Vés al contingut

Enemic meu

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaEnemic meu
Enemy Mine
Fitxa
DireccióWolfgang Petersen
Protagonistes
Producció
GuióEdward Khmara, basat en Enemy Mine de Barry B. Longyear
MúsicaMaurice Jarre
FotografiaTony Imi
MuntatgeHannes Nikel
Productora
  • Kings Road Entertainment
  • SLM Production Group
Distribuïdor20th Century Fox
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Alemanya
Estrena1985
Durada108 minuts
Idioma originalAnglès
Versió en catalàSí 
Rodatgeilles Canàries Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Pressupost29 milions de dòlars
Recaptació12,3 milions[1]
Descripció
Basat enEnemy Mine (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Gènerecinema d'acció, cinema de ciència-ficció, cinema d'aventures, ciència-ficció militar, drama i pel·lícula basada en una obra literària Modifica el valor a Wikidata
Qualificació MPAAPG-13 Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions

IMDB: tt0089092 FilmAffinity: 331924 Allocine: 1460 Rottentomatoes: m/enemy_mine Letterboxd: enemy-mine Mojo: enemymine Allmovie: v15832 TCM: 74111 Metacritic: movie/enemy-mine TV.com: movies/enemy-mine AFI: 57674 TMDB.org: 11864 Modifica el valor a Wikidata

Enemic meu (títol original: Enemy Mine) és una pel·lícula de ciència-ficció germano-estatunidenca dirigida per Wolfgang Petersen, estrenada l'any 1985. Ha estat doblada al català.[2]

Argument

[modifica]

Al segle XXI, durant una guerra intersideral entre els Humans i un poble de extraterrestres reptilians, els «Dracs», un pilot de caça terrícola, Davidge, i un Drac, Jeriba «Jerry» Shigan, es destrueixen les seves naus respectives i aterren a la superfície d'un planeta hostil. Forçats a ajudar-se per sobreviure, esdevenen amics i intercanvien mútuament les seves cultures.

El extraterrestre mor portant un nen al món, anomenat Zammis. El pilot terrícola en pren cura en detriment dels prejudicis dels dos pobles. Zammis, curiós, és finalment enganyat pels pirates veïns, que redueixen els Dracs a l'esclavatge. Quan Davidge intenta salvar-ho, és atacat i deixat inconscient amb un cop pels pirates, a continuació deixat per mort. Uns soldats humans el troben i el cuiden. Un cop recuperat, marxa a la recerca de Zammis.[3]

Repartiment

[modifica]
  • Dennis Quaid: Willis Davidge
  • Louis Gossett Jr.: Jeriba "Jerry" Shigan
  • Brion James: Stubbs
  • Richard Marcus: Arnold
  • Carolyn McCormick: Morse
  • Bumper Robinson: Zammis
  • Jim Mapp (Jean-François Laley): El vell Drac
  • Lance Kerwin (Jean-François Vlérick): Joey Wooster
  • Scott Kraft: Jonathan
  • Lou Michaels: Wilson
  • Andy Geer: Bates
  • Henry Stolow: Cates
  • Herb Andress: Hopper
  • Danmar: El prudent

Producció

[modifica]

Desenvolupament

[modifica]

El 1983, la producció Kings Road Entertainment preveu un pressupost de 17 milions de dòlars [4] per l'adaptació de la novel·la homònima de Barry B. Longyear a la pantalla gran. Havia contractat el director britànic Richard Loncraine que marxa per les localitzacions l'abril de 1984 en les Illes Vestmann a Islàndia[5] i a Budapest a Hongria[4] per les necessitats dels decorats. Després de sis setmanes de rodatge en condicions difícils, ja s'havia gastat la fortuna de 9 milions de dòlars. Descontenta, la producció despatxa el director.[6]

El productor Stanley O'Toole, l'actor Dennis Quaid i el director Wolfgang Petersen en plena producció, el 1984.

Twentieth Century Fox reprèn aquest projecte.[4] Després d'haver considerat Terry Gilliam i David Lynch per dirigir la pel·lícula, la producció mira cap al director alemany Wolfgang Petersen i el contracta el desembre de 1984.[4] El rodatge havia estat interromput fins a aquesta data i els actors Dennis Quaid i Louis Gossett Jr. ja havien cobrat.[5] Pel que fa a aquest últim, el maquillatge i les protesis en latex del reptil humanoide s'havien de refer.[4] El pressupost acaba per arribar als 29 milions de dòlars.[7]

Rodatge

[modifica]
El Parc nacional de Timanfaya

En lloc de Budapest, Hongria, Wolfgang Petersen prefereix Múnic a Alemanya de l'Oest per rodar en els estudis Bavaria Film a Grünwald, Baviera, on havia filmat Das Boot[4] (1981) i La Història sense final (Die Unendliche Geschichte, 1984), així com al poble El Golfo amb la seva famosa llacuna verda i al Parc nacional de Timanfaya a l'illa de Lanzarote en l'arxipèlag de les illes Canàries.[8]

El rodatge va durar set mesos.[4]

Música

[modifica]

La música és composta i dirigida per Maurici Jarre, amb la Productora orchester a Múnic i el conjunt dels synthétiseurs. La banda original és distribuïda per Varèse Sarabande, el 1985.

  1. Fyrine IV (5:03)
  2. The Relationship (3:55)
  3. The Small Drac (2:45)
  4. The Crater (2:15)
  5. The Birth of Zammis (6:14)
  6. Spring (1:27)
  7. The Scavengers (4:48)
  8. Davidge's Lineage (3:33)
  9. Futbol Game (:44)
  10. Before the Drac Holy Council (9:54)

Premis i nominacions

[modifica]
Premis i nominacions
  • Festival internacional de Cinema fantàstic d'Avoriaz 1986
    • Premi de la C.S.T.
    • Antena d'or
  • Saturn Award 1986
    • Millor pel·lícula de ciència-ficció
    • Millor actor per Louis Gossett Jr.
    • Millor maquillatge per Chris Walas
  • Premi Hugo 1986
    • Premi a la pel·lícula més espectacular

Referències

[modifica]
  1. [enllaç sense format] http://boxofficemojo.com/movies/?id=enemymine.htm
  2. esadir.cat. Enemic meu. esadir.cat. 
  3. «Enemy Mine». The New York Times.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 (anglès) David T. Friendly. «One Productora Has Seen The 'Enemy, ' And It Is Costly». Los Angeles Times, 30-12-1985. [Consulta: 16 abril 2012].
  5. 5,0 5,1 (anglès) Roderick Mann. «A Gentleman And A Drac». Los Angeles Times, 07-12-1985. [Consulta: 16 abril 2012].
  6. (anglès) Marykate Jasper et Charlie Jane Anders. «Great Trainwrecks of Science Fiction: Movies Where the Director Was Fired in the Middle». IO9, 16-12-2011. Arxivat de l'original el 2012-05-31. [Consulta: 16 abril 2012].
  7. (anglès) Aljean Harmetz. «At the movies». New York Times, 29-11-1985. [Consulta: 16 abril 2012].
  8. (anglès) Nick Ball. «On Location In Lanzarote». Travelbite, 07-11-2009. [Consulta: 16 abril 2012].[Enllaç no actiu]