Vés al contingut

Enrique Irazoqui Levi

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaEnrique Irazoqui Levi
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Enrique Irazoqui Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 juliol 1944 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort16 setembre 2020 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaLlançà Modifica el valor a Wikidata
ReligióAteisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballInterpretació, literatura castellana i economia Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióactor, jugador d'escacs, actor de cinema, professor d'universitat, pedagog Modifica el valor a Wikidata
Esportescacs Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables

IMDB: nm0409820 Allocine: 1517 Allmovie: p34515 TMDB.org: 95239 Modifica el valor a Wikidata

Enrique Irazoqui Levi (castellà: Enrique Irazoqui) (Barcelona, 5 de juliol de 1944 - Barcelona, 16 de setembre de 2020) va ser un actor, economista, jugador d'escacs i professor de literatura.

Nascut a Barcelona, el seu pare era un psiquiatre basc i la seva mare una empresària italiana. Un viatge a Itàlia el 1964, però, li va canviar la vida. Amb només 19 anys i estudiant economia, s'hi va traslladar per buscar suport al Sindicat Democràtic d'Estudiants, que era il·legal durant l'època franquista. Va conèixer escriptors com Rafael Alberti i Vasco Pratolini, i sobretot el poeta i director de cinema Pier Paolo Pasolini.[1]

Tot i la seva manca d'experiència al cinema, Irazoqui es va convertir en el Crist de la pel·lícula Il vangelo secondo Matteo ('L'evangeli segons sant Mateu'). Per a molts, la pel·lícula de Pasolini és una de les que mostra millor la vida de Jesús. El jove no tenia vocació d'actor, però l'èxit de la pel·lícula li va obrir les portes a un nou món i, posteriorment, també va participar en diverses altres pel·lícules, entre les quals Noche de vino tinto (1966), de José María Nunes, i Dante no es unicamente severo (1967), de Jacinto Esteva i Joaquim Jordà.

Deixant el cinema, es va traslladar als Estats Units per estudiar-hi literatura. Amb aquesta finalitat, va presentar cartes de recomanació de Pasolini, Jean-Paul Sartre i Simone de Beauvoir, entre d'altres. Així, va ser professor de literatura als EUA, Mèxic i Granada (Espanya).

El 2002 fou l'àrbitre del torneig d'escacs Brains in Bahrain entre el campió del món Vladímir Kràmnik i la computadora Deep Fritz, que va acabar en empat.[2]

En els seus darrers anys, va tornar al cinema i va protagonitzar A la soledat (2008), també de José María Nunes, i Cenestesia (inèdit).[1]

Morí en un hospital de Barcelona el 16 de setembre de 2020.[3]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 . 
  2. «The gospel according to Enrique Irazoqui!» (en anglès), 18-04-2003. [Consulta: 20 abril 2020].
  3. «È morto Enrique Irazoqui, è stato Gesù nel 'Vangelo secondo Matteo' di Pasolini» (en italià). la Repubblica, 16-09-2020 [Consulta: 24 setembre 2020].