Dinastia carolíngia
  | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | dinastia |
| Governança corporativa | |
| Part de | germànics |
La dinastia carolíngia o carolingis va controlar el Regne Franc entre els segles viii i x. Oficialment, la dinastia carolíngia va succeir a la merovíngia el 751. El nom de carolingi prové de Carles Martell, pare de Pipí el Breu i, en certa forma de la dinastia.
Antecedents
[modifica]Arnulf de Metz, de la família dels arnulfians, i Pipí de Landen, de la dels pipínids, es van unir i van formar una veritable dinastia a través dels matrimonis dels seus fills. Els carolingis ja ostentaven el poder des de 639 encara que no com a reis (que durant més d'un segle continuarien sent els merovingis), sinó com a majordom de palau.
El fill de Pipí d'Heristal, Carles Martell heretà el càrrec de majordom del seu pare. Fou el gran vencedor a la batalla de Tours (732), que salvà el Regne Franc de la incursió sarraïna, la qual cosa consolida encara més la pèrdua de poder dels reis merovingis en favor dels majordoms.
Inici de la dinastia
[modifica]El fill de Carles Martell, Pipí el Breu (també majordom de palau) va destronar el rei merovingi Khilderic III i, amb suport del Papa, va fer oficial el seu poder de facto sobre els francs i la fi dels merovingis. Pipí va ampliar molt els dominis de l'Imperi Carolingi, però va ser el seu fill Carles el Gran (Carlemany) qui incorporà als dominis el Regne Lombard i esdevingué Emperador d'Occident. Sota Carles el Gran i el seu fill Lluís el Pietós té lloc la integració de la Septimània i de la Gòtia al Regne Franc.
Guerra civil franca
[modifica]Quan Lluís el Pietós va morir el 840 va esclatar una nova guerra civil en la que Carles el Calb es va aliar amb Lluís el Germànic en contra les pretensions del fill gran, Lotari I. Lotari va ser derrotat el 25 de juny de 841 a la batalla de Fontenoy-en-Puisaye i els vencedors van segellar la seva aliança contra el seu germà Lotari I amb els Juraments d'Estrasburg el 14 de febrer de 842, on es troba el primer testimoniatge d'una llengua romanç parlada en França.[1] Després de tres anys de conflicte finalment es va signar el tractat de Verdun, l'agost de 843, pel qual l'Imperi Carolingi es dividia en tres parts: Carles rebia la França Occidental, Lotari la França Mitjana, i Lluís la França Oriental.[2] Va cristianitzar els eslaus cap a l'est, amb bateig massiu dels nobles de Bohèmia el 845 i el 846 va organitzar un exèrcit per anar a la Gran Moràvia i instal·lar el príncep cristià Ratislau.[3] La colonització germànica dels territoris poblats per poblacions eslaves (wends) a l'est es va aturar a la vora dels rius Elba i Saale (Marca Soraba).
A la mort de Lotari I el 855, el regne de França Mitjana va ser dividit entre els seus fills pel Tractat de Prüm,[4] pel que Lluís II d'Itàlia va rebre la corona imperial i Itàlia, Carles de Provença esdevingué rei de Provença (Baixa Borgonya i Provença pròpiament dita), Lotari II de Lotaríngia va rebre un territori que va passar a ser anomenat Lotharii Regnum (Lotaringia) compost per Austrasia (la part central encara controlada pel seu pare després de Verdun), Frísia i l'Alta Borgonya, mentre que Lluís el Germànic va mantenir França oriental i Carles el Calb França occidental. Lotari II va cedir les parts del sud-est de l'Alta Borgonya als seus germans Carles de Provença, que va rebre els bisbats de Belley i Tarentaise el 859, i Lluís II d'Itàlia els bisbats de Ginebra, Lausana i Sió un any més tard. Carles de Provença va morir sense hereus el 863, i el seu regne es va repartir entre Lotari II, que només va rebre les parts occidentals de la Baixa Borgonya (bisbats de Lió, Vienne, Vivarais i Uzès) que limitaven amb la seva Alta Borgonya occidental (restes de les seves possessions originals de Borgonya), i Lluís II va rebre la resta del Regne de Provença.
El Tractat de Meerssen de 870 va tornar a dividir l'Imperi carolingi en tres parts,[5] dividint la França mitjana des de la vall del Roine fins al mar del Nord entre Lluís el Germànic i Carles el Calb. Lluís el Germànic va rebre la part part oriental de l'Austràsia de Lotari incloent Aquisgrà i Metz, i la major part de Frísia, tot i que gran part de la costa frisona estaven sota control víking, i al sud la major part de l'Alta Borgonya que havia quedat a Lotari. Carles va rebre la Baixa Borgonya, incloent Lió i Viena i una petita part occidental de l'Alta Borgonya, Portois i Varais, incloent Besançon. La frontera transcorregué aproximadament al llarg dels rius Mosa, Ourthe, Mosel·la, Saona i Roine.[6][7] Després de la mort del fill de Lotari, Lluís II d'Itàlia, emperador des del 855, Carles el Calb va trobar el suport del papa Joan VIII i es va fer coronar emperador el 875. Lluís el Germànic va morir l'any 876.
A la mort de Lluís el Tartamut el 879 Lluís III de França i el seu germà Carloman II van repartir-se el territori del seu pare, i mentre Lluís es va quedar amb Nèustria i Austràsia, Carloman ho va fer amb Borgonya i Aquitània. Després de la proclamació de Bosó de Provença com a rei de Borgonya l'octubre del 879 i les ofensives vikingues, a canvi de la neutralitat de Lluís III d'Alemanya, els carolingis occidentals el van confirmar a la part de la Lotaríngia que posseïa després del Tractat de Mersen, per així afrontar la lluita contra Bosó en el Tractat de Ribemont que redefineix novament les fronteres del que fou l'imperi Carolingi.[8]
Final de la dinastia
[modifica]En la branca germànica, la de Lluís el Germànic i el Sacre Imperi Romanogermànic, els carolingis van mantenir el poder fins al segle X, mentre que a França, els hereus de Carles el Calb van governar fins al 987, quan van ser substituïts per la Dinastia Capet.
Governants
[modifica]Majordoms de Palau carolingis
[modifica]- Pipí de Landen (580-640), Majordom d'Austràsia 623-629, 639-640
- Ansegisel (602-685), Majordom d'Austràsia 629-639
- Grimoald (616-662), fill de Pipí, Majordom d'Austràsia 643-657
- Pipí de Herstal (640-714), fill d'Ansegisel, Majordom d'Austràsia 679-714, des de 688 com Duc i Príncep del Francs governant de facto del regne sencer
- Carles Martell (690-741), Majordom d'Austràsia 717-741, des de 718 del regne sencer
- Carloman (716-754), Majordom d'Austràsia 741-747
- Pipí el Breu (714-768), Majordom de Nèustria 741-751, des de 747 també Majordom d'Austràsia
Quan Pipí el Breu esdevé rei, el Carolingis succeeixen la dinastia merovíngia.
Reis carolingis
[modifica]- Pipí el Breu (714-768), 751-768
- Carlemany (742-814), 768-814 (al principi només Nèustria, Aquitània, Austràsia del nord)
- Carloman I 768-771 (Borgonya, Allemania, Austràsia del sud)
- Lluís el Pietós (778-840), 814-840
- Lotari I (795-855), 817-855 (fins a 840 amb el seu pare)
El Regne Franc va ser dividit amb el Tractat de Verdun en 843 entre els fills de Lluís el Pietós. La taula següent llista els governants en les tres subdivisions, que són els nuclis dels posteriors regnes de França i Alemanya, excloent Itàlia.
|
Regne Occidental (finalment França) |
Regne Mitjà (Lotaríngia) |
Regne Oriental (finalment Alemanya) |
|---|---|---|
|
Els noms marcats * no eren Carolingis, encara que de manera distant es referien a la dinastia.
Després d'això, la dinastia Capet governa França. Per continuar amb la informació, vegeu la Llista de reis de França. |
Després de la mort de Lotari en 855, el seu regne es dividia entre els seus fills:
Reis de Lotaríngia
Carles el Calb reclamava la Lotaríngia a la mort del seu nebot, Lotari II, i se'n coronava rei a Metz, però el seu germà Lluís el Germànic s'hi oposà i també la reclamà. En 870 mitjançant el Tractat de Meerssen divideix la Lotaríngia entre els dos germans.[9] En 880 el Tractat de Ribemont donava la totalitat de la Lotaríngia a Lluís el Jove, fill de Lluís el Germànic.
Després d'això la Lotaríngia s'incloïa permanentment a la França oriental i al Sacre Imperi Romanogermànic. Per continuar, vegeu la llista de reis germànics. |
Després d'això Conrad I d'Alemanya governa des de 911-918, i era seguit per la Dinastia Saxona-Otoniana. Aquest fet es considera com el començament del Regne d'Alemanya i del Sacre Imperi Romanogermànic. Per a més informació, vegeu la llista de reis germànics. |
Genealogia
[modifica]Arbre genealògic simplificat
[modifica]| Carles Martell majordom de palau | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Pipí I el Breu rei dels Francs | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Carlemany rei dels Francs emperador d'Occident | Carloman I rei dels Francs | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Lluís I el Pietós rei dels Francs emperador d'Occident | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Lotari I rei de França méd. emperador | Pipí I d'Aquitània rei d'Aquitània | Lluís el Germànic rei de França or. | Carles el Calb rei de França occ. emperador | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Lluís II rei d'Itàlia emperador | Lotari II rei de Lotaríngia | Carles rei de Provença | Pipí II rei d'Aquitània | Carloman rei de França or. | Lluís III el Jove rei de França or. | Carles el Gras rei de França or. emperador | Lluís II el Tartamut rei de França occ. | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Hug duc d'Alsàcia | Arnulf rei d'Alemanya i d'Itàlia emperador | Lluís III rei de França occ. | Carloman II rei de França occ. | Carles III el Simple rei de França occ. | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Zuentibold rei de Lotaríngia | Lluís IV el Nen rei d'Alemanya | Ratold rei d'Itàlia | Lluís IV el d'ultramar rei de França occ. | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Lotari rei de França occ. | Carles duc de Baixa Lotaríngia | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Lluís V l'indolent rei de França occ. | Otó i Lluís | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Genealogia completa
[modifica]Per als seus ancestres vegeu: arnulfians i pipínides
Carles Martell (vers 690- 741), majordom del palau d'Austràsia, de Nèustria i de Borgonya 1) casat amb Rotruda 2) casat amb 725 Suanahilda (vegeu Agilolfing) 3) casat amb Chrotais 4) una concubina │ ├─De 1 Carloman (vers 705/710 - 17 d'agost 754 o 755), majordom de palau d'Austràsia (741-747). Monjo a Montecassino. │ casat amb X │ │ │ ├─Drogó (?- després de753), eliminat del poder pel seu oncle Pipí el Breu. │ └─Siagri dit sant Siagri (?- 787), abat de Cimiez, bisbe de Niça. │ ├─De 1 Pipí el Breu (vers 715- 768), majordom del palau de Borgonya, de Nèustria i d'Austràsia, rei dels Francs (751). │ casat el 744 Bertrada o Berta de Laon anomenada del Gran Peu (vegeu Hugobèrtides) │ │ │ ├─Carles el Gran o Carlemany (742/748- 814), rei dels Francs (768), rei dels llombards (774), emperador d'Occident (800). │ │ 1) casat el 770 Desidèria de Llombardia │ │ 2) casat el 768 Himiltruda │ │ 3) casat vers el 771 Hildegarda de Vintzgau (vegeu Agilolfings) │ │ 4) casat el 783 Fastrada de Francònia │ │ 5) casat el 795 Liutgarda d'Alàmania │ │ 6) concubina Madelgarda │ │ 7) concubina vers 808 Gerwinda de Saxònia │ │ 8) concubina vers 800 Regina │ │ 9) concubina vers 806 Adelaida │ │ │ │ │ ├─De 2 Alpais (?-?). │ │ ├─De 2 Pipí el Geperut (vers 770-811). tancat a l'abadia de Prüm en 792 després d'una revolta contra el seu pare Carlemany el 791. │ │ ├─De 3 Carles el Jove, (vers 772-811) │ │ ├─De 3 Adelaida, (?-774) │ │ ├─De 3 Rotruda (vers 775- 810). │ │ │ casada amb Rorgó I del Maine Vegeu Rorgònides │ │ │ │ │ │ │ └─Lluís (?-867), abat de Saint-Denis, Saint-Riquier i Saint-Wandrille. Canceller de Carles el Calb (vegeu Rorgònides) │ │ │ │ │ ├─De 3 Pipí d'Itàlia (777-810), rei d'Itàlia (781-810), dinastia dels Herbertians (vegeu Herbertians) │ │ ├─De 3 Lluís I el Pietós (778-840), rei d'Aquitània (781-814), emperador d'Occident (814-840). │ │ │ 1) casat el 793 Teudelinda de Sens │ │ │ 2) casat el 798 Ermengarda d'Hesbaye │ │ │ 3) casat el 819 Judit de Baviera (vegeu Antiga Casa de Welf). │ │ │ │ │ │ │ ├─De 1 Alpais (?-?). │ │ │ │ casat amb Bigó de París, fill de Gérard I de París (vegeu Giràrdides) │ │ │ │ │ │ │ │ │ ├─Leutard II (806-858), comte de París (vers 816, vegeu Giràrdides) │ │ │ │ └─Eberard (?-?). (vegeu Giràrdides) │ │ │ │ │ │ │ ├─De 1 Arnulf (vers 794-?), comte de Sens. │ │ │ ├─De 2 Lluís II el Germànic (vers 806 - 876), rei de Germània (843-876). │ │ │ │ casat el 827 Emma (vegeu Antiga Casa de Welf) │ │ │ │ │ │ │ │ │ ├─Gisela (?-?). │ │ │ │ ├─Carloman de Baviera (vers 830- 880), rei de Baviera (876-880). │ │ │ │ │ concubina X │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ └─Arnulf de Caríntia (?- 899), duc de Caríntia, rei de Germània, emperador d'Occident. │ │ │ │ │ 1) casat amb Oda │ │ │ │ │ 2) concubina X │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ ├─De 1 Lluís l'Infant (893 - 911), rei de Germània (906-911). │ │ │ │ │ └─De 2 Zuentibold (? 900), rei de Lotaríngia. │ │ │ │ │ casat amb Oda de Saxònia (vegeu Liudòlfides) │ │ │ │ │ │ │ │ │ ├─Carles III el Gros (839- 888), rei de França (885-888), rei de Germània (882-888), emperador d'Occident (881-887). │ │ │ │ │ 1) casat amb Ricarda │ │ │ │ │ 2) casat amb X │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ └─De 1 Bernat (?- 891). │ │ │ │ │ │ │ │ │ ├─Hildegarda (?- 856). │ │ │ │ ├─Ermengarda (?- 886), abadessa de Chiemsee. │ │ │ │ └─Lluís III el Jove (835- 882), rei de Germània (876-882). │ │ │ │ casat amb Lutgarda de Saxònia (vegeu Liudòlfides) │ │ │ │ │ │ │ │ │ ├─Lluís (?- 879). │ │ │ │ ├─Hildegarda (?- 895). │ │ │ │ └─Hug (?- 880). │ │ │ │ │ │ │ ├─De 2 Hildegarda (803- 860), abadessa de Saint-Jean de Laon. │ │ │ │ │ │ │ ├─De 2 Lotari I (795- 855), emperador d'Occident (840-855). │ │ │ │ casat el 821 Ermengarde de Tours (vegeu Eticònides) │ │ │ │ │ │ │ │ │ ├─Rotruda (?-?). │ │ │ │ ├─Lluís II (825- 875), emperador d'Occident (855-875). │ │ │ │ │ casat amb Engelberga │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ ├─Gisela (?-?), abadessa de Brèscia. │ │ │ │ │ └─Ermengarda (?-?). │ │ │ │ │ casada el 876 Bosó de Provença (vegeu Bosònides) │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ └─Lluís III el Cec (vers 880- 928), rei de Provença, d'Itàlia, emperador d'Occident. (vegeu Bosònides) │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ ├─Ermengarda (?-?). │ │ │ │ │ casada Gislebert de Meuse, comte de Maasgau (vegeu Renyers) │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ └─Renyer I d'Hainaut (?- 915). (Renyers) │ │ │ │ │ │ │ │ │ ├─Lotari II de Lotaríngia (vers 825- 869). │ │ │ │ │ 1) casat amb Teutberga (vegeu Bosònides) │ │ │ │ │ 2) casat amb Waldrada │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ ├─De 2 Hug (?- †895). │ │ │ │ │ ├─De 2 Gisela (?-?) casada amb Godfried, cap normand. │ │ │ │ │ └─De 2 Berta (?-?). │ │ │ │ │ 1) casada amb Teobald d'Arles (vegeu Bosònides) │ │ │ │ │ 2) casada amb Adalbert II de Toscana │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ ├─De 1 Hug d'Arle (?- † 947), comte d'Arle, rei d'Itàlia (924-945). (vegeu Bosònides) │ │ │ │ │ ├─De 1 Bosó d'Arle (?-?). (vegeu Bosònides) │ │ │ │ │ ├─De 1 Teutberga d'Arle (vers 880/890- abans de setembre 948), esposa de Garnier (†924), vescomte de Sens i comte de Troyes. │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ ├─De 2 Guiu de Toscana (?- †930). Marquès de Toscana de 915 a 930. │ │ │ │ │ │ casat amb Maròzia (vegeu Teofilactes) │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ ├─Hug de Vienne (?-?), comte de Vienne. │ │ │ │ │ │ └─Manassès de Toscana (?-?), arquebisbe de Toscana. │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ ├─De 2 Lambert de Toscana (?- † després de 938). Marquès de Toscana de 931, cegat per ordre d'Hug d'Arle el 931. │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ └─De 2 Ermengarda de Toscana (?-?). │ │ │ │ │ casat amb Adalbert I d'Ivrea │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ └─Anscair de Spoleto (abans de 923-?). │ │ │ │ │ │ │ │ │ ├─Carles de Provença (845- 863), rei de Provença (855-863). │ │ │ │ ├─Carloman (?-?). │ │ │ │ └─X (abans de 855-?) casada amb Matfrid d'Orleans, comte d'Orleans. │ │ │ │ │ │ │ ├─De 2 Pipí I d'Aquitània (797- 838), rei d'Aquitània (817-838). │ │ │ │ casat amb Ringarda, filla de Teudebert, comte de Madrie │ │ │ │ │ │ │ │ │ ├─Pipí II d'Aquitània (823- 864), rei d'Aquitània (839-852). │ │ │ │ └─Carles (v.825- 863), arquebisbe de Magúncia. │ │ │ │ │ │ │ ├─De 2 Gisela │ │ │ │ casada amb Eberard de Friül, marquès de Friül (vegeu Unròquides) │ │ │ │ │ │ │ ├─De 2 Rotruda (?-?). │ │ │ └─De 3 Carles el Calb (823- 877), rei de França Occidental (840-877), emperador d'Occident (875-877). │ │ │ 1) casat amb Ermentruda d'Orléans (vegeu Agilolfings) │ │ │ 2) casat amb Riquilda d'Ardennes (vegeu Bosònides) │ │ │ │ │ │ │ ├─De 1 Judit (v 843-870). │ │ │ │ 1) casada el 856 Æthelwulf († 858), rei de Wessex │ │ │ │ 2) casada el 858 Æthelbald († 860), rei de Wessex, fill de l'anterior │ │ │ │ 3) casada amb Balduí I Bras de Ferro │ │ │ │ │ │ │ │ │ └─De 3 Balduí II el Calb (?- 918), comte de Flandes (879-918). │ │ │ │ │ │ │ ├─De 1 Lluís el Tartamut (846- 879), rei de França (877-879). │ │ │ │ 1) casat el 862 Ansgarda de Borgonya │ │ │ │ 2) casat el 878 Adelaida de Friül │ │ │ │ │ │ │ │ │ ├─De 1 Lluís III de França (v.863- 882), rei de França (879-882). │ │ │ │ ├─De 1 Gisela (869- després de 879), casada amb Robert comte de Troyes. │ │ │ │ │ casada amb Robert de Troyes │ │ │ │ │ │ │ │ │ ├─De 1 Carloman II (867- 884), rei de França (879-884). │ │ │ │ ├─De 1 Hildegarda (?-?). │ │ │ │ ├─De 1 Ermentruda (vers 875- després de 890). │ │ │ │ │ casada amb X │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ └─Cunegunda (vers 890- després de 930). │ │ │ │ │ │ │ │ │ └─De 2 Carles III el Simple (879- 929), rei de França (893-929). Nascut després de la mort de son pare. │ │ │ │ 1) casat el 907 Frederuna o Frerona, filla de Thierry o Teodoric II de Rhingelheim │ │ │ │ 2) casat amb Eadgifu de Wessex │ │ │ │ │ │ │ │ │ ├─De 1 Gisela (?-?). │ │ │ │ ├─De 1 Rotrude (?-?). │ │ │ │ ├─De 1 Hildegarda (?-?). │ │ │ │ ├─De 1 Frerona (?-?). │ │ │ │ ├─De 1 Ermentruda (?-?). │ │ │ │ ├─De 1 Adelaida (?-?). │ │ │ │ └─De 2 Lluís IV d'Ultramar (921- 954), rei de França (936-954). │ │ │ │ casat amb Gerberga de Germània (vegeu Liudòlfides) │ │ │ │ │ │ │ │ │ ├─Lotari de França (941- 986), rei de França (954-986). │ │ │ │ │ 1) concubina X │ │ │ │ │ 2) casat amb Emma (vegeu Bosònides) │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ ├─De 1 Arnul (abans 967- 1021), arquebisbe de Reims. │ │ │ │ │ ├─De 1 Ricard (?- després de 991). │ │ │ │ │ ├─De 2 Eudes (970- abans 986), canonge a Reims. │ │ │ │ │ └─De 2 Lluís V de França (vers 967- 987), rei de França (986-987). Darrer rei de la dinastia carolíngia. │ │ │ │ │ casat amb Adelaida d'Anjou │ │ │ │ │ │ │ │ │ ├─Matilde (943- després 981). │ │ │ │ │ │ │ │ │ └─Carles (953 † 991), duc de Baixa Lotaríngia. │ │ │ │ 1) NN de Troyes │ │ │ │ 2) Adelaida │ │ │ │ │ │ │ │ │ ├─de 1 Otó (970 † 1012), duc de Baixa Lotaríngia │ │ │ │ │ │ │ │ │ ├─de 1 Ermengarda │ │ │ │ │ casada amb Albert I de Namur │ │ │ │ │ │ │ │ │ ├─de 2 Adelaida │ │ │ │ │ │ │ │ │ ├─de 2 Gerberga │ │ │ │ │ ép. Lambert I de Lovaina († 1015) │ │ │ │ │ │ │ │ │ ├─de 2 Lluís († 1011) │ │ │ │ │ │ │ │ │ └─de 2 Carles (989 +jove) │ │ │ │ │ │ │ ├─De 1 Carles l'Infant (?- 866). │ │ │ ├─De 1 Carloman (vers 847- 876). │ │ │ ├─De 1 Ermentruda (?-?). │ │ │ ├─De 1 Hildegarda (?-?). │ │ │ ├─De 1 Rotruda (?-?). │ │ │ ├─De 1 Lotari el Coix (v.850- 865), abat de Saint-Germain d'Auxerre. │ │ │ └─De 2 Rotilda (vers 871- vers 928). │ │ │ casada amb Roger del Maine │ │ │ │ │ │ │ └─Hug I del Maine (?-?). │ │ │ │ │ ├─De 3 Lotari (?-?). (778-779), germà bessó de Lluís el Pietós │ │ ├─De 3 Berta (vers 779- 823). │ │ │ casada el 795 Angilbert o sant Angilbert │ │ │ │ │ ├─De 3 Gisela (?-?). (781- després de 814) │ │ ├─De 3 Hildegarda (?-?). (782-783) │ │ ├─De 4 Teodrada (?-?). (vers 785- abans 853, abadessa d'Argenteuil │ │ ├─De 4 Hiltruda (vers 787-?), abadessa de Faremoutiers │ │ ├─De 6 Ruotilda (?-?). (790-852), abadessa de Faremoutiers │ │ ├─De 7 Adeltruda (?-?). │ │ ├─De 8 Drogó (?-?), abat de Luxeuil (820), després bisbe de Metz i vicari de la Santa Seu (844) │ │ ├─De 8 Hug (?-?). (802-844), abat de Saint-Quentin (822-823), de Lobbes, de Saint-Bertin, arxicanceller de Lluís el Pietós │ │ └─De 9 Teodoric (?-?). (807- després de 818), clergue │ │ │ ├─Carloman I (vers 751- 771), rei dels Francs (768). │ │ casat el 768 amb Gerberga (reina dels Francs) │ │ │ │ │ ├─Pipí (?-?). (?-770), tancat a un monestir per Carlemany. │ │ └─X (?-?). tancat a un monestir per Carlemany. │ │ │ ├─Gisela (757-810), abadessa de Chelles │ ├─Pipí (759-761) │ ├─Berta ? (?-?) │ │ casada amb Miló d'Angers │ │ │ │ │ └─Roland d'Angers (?-?), duc de la marca de Bretanya. │ │ │ ├─Rotaida (?-?). │ └─Adelaida (?-?). │ ├─De 1 Hiltruda (720- 754). │ casada amb Odiló de Baviera (vegeu Agilolfings) │ │ │ └─Tassiló III de Baviera (vers 742- vers 794), duc de Baviera. (vegeu Agilolfings) │ ├─De 1 Landrada. │ ├─De 1 Auda (732- després 755?) també anomenada Aida, Aldana o Adalne. │ └─ casada amb Thierry (Teodoric), comte d'Autun │ ├─De 2 Gripó (726- 753). │ ├─De 3 Bernat (725- 787), abat de Saint-Quentin, comte de Saint-Quentin. │ casat amb 1) una franca │ casat amb 2) una saxona │ │ │ ├─De 1 Adalard (vers .751- 826), abat de Corbie. │ │ │ ├─De 2 Vala (vers 765- 836), abat de Corbie. │ │ casat Rodlinde (Rolande) de Gel·lona (vegeu Guillèmides) │ │ │ │ │ └─ Bertruda. │ │ │ ├─De 2 Gundrada │ ├─De 2 Bernari (776- després de 826), monjo a Corbie. │ └─De 2 Teodrada (?- 845), abadessa de Soissons. │ ├─De 4 Jeroni (?- després de 775), abat de Saint-Quentin. └─De 4 Rémi o Remigi (sant Remigi) (?- 771), arquebisbe de Rouen.
Referències
[modifica]- ↑ (anglès) Price Collier, Germany and the Germans, p.81
- ↑ Goldberg, Eric Joseph. Struggle for Empire: Kingship and Conflict Under Louis the German, 817-876 (en anglès). Cornell University Press, 2006, p. 113. ISBN 080143890X.
- ↑ Bowlus, Charles R. Franks, Moravians, and Magyars: The Struggle for the Middle Danube, 788-907 (en anglès). Philadelphia: University of Pennsylvania Press, 1995, p. 104. ISBN 9780812232769.
- ↑ Bradbury, Jim. The Capetians Kings of France 987-1328 (en anglès). Bloomsbury Publishing, 2007, p. 15-16. ISBN 9780826435149.
- ↑ Henderson, Ernest Flagg. A History of Germany in the Middle Ages (en anglès). Bell, 1894, p. 108.
- ↑ Recueil des actes de Louis II le Bègue, Louis III et Carloman II a Google Books
- ↑ Histoire administrative de la Lorraine, p. 29, a Google Books
- ↑ Theis, Laurent. L'Héritage des Charles de la mort de Charlemagne aux environs de l'an mil (en francès), 1990, p. 115.
- ↑ Henderson, Ernest Flagg. A History of Germany in the Middle Ages (en anglès). Bell, 1894, p. 108.
Bibliografia
[modifica]
- Pierre Riché, Les Carolingiens, une famille qui fit l'Europe, Hachette, París, 1983 (reimpr. 1997), 490 p. ISBN 2-01-278851-3
- Christian Settipani, La Préhistoire des Capétiens (Nouvelle histoire généalogique de l'auguste maison de France, vol. 1), ed. Patrick van Kerrebrouck, 1993 ISBN 2-9501509-3-4
- Jean-Charles Volkmann, Bien connaître les généalogies des rois de France, Éditions Gisserot, 1999 ISBN 2-877472086
- Michel Mourre, Le Petit Mourre. Dictionnaire d'Histoire universelle, Éditions Bordas, avril 2007 ISBN 978-2-04-732194-2