Enric Lluís Roura i Vilaret
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 4 novembre 1865  Calonge i Sant Antoni (Baix Empordà) | ||
| Mort | 9 març 1921 (55 anys) Barcelona | ||
| Sepultura | Cementiri Nou de Calonge 41° 51′ 32″ N, 3° 05′ 31″ E / 41.8589°N,3.0919°E | ||
| Residència | Calonge, Londres, Edimburg | ||
| Nacionalitat | Catalunya | ||
| Religió | Catolicisme | ||
| Formació professional | Batxillerat (inacabat) a Figueres | ||
| Es coneix per | Caixa d'Estalivs de Calonge Hospital de Calonge Torre Roura (BCIL) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | Empresari surotaper | ||
| Partit | Lliga Regionalista | ||
| Altres | |||
| Títol | Diputat provincial Vicepresident de la Diputació de Girona | ||
| Cònjuge | Maria Bater | ||
| Fills | Josep Roura Batet | ||
| Pares | Esteve Roura i Ponsjoan | ||
| Parents | Josep Roura i Villaret (germà gran) | ||
Enric Lluís Roura i Vilaret (Calonge, 4 de novembre de 1865 - Barcelona, 9 de març de 1921)[1] va ser un empresari surotaper i polític català.
Va interrompre la formació escolar de batxillerat i ser educat per son pare, Esteve Roura a l'ofici de la fabricació de taps de suro, en la fàbrica familial, que era la primera a escala industrial a Calonge. Aviat va ser enviat prop de son germà gran Josep per aprendre l'anglès a la sucursal de Londres al Regne Unit, aleshores el principal mercat dels taps. Després d'aprendre la llengua s'establí a Escòcia per a dirigir la sucursal d'Edimburg.[2]
Quan tenia gairebé trenta anys, a la mort de son pare, va deixar Edimburg i establir-se a Calonge, on va fer construir la Torre Roura al turó de Les Aixades, una monumental residència modernista inaugurada el 1900.[1] Va ser conegut per a la seva obra filantròpica, que sempre va fer amb la màxima discreció. L'hospital, la caixa d'estalvis i la portada d'aigua potable a la vila, van ser projectes que va fomentar. Políticament, militava a la Lliga Regionalista amb Francesc Cambó i Batlle tot i amistançar-se amb Josep Irla i Bosch del bàndol contrari.[1]
Morí a Barcelona el 9 de març de 1921 (als 55 anys). La seva última voluntat fou d'ésser enterrat a Calonge.[1]
Reconeixement
[modifica]- La vila de Calonge li va dedicar el Carrer Enric Lluís Roura[3]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Caner i Estrany, Pere. «Enric Lluís Roura i Vilaret». A: La vall de Calonge. 2a ed.. Calonge: Ajuntament de Calonge, 1983, p. 163. ISBN 9788450084467.
- ↑ Bautista Parra, A. Jordi; Carrera, Jordi S. (fotos) «La Torre Roura de Calonge». Revista de Girona, maig-juny 1998, pàg. 101-106.
- ↑ 41° 51′ 39.13″ N, 3° 4′ 33.18″ E / 41.8608694°N,3.0758833°E