Enrique Casas Vila
| |||
| Nom original | (es) Enrique Casas  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | 9 octubre 1943 Guadix (Província de Granada) | ||
| Mort | 23 febrer 1984 (40 anys) Sant Sebastià (Guipúscoa) | ||
| Causa de mort | homicidi | ||
 Diputat al Parlament Basc | |||
| 1r desembre 1982 – 19 gener 1984 ← José María Benegas Haddad Legislatura: primera legislatura del Parlament Basc Circumscripció electoral: Guipúscoa | |||
 Diputat al Parlament Basc en la primera legislatura | |||
 Senador al Senat espanyol | |||
| | |||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Madrid | ||
| Ocupació | polític, físic | ||
| Partit | Partit Socialista Obrer Espanyol | ||
| Membre de | |||
| Família | |||
| Cònjuge | Bárbara Dührkop Dührkop | ||
.jpg)
Enrique Casas Vila (Guadix, Granada, 9 d'octubre de 1943 - Sant Sebastià, Guipúscoa, 23 de febrer de 1984) va ser un físic i polític basc d'origen andalús pertanyent al Partit Socialista d'Euskadi. Era casat amb Bárbara Dührkop Dührkop, militant socialista i diputada al Parlament Europeu
Biografia
[modifica]Llicenciat en Ciències Físiques per la Universitat d'Erlangen-Núremberg (Alemanya), Enrique Casas va ser militant del PSOE i de la UGT. Va ser escollit Secretari d'Organització del PSE-PSOE el 1977, i més tard Secretari General del PSE-PSOE de Guipúscoa el 1979.[1]
Fou elegit diputat a les eleccions al Parlament Basc de 1980, qui el va designar senador per la Comunitat Autònoma del País Basc en la I Legislatura de la democràcia (30 de juny de 1981 - 31 d'agost de 1982) i en la II Legislatura, ja que va ocupar fins al moment de la seva mort.
Enrique Casas va ser assassinat a la porta de la seva casa el 23 de febrer de 1984, en el tercer aniversari del fallit cop d'estat del 23-F, per un comando terrorista dels Comandos Autònoms Anticapitalistes. Aquest grup el feia responsable de la repressió a l'esquerra abertzale per la seva condició de portaveu del govern espanyol en la Junta de Seguretat del País Basc.[2] L'assassinat, comès tres dies abans de les eleccions al Parlament Basc, provocà una forta convulsió política. El dirigent d'Herri Batasuna Iñaki Esnaola criticà durament l'atemptat.[3]
Com a responsable del seu assassinats foren detinguts un mes després Rosa María Jimeno, empleada de l'ajuntament d'Orio, i José Luis Merino Quijano, l'únic supervivent del controvertit tiroteig de Passatges en què van morir quatre membres dels CAA víctimes d'una emboscada premeditada de la Policia.[4] El considerat autors dels trets, Pablo Pego Gude Antxon el Grande, va morir en un enfrontament amb la policia l'agost de 1984.[5] El 1985 José Luis Merino Quijano fou condemnat per l'Audiència Nacional a 53 anys de presó. Fou alliberat el 2001 sota el govern de José María Aznar i sent ministre d'interior Ángel Acebes.[6]
El 1995, en els judicis celebrats pel cas Marey, Ricardo García Damborenea el va acusar de ser un dels creadors dels Grups Antiterroristes d'Alliberament (GAL), bé que sense aportar cap prova.[7]
Referències
[modifica]- ↑ 15 tiros y 25 años después a El País, 8 de febrer de 2009
- ↑ Iñaki Egaña Diccionario histórico-político de Euskal Herria Editorial Txalaparta, 1996 ISBN 9788481360394 p. 123
- ↑ Los Comandos Autónomos y el grupo 'Mendeku' se responsabilizan del asesinato del senador y candidato socialista Enrique Casas a El País, 24 de febrer de 1984
- ↑ La Guardia Civil captura en Zarauz a Javier Bereciartúa, dirigente de los 'autónomos' a El País, 29 de març de 1984
- ↑ Veinticinco años del asesinato de Casas, primer socialista víctima del terror[Enllaç no actiu] a adn.es, 23 de febrer de 2009
- ↑ DOCUMENTACIÓN / Excarcelaciones de etarras entre 1996 y 2004, durante los gobiernos del PP Arxivat 2011-08-21 a Wayback Machine. a Cadena Ser.es
- ↑ Damborenea acusa a González de autorizar los GAL a El País, 21 de juliol de 1995
Enllaços externs
[modifica]