Enric de Borbó i de Borbó-Dues Sicílies
Enric de Borbó i de Borbó-Dues Sicílies (Sevilla 1823 - Alarcón, 12 de març de 1870) va ser un infant d'Espanya i duc de Sevilla. Va fer-se conegut per les seves idees liberals i revolucionàries i les conspiracions per aconseguir la corona en competència amb el duc de Montpensier, amb qui es va batre en un duel que li va costar la vida.
Orígens
[modifica]Va néixer al Reials Alcàssers de Sevilla el dia 17 d'abril de 1823.[1] Va ser fill de l'infant Francesc de Paula de Borbó i de Lluïsa Carlota de Borbó-Dues Sicílies.[2] Era nét de Carles IV, nebot de Ferran VII, cosí d'Isabel II i germà del seu rei consort, Francesc d'Assís.[2]
En no ostentar títol d'infant, el mateix dia del seu naixement va ser creat duc de Sevilla i Gran d'Espanya i l'endemà va ser investit cavaller de l'orde del Toisó d'Or.[3] Més tard, aquell mateix any va rebre el títol d'infant per reial decret de Ferran VII el 28 de novembre de 1823.[1]
Educació i carrera militar
[modifica]Va educar-se al liceu Enric IV de París a causa del desterrament del seus pares. En la seva joventut va marxar a Bèlgica i va tornar a Espanya i va entrar a la Marina, on va assolir els graus de tinent de nau (1843) i tinent de fragata (1845).[3]
Exilis
[modifica]Considerat una persona d'idees liberals, progressistes i fins i tot revolucionàries,[3][4] després de ser proposat com a possible candidat a espòs de la seva cosina Isabel, el 1845 va participar en un intent de revolta a Galícia, que va ser causa del seu primer exili a França.[3]
Va ser privat de la condició d'infant el 1848, després del seu matrimoni morganàtic. Va ser sol·licitar el perdó a la reina el 1854, va tornar a Espanya i va ser rehabilitat com a infant i restituïts els seus títols nobiliaris o el 1856 com a Marina. Tanmateix, el mateix any va tornar a ser expulsat a causa de la publicació de diverses proclames revolucionàries. Va tornar el 1860 com a capità general de l'armada. Després de la mort de la seva esposa, va dedicar esforços a la causa revolucionària, va intentar intervenir a la Primera Internacional i va afirmar ser maçó.[3]
Coneguts foren els seus enfrontament amb la reina, el govern i van ser especialment conegudes les intrigues del duc de Montpensier. Per aquesta raó, va ser enviat de nou a l'exili i privat de nou del títol d'infant el 1867.[1][3]
Pretendent al tron
[modifica]En acabar el regnat d'Isabel va tornar a Espanya i va conspirar per fer-se amb la corona, alhora que va intentar casar-se, sense èxit, amb una princesa europea per millorar la seva imatge. El seu rival en la carrera al tron era el seu cosí Antoni d'Orleans, duc de Montpensier.[4] Va enemistar-se amb el seu antic amic a través d'un manifest publicat el 1870 i una carta que va arribar a l'insult.[2] Arran d'això el duc el va desafiar a un duel a pistola, que va celebrar-se a la Dehesa de los Carabancheles el 12 de març de 1870, que va acabar amb la mort d'Enric.[1]
Va ser enterrat al cementiri de San Isidro de Madrid. Després es va celebrar un funeral maçònic.[2] El vencedor del duel, el duc de Montpensier, va ser condemnat a un mes d'arrest per la mort de l'infant i va provocar encara més animadversió entre la població espanyola, que va descartar-lo com una opció viable com a rei, que finalment acabaria sent Amadeu de Savoia.[4]
Matrimoni
[modifica]Es va casar a Roma el 6 de maig de 1847 amb Elena de Castellví y Shelly-Fernández de Córdoba, natural de València. El matrimoni es va considerar morganàtic i la seva esposa, tot i ostentar el títol de duquessa, no va ser considerada infanta d'Espanya. Van tenir cinc fills:[2][1]
- Enrique (Tolosa, 1848 - Mar Roig, 1890). Duc de Sevilla.
- Luis de Borbón (Tolosa, 1851 - València, 1854).
- Francisco de Paula (Tolosa, 1853 - Madrid, 1942).
- Alberto (València, 1854 - Madrid, 1939). Duc de Santa Elena.
- María del Olvido (Madrid, 1863-1907). Senyora de Fernández-Maqueira.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Robles do Campo, Carlos «Los infantes de España bajo la Ley Sálica». Anales de la Real Academia Matritense de Heráldica y Genealogía, vol. 10, 2007, pàg. 350. Arxivat de l'original el 2022-10-05 [Consulta: 1r desembre 2022].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Borbón Borbón-Dos Sicilias, Enrique de (1823-1870, infante de España)» (en castellà). Portal de Archivos Españoles. Ministeri de Cultura i Esport. [Consulta: 1r desembre 2022].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Mateos Sáinz de Medrano, Ricardo. «Enrique de Borbón y Borbón» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 1r desembre 2022].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «El infante Enrique de Borbón, el duque progresista». Hola!, 13-11-2015.