Enrico D'Ovidio
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 11 agost 1843  Campobasso (Itàlia) | ||
| Mort | 21 març 1933 (89 anys) Torí (Itàlia) | ||
| Senador del Regne d'Itàlia | |||
| 1905 – | |||
| Rector Universitat de Torí | |||
| 1880 – | |||
| Dades personals | |||
| Formació | Universitat de Nàpols | ||
| Director de tesi | Giuseppe Battaglini | ||
| Es coneix per | Geometria | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Matemàtiques, geometria algebraica, geometria analítica, geometria euclidiana, geometria no euclidiana, algebraic surface (en)  , quàdrica, àlgebra elemental i àlgebra | ||
| Lloc de treball | Torí | ||
| Ocupació | Matemàtiques | ||
| Organització | Universitat de Torí | ||
| Membre de | |||
| Influències | |||
| Obra | |||
| Estudiant doctoral | Giuseppe Peano Corrado Segre | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Maria Bonacossa | ||
| Pares | Pasquale D'Ovidio i Franceschina Scaroina | ||
| Germans | Francesco D'Ovidio | ||
| Premis | |||
Enrico D'Ovidio (1842-1933) va ser un matemàtic italià conegut pels seus treballs en geometria.
Vida i Obra
[modifica]D'Ovidio, nascut en una família lliberal involucrada en la independència d'Itàlia, va estudiar a la universitat de Nàpols sota el seu oncle, Achille Sannia, qui el va preparar per a l'ingrés a l'escola de ponts i camins. El 1869 va publicar, juntament amb Sannia un llibre de text de geometria per a les escoles que va tenir molt d'èxit.[1]
Encoratjat per Eugenio Beltrami, va presentar-se i guanyar les oposicions a la càtedra d'àlgebra i geometria analítica de la universitat de Torí el 1872. Va romandre en aquesta universitat, de la que va arribar a ser rector entre 1880 i 1885, els restants 46 anys de la seva vida.[2]
La recerca de D'Ovidio va ser fonamentalment en geometria, tan euclidiana com no euclidiana, i les sevs obres més importants es van publicar mentre era a Torí.[3] Especialment interessant és la seva obra Le funzioni metriche fondamentali negli spazi di quante si vogliono dimensioni e di curvatura costante (Les funcions mètriques fonamentals en espais de qualssevol dimensions i curvatura constant), publicat el 1876 i en el qual establia per primer cop la llei dels sinus en espais n-dimensionals corbats.[4]
Referències
[modifica]- ↑ Kennedy, 1980, p. 176.
- ↑ Chang, 2011, p. 297.
- ↑ Bastai Prat, 1992, p. Dizionario Biografico degli Italiani.
- ↑ Eriksson, 1978, p. 71.
Bibliografia
[modifica]- Chang, Sooyoung. Academic Genealogy of Mathematicians (en (anglès)). World Scientific, 2011. ISBN 978-981-4282-29-1.
- De Lisio, Carlo. Compendio storico di scienziati del Molise (en (italià)). Campobasso MG Communication, 2008.
- Eriksson, Folke «The law of sines for tetrahedra and n-simplices» (en (anglès)). Geometriae Dedicata, Vol. 4, Num. 1, 1978, pàg. 71-80. DOI: 10.1007/BF00181352. ISSN: 0046-5755.
- Kennedy, Hubert C. Peano: Life and Works of Giuseppe Peano (en (anglès)). Reidel Publishing Co, 1980. ISBN 978-90-277-1068-0.
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Enrico D'Ovidio» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Bastai Prat, Antonella. «D'OVIDIO, Enrico». Dizionario Biografico degli Italiani, 1992. [Consulta: 21 octubre 2017].