Vés al contingut

Epifani I de Constància

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaEpifani I de Constància, o
de Salamina

Icona amb el sant, del Kosovo Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementἘπιφάνιος (Epifánios)
c. 315 Modifica el valor a Wikidata
Eleuteròpolis (Israel) Modifica el valor a Wikidata
Mortmaig 403 Modifica el valor a Wikidata (87/88 anys)
mar Mediterrània Modifica el valor a Wikidata
Bisbe
Arquebisbe de Nova Justiniana i de tot Xipre
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióministre de culte, escriptor Modifica el valor a Wikidata
PeríodeImperi Romà Modifica el valor a Wikidata
AlumnesJoan Deixeble d'Epifani Modifica el valor a Wikidata
Influències
bisbe, Pare de l'Església
CelebracióEsglésia Ortodoxa, esglésies catòliques orientals, Església catòlica, anglicanisme
Festivitat12 de maig
IconografiaCom a bisbe, amb omophorion i els evangelis, beneint amb la mà dreta
Obra
Obres destacables

Epifani I de Constància o Epifani de Salamina (Eleuteròpolis, actual Bayt Djibrin, Palestina, ca. 315 - al mar, camí de Xipre, 403) fou un bisbe de Constància, antiga Salamina de Xipre (Xipre), considerat Pare de l'Església. Partidari de l'iconoclasme, tal com estableixen els manaments de l'Èxode,[1] és venerat com a sant a tota la cristiandat.

Epifani, en grec Ἐπιφάνιος (Epifánios) fou bisbe de Constància (l'antiga Salamina de Xipre) i metropolità de Xipre. Va néixer a Bezanduca a Palestina (districte d'Eleuteròpolis) a la primera meitat del segle iv de pares jueus. De jove va anar a Egipte i va ser introduït entre els gnòstics però després alguns monjos el van convèncer d'adoptar la vida monàstica. Va tornar més tard a Palestina i va viure allí uns anys com a monjo, fundant un monestir al seu poble natal. El 376 fou escollit bisbe de Constància.

Parlava hebreu, siríac, grec i llatí i fou conegut per πεντάγλωσσος (Pentaglossos). Fou dogmàtic i sense esperit crític ni lògica. Fou opositor violent d'Orígenes i dels antropomorfites. També es va enfrontar amb Joan Crisòstom, que va protegir a Constantinoble alguns monjos de Nítria expulsats com origenistes pel bisbe Teòfil d'Alexandria.

El 401 va celebrar un sínode de bisbes xipriotes, i l'assemblea va condemnar les doctrines d'Orígenes. Epifani va anar a Constantinoble a portar les notícies i va interferir en el govern de la seu de Joan Crisòstom, amb el qual va tenir uns disputa verbal violenta. Va morir en un vaixell quan tornava a Xipre el 402.

Obra escrita

[modifica]

Les obres que es conserven són:

  • Ancoraius, exposició de la doctrina de la trinitat
  • Panarium, contra les heretgies
  • Un epítom anomenat Anacephalaeosis
  • De Ponderibus et Mensuris liber
  • Dues cartes, una al bisbe Joan de Jerusalem i una a Jerònim

Referències

[modifica]
  1. Bravo García, Antonio Pedro «Una frontera no es sólo política» (en castellà). Ilu. Revista de ciencias de las religiones. Cuadernos, 2, 1999, pàg. 73. ISSN: 1139-1529.

Bibliografia

[modifica]