Vés al contingut

Llançà

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaLlançà
Bandera
Bandera
Escut d'armes
Escut d'armes
Imatge
Vista del Port de Llançà
Tipusmunicipi de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 42° 22′ 00″ N, 3° 09′ 09″ E / 42.366666666667°N,3.1525°E / 42.366666666667; 3.1525
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Àmbit funcional territorialComarques gironines
ComarcaAlt Empordà Modifica el valor a Wikidata
CapitalLlançà Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població4.839 (2023) Modifica el valor a Wikidata (172,82 hab./km²)
Llars69 (1553) Modifica el valor a Wikidata
Gentilicillançanenc, llançanenca Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície28 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat permar Mediterrània Modifica el valor a Wikidata
Altitud4 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcaldessa Modifica el valor a WikidataNúria Escarpanter i Olivet (2021–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal17490 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE17092 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT170926 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb
Lloc webllanca.cat Modifica el valor a Wikidata

Llançà és un municipi de la Costa Brava nord, a la comarca de l'Alt Empordà. És al nord del Cap de Creus.

Geografia

[modifica]
  • Llista de topònims de Llançà (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

Està envoltat de parcs naturals: el Paratge Natural d'Interès Nacional de l'Albera i el Parc Natural del Cap de Creus. Limita amb Colera, al nord; amb Vilamaniscle i Garriguella, a l'oest; amb la Vall de Santa Creu (el Port de la Selva), al sud; i amb el mar Mediterrani, a l'est.

Té les platges següents:

Vistes panoràmiques de Llançà

Història

[modifica]

El territori del municipi de Llançà està habitat des de temps prehistòrics, com ho demostren diferents vestigis arqueològics, com ara el dolmen del puig d'Esquers i el de la Tomba de l'Abat.[1]

A la Segona Guerra Púnica, les tropes de l'exèrcit romà, comandades pels germans Publi i Gneu Corneli Escipió, van desembarcar a Empúries),[2] amb la finalitat estratègica de tallar el subministrament a l'exèrcit d'Hanníbal Barca, que pretenia conquerir la república romana.

El 862 Deciana fou abandonada i traslladada cap a l'interior, prop de la costa però oculta des del mar —on ara és la vila—, per amagar-se dels pirates sarraïns.

En aquest sentit, no hi ha proves, ni s'ha trobat cap jaciment que pugui corroborar que Deciana se situava a Llançà. Aquesta llegenda que va sorgir en els últims anys, potser per situar Llançà en algun moment transcendental, no te prou evidències històriques. Al terme municipal no s'ha trobat cap estructura —ni mil·liari, ni calçada— que corroborés que fos un lloc ideal per situar-hi una mansió romana. Recentment, el MEC ha trobat una mansió al terme de la Jonquera, que correspondria amb Deciana; a 4 estadis dels Pirineus. [3] El 1344 el comte Ramon Berenguer I d'Empúries va empresonar a Llançà molts cavallers del Rosselló, que donaven suport al rei d'Aragó Pere el Cerimoniós. El 1692, arran d'un naufragi, es va construir la capella del Port.

El segle xviii, l'economia coneix un gran creixement, amb la producció i l'exportació de vi i oli. A mitjan segle, es construeix el temple parroquial de sant Vicenç i se n'urbanitzen els voltants. L'estrena, el 20 de gener del 1878, de l'estació del ferrocarril a la línia entre Girona i Portbou, va inaugurar el desenvolupament del turisme als inicis, sobretot d'estiuejants des de Figueres.[4] Fins a l'arribada del turisme la dècada del 1960, al port hi havia només algunes barraques de pescadors. El 1991 va ser nomenada ciutat pubilla de la sardana.

Demografia

[modifica]
Platja de Llançà
Entitat de població Habitants (2023)
Llançà3.288
el Port1.530
la Valleta21
Font: Idescat
Port de Llançà
Evolució demogràfica
14971553 Modifica el valor a Wikidata17871887190019201950197020102023 Modifica el valor a Wikidata
5469 Modifica el valor a Wikidata1.3221.8131.8292.1641.7132.6825.2144.839 Modifica el valor a Wikidata
1497-1553: fogatges; 1717-1981: població de fet; 1990 en endavant: població de dret (Més informació  · Històric complet de dades de població)


Plaça Major de la Vila

Administració i política

[modifica]
Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Josep Maria Salvatella 
 
CIU 19/04/1979 --
1983–1987 Josep Maria Salvatella 
 
CIU 28/05/1983 --
1987–1991 Josep Maria Salvatella 
 
CIU 30/06/1987 --
1991–1995 Josep Maria Salvatella 
 
CIU 15/06/1991 --
1995–1999 Josep Maria Salvatella 
 
CIU 17/06/1995 --
1999–2003 Josep Maria Salvatella 
 
 CIU 03/07/1999 --
2003–2007 Pere Vila Fulcarà 
 
CIU 14/06/2003 --
2007–2011 Pere Vila Fulcarà 
 
CIU 16/06/2007 --
2011–2015 Pere Vila Fulcarà 
 
CIU 11/06/2011 --
2015–2019 Guillem Cusí i Batlle 
 
ERC 13/06/2015 --
2019-2023 Pere Vila Fulcarà 
 
PDeCAT 15/06/2019 --
Des de 2023 n/d n/d 17/06/2023 --

Llocs d'interès

[modifica]
  • Església de Sant Vicenç, del segle xviii, construïda sobre restes de l'antic castell de l'abat.
  • Sant Martí de Vallmala o de Fontanet, preromànic.
Sant Martí de Vallmala.
Capella del Port.
Dolmen del puig d'Esquers.
  • Dolmen del Passatge o Tomba de l'Abat.
  • Búnquer "Argilera", 1944-1949.
  • Tamariu de Grifeu.
  • Búnquer de "Cap de Ras", 1944-1949.
  • Sòcol de pedra de l'arbre de la plaça, s.XVII.
  • Palau de l'Abat, construcció primitiva, s.XI.
  • Torre de l'Homenatge, s.XII-XIV.
  • Refugi "Plaça de la República", 1938-1939.
  • Molí de Vent "la Torre", s.XVII.
Platja de la Gola, vistes des de l'Illot del Castellar.

Camí de ronda Llançà-Port de la Selva.

  • Zona natural del Cap de Ras.
Església de Sant Vicenç.

Cultura i festes

[modifica]
  • Museu de l'aquarel·la - Fundació Martínez Lozano.[5]
  • Festa major d'hivern de Sant Vicenç. Se celebra el 22 de gener.
  • Festa major d'estiu. Se celebra a l'agost.
  • Festa del Port. Se celebra per la Mare de Déu del Carme, el 16 de juliol.
  • Carnaval, se celebra al febrer.
  • Festa d'homenatge a la vellesa.
  • Festival d'Arts Escèniques a l'Aire Lliure, se celebra al juliol.
  • Jornades Gastronòmiques, se celebra al juny.
  • Fira de Mar, se celebra a finals d'agost.

Llançanencs il·lustres

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Tarrús, Josep; Badia, Joan; Bofarrull, Benjamí; Carreras, Enric; Piñero, Dídac. Dòlmens i menhirs: 111 monuments megalítics de l'Alt Empordà i el Vallespir oriental. Segona edició. Figueres: Brau, edicions, 1996, p. 109 (Guies del Patrimoni Comarcal). 
  2. ↑ «Història». Ajuntament de Llançà, s.d. Arxivat de l'original el 2016-05-28. [Consulta: maig 2016].
  3. ↑ «Empordàguia». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 8 juny 2008].
  4. ↑ Bernils, Josep Maria «Cent anys del ferrocarril a Figueres». Annals empordanesos, 1997, pàg. 94, 99, 100.
  5. ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 72. ISBN 84-393-5437-1. 

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons Modifica el valor a Wikidata
Viquidites
Viquidites
 Viquidites
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Llançà&oldid=34377745»