Eodicynodon
  | |
| Període | |
|---|---|
| Estat de conservació | |
 Fòssil | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Família | Eodicynodontidae |
| Gènere | Eodicynodon Thomas Henry Barry, 1974 |
| Espècies | |
| |
.svg){kind=icon}
Eodicynodon és un gènere extint de sinàpsids dicinodonts de la família dels eodicinodòntids (Eodicynodontidae)[3] que visqueren a Àfrica durant el Permià mitjà, fa entre 264,3 i 266,9 milions d'anys. Se n'han trobat restes fòssils a les províncies sud-africanes del Cap Occidental, el Cap Oriental i el Cap Septentrional.[1] És el tàxon germà de Suminia. Així mateix, és el dicinodont més antic i plesiomorf conegut. Era més aviat petit, amb una llargada del crani d'uns 10 cm.[4] Es nodria de matèria vegetal.[5] El nom genèric Eodicynodon significa ‘dues dents de gos de l'alba’ o, menys literalment, ‘Dicynodon de l'alba’.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Entrada «Eodicynodon» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 1 febrer 2025].
- ↑ Kammerer, Angielczyk i Fröbisch, 2014, «Synapsid Diversity and the Rock Record in the Permian-Triassic Beaufort Group (Karoo Supergroup), South Africa» (J. Fröbisch).
- ↑ Kemp, 2005, p. 12.
- ↑ Chinsamy-Turan, 2012, «The Origin and Radiation of Therapsids» (T. S. Kemp).
- ↑ Chinsamy-Turan, 2012, «Therapsid biodiversity patterns and paleoenvironments of the Karoo Basin, South Africa» (M. H. S. Smith, B. S. Rubidge i M. van der Walt).
Bibliografia
[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eodicynodon
- Chinsamy-Turan, A. Forerunners of Mammals: Radiation • Histology • Biology (en anglès). Indiana University Press, 2012. ISBN 9780253005335.
- Kammerer, C.; Angielczyk, K. D.; Fröbisch, J. Early Evolutionary History of the Synapsida. Vertebrate Paleobiology and Paleoanthropology (en anglès), 2014. DOI 10.1007/978-94-007-6841-3_7. ISBN 978-94-007-6841-3.
- Kemp, T. S. The Origin and Evolution of Mammals (en anglès). Oxford University Press, 2005. ISBN 9780198507611.