Vés al contingut

Enric Pèlach i Feliu

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaEnric Pèlach i Feliu
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement3 octubre 1917 Modifica el valor a Wikidata
Anglès (Selva) Modifica el valor a Wikidata
Mort19 juliol 2007 Modifica el valor a Wikidata (89 anys)
Abancay (Perú) Modifica el valor a Wikidata
  Bisbe d'Abancay
1968 – 1992
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióPontifícia Universitat Gregoriana Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióbisbe catòlic (1968–), sacerdot catòlic (1944–), teòleg Modifica el valor a Wikidata
Membre de
ConsagracióAlcides Mendoza Castro Modifica el valor a Wikidata
Llista
2n Bisbe diocesà
20 juny 1968 – 1r desembre 1992
← Alcides Mendoza CastroIsidre Sala i Ribera →
Modifica el valor a Wikidata

Enric Pèlach i Feliu (Anglès, 3 d'octubre de 1917 - Abancay, 19 de juliol de 2007) fou bisbe d'Abancay (Perú) des del 21 de juliol de 1968 fins al 1992, quan s'hagué de retirar per raons d'edat.

Biografia

[modifica]

Pèlach va néixer a Anglès i va ser batejat a la parròquia de Sant Miquel d'Anglès, tot i que la casa pairal és el Mas Pèlec del proper poble de Sant Dalmai (municipi de Vilobí d'Onyar i parròquia d'Estanyol).[1] Ordenat sacerdot el 6 de gener 1944, va treballar com a formador al seminari menor de Girona i es dedicà a l'atenció espiritual del sacerdots. Fou destinat a la prelatura de Yauyos i Cañete, encarregada a la prelatura de l'Opus Dei,[2] on arribà el 1957 amb quatre sacerdots diocesans més[3] i es va quedar tota la vida, on promogué tasques educatives, assistencials i sanitàries i treballà especialment en la catequesi dels nadius.[4][5][2] Aquesta mateixa tasca és la que dugué a terme a partir del 1968 com a bisbe d'Abancay, on amb el suport econòmic de l'entitat gironina Amics d'Abancay va publicar diversos llibres de pastoral catòlica, alguns en quítxua.[2] Engrescà alguns catalans a marxar al Perú, com al també bisbe gironí Màrius Busquets i Jordà.[1] A les seves memòries explicava que durant la seva estada a Abancay la ciutat passà de 12.000 a 80.000 habitants i de 6 a 27 sagraris per la creació de parròquies, així com seminaris, noviciats i obres apostòliques; i en tota la diòcesi es van fer 80 esglésies.[6]

Llibres publicats

[modifica]

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]