 8, 2008, pàg. 1443–51. DOI: 10.1016/j.biocel.2008.01.022. PMID: 18325824.
  8. Macdonald RL, Pluta RM, Zhang JH «Cerebral vasospasm after subarachnoid hemorrhage: the emerging revolution». Nat Clin Pract Neurol, 3, 5, maig 2007, pàg. 256–63. DOI: 10.1038/ncpneuro0490. PMID: 17479073.
  9. Hasue F, Kuwaki T, Kisanuki YY, Yanagisawa M, Moriya H, Fukuda Y, Shimoyama M «Increased sensitivity to acute and persistent pain in neuron-specific endothelin-1 knockout mice». Neuroscience, 130, 2, 2005, pàg. 349–58. DOI: 10.1016/j.neuroscience.2004.09.036. PMID: 15664691.

Enllaços externs

[modifica]