Vés al contingut

Enzo Jeremías Fernández

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaEnzo Jeremías Fernández

(2022) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Enzo Fernández Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) ئینزۆ خێرێمیاس فێرناندێز Modifica el valor a Wikidata
17 gener 2001 Modifica el valor a Wikidata (23 anys)
San Martín (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Alçada178 cm Modifica el valor a Wikidata
Pes78 kg Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófutbolista Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaArgentina Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipMigcampista Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria Modifica el valor a Wikidata
  Equip Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
– CA River Plate
Participà en
2022Mundial de Futbol 2022 Modifica el valor a Wikidata
Instagram: enzojfernandez UEFA: 250174838 BDFutbol: 44772 ESPNFC: 285450 Modifica el valor a Wikidata

Enzo Jeremías Fernández (San Martín, Buenos Aires, Argentina, 17 de gener de 2001) és un futbolista professional argentí que juga com a migcampista central al club Chelsea FC de la lliga anglesa i de la selecció argentina.

Format al planter de River Plate, Fernández va debutar al primer equip del club el 2019 abans de passar dues temporades a Defensa y Justícia en qualitat de cedit. Allà va tenir una reeixida temporada que va culminar amb l'obtenció de la Copa Sud-americana i la Recopa Sud-americana, abans de tornar a River Plate el 2021. Després del seu retorn, Fernández es va consolidar com un jugador fonamental per a River Plate els anys següents, i va guanyar la Primera Divisió argentina. El juliol de 2022 va fitxar pel Benfica, de la Primeira Lliga portuguesa.Al 2022 va ser fitxat pel Chelsea FC preu de 85 mill.

Fernández va representar el seu país a la categoria sub-18, abans de debutar amb la selecció absoluta el 2022. Va formar part de la selecció que va aixecar la Copa del Món de la FIFA 2022, guanyant també el Premi al millor jugador jove del torneig.

Carrera de club

[modifica]

River Plate

[modifica]

Inicis

[modifica]

Nascut a San Martín, província de Buenos Aires, Fernández era un de cinc germans i va començar a jugar a futbol als sis anys al Club La Recova local durant la major part de la seva infància, abans de fitxar per River Plate el 2006.[1][2] Després de tretze anys de progrés, Fernández va ser promogut al primer equip del club per l'entrenador Marcelo Gallardo el 27 de gener del 2019, en una derrota per 3-1 a casa davant Patronato a Primera Divisió, tot i romandre a la banqueta.[3] Va debutar al primer equip el 4 de març de 2020, reemplaçant a Santiago Sosa al minut 75 de la derrota per 3-0 davant LDU Quito per la Copa Libertadores.[3] En les setmanes prèvies, va marcar un gol, a la golejada 6-1 a Libertad, en quatre partits de la Copa Libertadores Sub-20 del 2020 al Paraguai.[3]

2020–21: Cessió al Defensa y Justícia

[modifica]

Tot i ser utilitzat esporàdicament, el representant de Fernández li va aconsellar que sortís del club en qualitat de cedit, per tal de continuar el seu desenvolupament. A l'agost, Fernández va ser cedit a Defensa y Justicia,[3][4] un altre club de Primera Divisió. Va debutar al Halcón el 18 de setembre de la mà del tècnic Hernán Crespo, en la victòria per 3-0 davant Delfín per la Copa Libertadores.[3][5] Tot i no ser titular inicialment, les seves actuacions van impressionar el seu entrenador i finalment es va guanyar un lloc a l'equip, ajudant el club a guanyar la Copa Sud-americana 2020, sent titular en la victòria per 3-0 sobre el també argentí CA Lanús, guanyant el primer títol de la seva carrera.[6]

2021-22: Ascens al primer equip

[modifica]

Després d'impressionar en la seva cessió, Fernández va tornar al River Plate, durant la temporada a petició de l'entrenador Marcelo Gallardo, fent el seu retorn el 15 de juliol de 2021, en el partit d'anada dels vuitens de final de la Copa Libertadores, participant a l'empat 1-1 a casa amb el compatriota Argentinos Juniors.[6] Immediatament es va convertir en titular i el 14 d'agost va marcar el primer gol amb el club i va donar una assistència en la victòria per 2-0 sobre Vélez Sarsfield a Primera Divisió.[6] El 20 de desembre va acordar una pròrroga del seu contracte fins al 2025.[7] Després d'un prometedor començament a la temporada 2022, en què va marcar vuit gols i va donar sis assistències en 19 partits, Fernández va ser nomenat millor futbolista en actiu d'Argentina, sent posteriorment buscat per diversos equips europeus consolidats.[6][8][9][10]

Benfica

[modifica]
Fernández amb el Benfica el 2022

El 23 de juny del 2022, River Plate va arribar a un acord amb el Benfica de la Primeira Liga, per al traspàs de Fernández per 10 milions d'euros pel 75% dels seus drets econòmics més 8 milions d'euros en complements, però amb la permanència del jugador a River Plate fins al final de la Copa Libertadores.[11][12] Després de l'eliminació de River Plate als vuitens de final de la Copa Libertadores, el 14 de juliol, el Benfica va confirmar l'operació[13] i va rebre la samarreta amb el número 13, que fins aleshores havia lluït la llegenda del club Eusébio.[14]

Va debutar amb el club el 2 d'agost, marcant el seu primer gol amb aquest, una mitja volea des de fora de l'àrea, a la victòria per 4-1 a casa contra el Midtjylland a l'anada de la tercera ronda de classificació de la Lliga de Campions de la UEFA 2022-23. Després va marcar en els partits següents del Benfica: un 4-0 a casa contra l'Arouca a la Primeira Lliga, i un 3-1 a domicili contra el Midtjylland a la tornada de la tercera ronda de classificació de la Lliga de Campions de la UEFA.[15] Les seves impressionants actuacions van continuar al llarg del mes i, després d'una ratxa de cinc victòries consecutives i tres partits amb la porteria a zero, va ser nomenat centrecampista del mes de la Primeira Lliga.[16]

Carrera internacional

[modifica]

El 24 de juliol del 2019, Fernández va ser seleccionat pel seleccionador sub-18 d'Argentina, Esteban Solari, per representar el seu país al Torneig COTIF 2019 a Espanya.[1][17] El 3 de novembre de 2021, va ser convocat pel seleccionador nacional argentí Lionel Scaloni per a dos partits de classificació per a la Copa del Món de la FIFA 2022 contra el Brasil i l'Uruguai.[6] Va debutar amb la selecció absoluta el 24 de setembre de 2022, substituint al minut 64 Leandro Paredes en la victòria per 3-0 contra Hondures.[18]

L'11 de novembre va ser convocat per Argentina per a la Copa Mundial de la FIFA 2022.[19] Després d'entrar al minut 57 en lloc de Guido Rodríguez, el 26 de novembre Fernández va marcar el seu primer gol com a internacional, tancant la victòria per 2-0 d'Argentina davant Mèxic en la fase de grups.[20] D'aquesta manera, es va convertir en el segon jugador més jove de la història (només darrere de Lionel Messi) a marcar un gol amb l'Argentina en un Mundial, amb 21 anys, deu mesos i tretze dies.[21] El 3 de desembre, va aconseguir un rècord no tan famós, en convertir-se en l'autor en pròpia meta més jove de la història d'Argentina a la Copa Mundial de la FIFA, al partit de vuitens de final contra Austràlia, quan el seu intent de bloquejar el xut de Craig Goodwin es va desviar cap a la xarxa del seu equip en el triomf de l'Argentina per 2-1 sobre Austràlia.[22] Després de derrotar Croàcia per 3-0 a semifinals, Fernández va jugar la final contra França, en què l'Argentina va guanyar el Mundial per 4-2 a la tanda de penals.[23] Va ser nomenat millor jugador jove del torneig.[24]

Estil de joc

[modifica]

Al llarg de la seva carrera, Fernández ha tingut un paper de creador de joc en profunditat com a centrecampista central, responsable de trencar el joc, dictar el ritme i reciclar la possessió, encara que també és capaç de jugar en un paper més avançat com a centrecampista ofensiu. Sol realitzar passades curtes ràpides, passades llargues precises i pilotes bombades. És molt combatiu en els duels al centre del camp, protegeix l'espai i la seva rereguarda amb eficàcia, té un bon rang de passada, excel·lent visió de joc i alts nivells de precisió, que és molt propositiu en les seves accions al centre del camp i pot regatejar en territori perillós o fora d'ell amb un efecte devastador. Li encanta rebre la pilota en espais reduïts i és molt resistent a la pressió gràcies al seu magnífic sentit de la gravetat, el seu equilibri i la flexibilitat dels moviments corporals.[25][26][27]

Destaca a les passades curtes ràpides, a les passades per trencar línies o per jugar a través d'atacants que corren a l'espai, però també a les passades per mantenir la possessió i moure's i cansar les figures rivals. Fernández destaca fora de la possessió, buscant sempre les posicions adequades per frenar els atacs rivals, interrompent les jugades, i estant en el lloc adequat en el moment oportú per interceptar les passades. A més, és un bon regatejador i pot fer avançar la pilota amb les passades. Prefereix actuar al centre, però de vegades se'l pot veure a la banda esquerra, normalment formant parella amb Florentino Luís.[28][29][30]

Vida personal

[modifica]

Fernández porta el nom del tres vegades guanyador de la Copa Amèrica Enzo Francescoli; per la fascinació del seu pare Raúl pel futbolista uruguaià.[2]

Estadístiques

[modifica]

Club

[modifica]
A últim partit jugat el 13 novembre 2022[3][31]
Partits i gols per club, temporada i competició
Club Temporada Lliga Copa nacional Copa de Lliga Continental Altres Total
Divisió Part. Gols Part. Gols Part. Gols Part. Gols Part. Gols Part. Gols
River Plate 2019–20 Primera División 0 0 0 0 0 0 1 0 — 1 0
2021 20 2 0 0 — 3[a] 0 1 0 24 2
2022 20 8 0 0 — 6[a] 2 0 0 26 10
Total 40 10 0 0 0 0 10 2 1 0 51 12
Defensa y Justicia (cedit) 2020–21[nb 1] Primera División 4 0 2 0 1 0 10 1 — 17 1
2021 10 0 0 0 — 4[a] 0 2 0 16 0
Total 14 0 2 0 1 0 14 1 2 0 33 1
Benfica 2022–23 Primeira Liga 13 1 2 0 0 0 9 2 — 24 3
Total carrera 67 11 4 0 1 0 33 5 3 0 108 16
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Aparicions a la Copa Libertadores

Internacional

[modifica]
A últim partit jugat el 18 desembre 2022[3]
Partits i gols per selecció i any
Selecció nacional Any Partits Gols
Argentina 2022 10 1
Total 10 1

Honors

[modifica]

Defensa y Justícia

River Plate

Benfica

Argentina

Individual

Notes

[modifica]
  1. ↑ Soccerway compta les aparicions a la Copa de la Liga Profesional com aparicions en lliga.

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 «Enzo Fernández: "En River tenés que tener una actitud mental ganadora"» (en castellà). River Plate [Consulta: 20 desembre 2022].
  2. ↑ 2,0 2,1 «Enzo Fernández, el juvenil de River que brilla en la Copa Libertadores para Defensa y Justicia». Clarín, 26-09-2020 [Consulta: 1r novembre 2020].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 «Argentina – E. Fernández». Soccerway [Consulta: 1r novembre 2020].
  4. ↑ «Fernández: "Esta oportunidad que me da Defensa es muy importante"». Vavel, 04-09-2020 [Consulta: 1r novembre 2020].
  5. ↑ «Copa Libertadores. Enzo Fernández: la joya del semillero de River que se lució en Defensa y Justicia». La Nación, 24-09-2020 [Consulta: 1r novembre 2020].
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 «Enzo Fernández: o "herdeiro" de Francescoli que convence rapidamente». , 23-06-2022.
  7. ↑ «Enzo Fernández renewed until 2025 with a million-dollar clause». www.ole.com.ar, 20-12-2021.
  8. ↑ «Enzo Fernández, con el ADN de River, despierta interés en Europa», 11-04-2022. Arxivat de l'original el 6 de maig 2022. [Consulta: 20 desembre 2022].
  9. ↑ «Reportagem: Tales Torraga - Na mira do Real e da Argentina para a Copa: Quem é o novo craque do River».
  10. ↑ «Enzo Fernández, el que hace jugar y gritar a River», 24-04-2022.
  11. ↑ «Oficial: Benfica tem princípio de acordo por Enzo Fernández». , 23-06-2022.
  12. ↑ «Agora é oficial e com moldes diferentes do esperado: Benfica com "princípio de acordo" para contratar Enzo Fernández». , 23-06-2022.
  13. ↑ «Enzo Fernández is a Benfica player!». SL Benfica, 14-07-2022. [Consulta: 15 juliol 2022].
  14. ↑ «Eusébio 'Ajudou' Enzo Fernández A Escolher O Número». A Bola, 14-07-2022. Arxivat 2022-07-17 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2022-07-17. [Consulta: 20 desembre 2022].
  15. ↑ «Enzo Fernández e o hygge à Benfica». Tribuna Expresso, 09-08-2022.
  16. ↑ «Melhores de agosto: Enzo Fernández é o Médio do Mês da Liga Portugal bwin» (en portuguès). , 08-09-2022 [Consulta: 9 setembre 2022].
  17. ↑ «Con Enzo Fernández entre los posibles citados, la Sub 18 defenderá el Torneo de L'Alcúdia». , 19-07-2019.
  18. ↑ «Messi bisa na estreia de Enzo Fernández», 24-09-2022. Arxivat de l'original el 6 de desembre 2022. [Consulta: 24 setembre 2022].
  19. ↑ «Lista de la Selección Argentina para el Mundial de Qatar 2022» (en castellà). , 11-11-2022 [Consulta: 11 novembre 2022].
  20. ↑ «Argentina 2 Mexico 0: As it happened». Aljazeera.com, 26-11-2022. [Consulta: 29 novembre 2022].
  21. ↑ Garcia, Adriana. «Enzo Fernández: la figura que cambió todo desde el banco». ESPN, 26-11-2022. [Consulta: 26 novembre 2022].
  22. ↑ Cawthorne, Andrew. «Messi helps Argentina past Australia into World Cup quarter-finals». Reuters, 03-12-2022. [Consulta: 8 desembre 2022].
  23. ↑ «Argentina 3–3 France (Argentina wins 4–2 on penalties)». FIFA, 18-12-2022.
  24. ↑ Clark, Gill. «Argentina's Enzo Fernandez wins World Cup 2022 Young Player of the Tournament». Goal.com, 18-12-2022.
  25. ↑ «#AnthonyScouts2022 – Enzo Fernández». , 17-10-2022 [Consulta: 19 octubre 2022].
  26. ↑ «Enzo Fernandez — The Missing Piece to Final Puzzle?». , 11-05-2022 [Consulta: 19 octubre 2022].
  27. ↑ «Enzo Fernandez analysis: Benfica's creative prodigy taking Europe by storm...». , 18-09-2022 [Consulta: 4 desembre 2022].
  28. ↑ «Scouting the Primeira Liga: The Next Players to Make the Step Up». , 18-08-2022 [Consulta: 19 octubre 2022].
  29. ↑ «Enzo Fernandez – The Future Of Argentina and Benfica's Midfield?». , 11-08-2022 [Consulta: 19 octubre 2022].
  30. ↑ «Analyzing three of Europe's most promising central midfielders». , 10-10-2022 [Consulta: 19 octubre 2022].
  31. ↑ «Ficha Estadistica de ENZO FERNANDEZ» (en castellà). BDFA [Consulta: 1r novembre 2020].
  32. ↑ Murray, Scott. «Argentina beat France on penalties after thrilling World Cup final – live reaction». the Guardian, 18-12-2022. [Consulta: 18 desembre 2022].
  33. ↑ Masachs, Xevi «Argentina i Messi amplien la col·lecció de títols». L'Esportiu, 15-07-2024 [Consulta: 15 juliol 2024].
  34. ↑ «Best of August: Enzo Fernández wins Best Midfielder of the Month in Liga Portugal bwin». Liga Portugal. [Consulta: 14 desembre 2022].
  35. ↑ «Best of October/November: Enzo wins the VITO Award for Midfielder of the Month in Liga Portugal bwin». Liga Portugal. [Consulta: 14 desembre 2022].
  36. ↑ «Mbappe pips Messi to Golden Boot». FIFA, 18-12-2022. [Consulta: 18 desembre 2022].

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Enzo_Jeremías_Fernández&oldid=33696781»