Josepa Ferranda de Borbó
Biografia | |
---|---|
Naixement | (es) Josefa Fernanda de Borbón 25 maig 1827 Aranjuez (Comunitat de Madrid) |
Mort | 10 juny 1910 (83 anys) Neuilly-sur-Seine (França) |
Sepultura | cementiri de Montmartre |
Altres | |
Títol | Infanta d'Espanya |
Família | Casa de Borbó a Espanya |
Cònjuge | José Güell y Renté (1848–) |
Fills | Raimundo Güell y de Borbón, Fernando Güell y de Borbón, Francisco Güell y de Borbón |
Pares | Francesc de Paula de Borbó i Lluïsa Carlota de Borbó-Dues Sicílies |
Germans | Enric de Borbó Francesc d'Assís de Borbó Maria Isabel Ferranda de Borbó Lluïsa Teresa de Borbó i de Borbó Maria Cristina de Borbó i Borbó-Dues Sicílies Amàlia de Borbó Francesc d'Assís Lluís de Borbó Eduard de Borbó Ferran Maria de Borbó Maria Teresa Carolina de Borbó i de Borbó |
Maria Josepa Ferranda Lluïsa de Borbó (Aranjuez, 25 de maig de 1827 - Neuilly-sur-Seine, 10 de juny de 1910) va ser una infanta d'Espanya, cosina i cunyada de la reina Isabel II, coneguda per haver contret matrimoni morganàtic el 1848.
Biografia
[modifica]Va néixer al Palau Reial d'Aranjuez el 25 de maig de 1827, i batejada el migdia de l'endemà essent-ne padrí el rei Ferran VII.[1] Era filla de Francesc de Paula de Borbó i Lluïsa Carlota de Borbó-Dues Sicílies. Des del seu naixement va ser infanta d'Espanya.[2] Va ser cosina de la reina Isabel II i, alhora, era germana del rei consort, Francesc d'Assís de Borbó.[3]
Durant la seva joventut i fins al seu casament va viure a la cort de la seva cunyada.[4] Durant aquest període va conrear la pintura. A l'exposició celebrada el 1846 pel liceu artístic i literari de Madrid va presentar diversos gerros de flors realitzats amb la tècnica de l'aiguada.[3] Maria Josepa va ser una dona culta, relacionada amb els cercles intel·lectuals romàntics, especialment a partir del seu matrimoni i ja instal·lada a Valladolid, i és considerada una feminista avançada de la seva època.[4]
Es va casar a Valladolid el 28 de juny de 1848 amb José Güell Renté, natural de l'Havana. La parella va tenir tres fills, dos dels quals van ostentar títols nobiliaris: Raimundo, marquès de Valdecarlos, Fernando, marquès de Güell, i Francisco.[2] El matrimoni, de caràcter morganàtic, es va celebrar sense el permís reial que era preceptiu, raó per la qual Ramon Maria Narváez, que s'havia oposat al matrimoni,[5] a través dela reina Isabel II, va retirar-li el títol d'infanta de manera immediata.[2] La parella va ser desterrada la cort i es va instal·lar a França, des d'on el seu marit conspirà a favor de Leopoldo O'Donnell i Espartero i el 1854 va contribuir al pronunciament de Vicálvaro.[5]
El 1853 va reclamar a la reina la devolució dels títols i honors, emparant-se en el dret dels ciutadans de la Constitució de 1845.[4] Així, la infanta va ser perdonada i rehabilitada en els seus títols i honors el 4 de febrer de 1855.[2] Després del cop d'Estat d'Odonell i de l'empresonament del seu marit, el 1856 tots dos van retirar-se a França,[5] on va romandre fins a la seva mort a Neuilly-sur-Seine el 10 de juny de 1910.[2]
Distincions honorífiques
[modifica]- Dama de l'Orde de les Dames Nobles de la Reina Maria Lluïsa (29 de maig de 1827).[6]
Referències
[modifica]- ↑ «Madrid 28 de Mayo». Gaceta de Madrid, 29-05-1827, pàg. 255.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Robles do Campo, Carlos «Los infantes de España bajo la Ley Sálica». Anales de la Real Academia Matritense de Heráldica y Genealogía, vol. 10, 2007, pàg. 352-353. Arxivat de l'original el 2022-10-05 [Consulta: 20 març 2022].
- ↑ 3,0 3,1 Ossorio y Bernard. Galería biográfica de artistas españoles del siglo XIX. Madrid: Imprenta de Moreno y Rojas, 1883-1884, p. 91.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 González Zymla, Herbert. «María Josefa Fernanda Luisa de Borbón y Borbón» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 20 març 2022].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Español Bouche, Luis. Nuevos y viejos problemas en la Sucesión de la Corona Española (en castellà). Madrid: Hidalguía, 1999, p. 66-67.
- ↑ Guía de forasteros en Madrid para el año de 1864 (en castellà). Madrid: Imprenta Nacional, 1864, p. 168.