Erato

Erato
Nom original	(hy) Էրատո
Biografia
Naixement	valor desconegut
Mort	valor desconegut
Activitat
Ocupació	sobirana
Altres
Títol	Reina consort
Família	Artàxides
Cònjuge	Tigranes IV d'Armènia
Pare	Tigranes III d'Armènia

Erato va ser reina d'Armènia. Era filla de Tigranes III i germana (i muller, d'acord amb el costum oriental) de Tigranes IV.^[1]

Tigranes IV va pujar al tron a la mort del seu pare Tigranes III d'Armènia i la va associar al tron, primer de l'any 12 aC al 5 aC i després del 4 aC a 1 dC. Van governar aliats a l'Imperi Part.^[2] Sembla que el poder estava en mans principalment de Tigranes IV doncs a les monedes apareix amb corona mentre que Erato no porta ni diadema i no se l'esmenta mai com a reina. Per la seva pujada al tron no havien obtingut el consentiment romà (difícil ja que eren considerats pro-parts) i August els va oposar un candidat pro-romà, Artavasdes IV, germà de Tigranes III. La noblesa pro-romana va poder apartar a Tigranes i Erato del poder per un temps (5 aC), però el candidat romà, oncle del matrimoni reial, no es va poder sostenir i Erato i Tigranes IV van tornar al tron l'any següent, encara que Artavasdes va mantenir les seves pretensions fins a l'any 1 aC però el partit pro-part, sostingut pel rei part Fraates V, el va poder mantenir a ratlla.^[3]

Revoltat el partit pro-romà d'Armènia l'any 1, el rei Tigranes IV va morir i la reina Erato va abdicar i va fugir, però alguns dels nobles partidaris dels parts es van mantenir lleials a Erato, i es van aixecar sota la direcció d'Artavasdes V, germà de Tigranes IV, i va esclatar la guerra civil. August va enviar l'any 1 a Gai Cèsar, que va trobar al rei part Fraates V a la vora de l'Eufrates i els dos homes es van posar d'acord per retornar Armènia a la influència romana. L'any 2, quant els romans anaven a tornar la corona a l'antic rei Artavasdes IV (5 aC-4 aC), aquest va resultar mort en un combat (en una expedició), i llavors van decidir canviar de dinastia i van donar la corona a Ariobarzanes II d'Atropatene i I d'Armènia, fill del rei Artabas o Artavasdes I d'Atropatene, d'origen mede i que els nobles van acceptar gràcies a les seves bones qualitats.^[4] La ciutat d'Artageira i alguna altra que es va oposar als romans i van mantenir lleialtat a Erato o Artavasdes V, van ser sotmeses l'any 3. Mort Ariobarzanes l'any 4, i probablement assassinat el seu fill i successor Artavasdes VI (any 6 o 10) en una revolta que hauria instigat la mateixa Erato, els romans van donar la corona a l'asmoneu Tigranes V Herodes, que no es va poder sostenir i cap a l'any 12 va caure enderrocat en una revolta de la noblesa pro-parta que va posar al tron per tercera vegada a Erato, aquesta vegada sola. El país estava molt dividit i va caure en l'anarquia; un ex rei part, Vonones I de Pàrtia que havia estat enderrocat, va entrar al país amb la seva gent i va obtenir el suport de molts nobles que van anar abandonant a la reina; finalment al cap d'uns mesos els romans van decidir donar la corona al rei Vonones I de Pàrtia que seria anomenat Vonones I d'Armènia, protegit dels romans però netament part, i que va iniciar la dinastia arsàcida armènia. Erato hauria estat apartada del poder i sembla que va abdicar el 14 o 15 i s'hauria retirat fins a la seva mort, però realment la seva sort no és coneguda, ja que cap font l'esmenta. Va ser la darrera representant de la dinastia dels artàxides.^[5]

Referències

↑ Kurkjian, Vahan M. A history of Armenia. Nova York: Armenian General Benevolent Union of America, 1959, p. 73.
↑ Fisher, W.B. (ed.). The Cambridge history of Iran. 1. Cambridge: Cambridge University Press, 2004, p. 613. ISBN 9780521069359.
↑ Bunson, Matthew. Encyclopedia of the Roman empire. Nova York: Facts on File, 2002, p. 36, 199-200. ISBN 9780816045624.
↑ Cassi Dió. Historia romana (Ῥωμαικὴ ἱστορία), XLIX, 39,2
↑ Hovannisian, Richard G. (ed.). The Armenian people from ancient to modern times vol. 1: The dynastic periods: from antiquity to the fourteenth century. Nova York: St. Martin's Press, 2004, p. 49, 62. ISBN 9781403964212.

Bibliografia

René Grousset, Histoire de l'Arménie des origines à 1071, Paris: Payot, 1947

Precedit per:
Tigranes IV

Reis d'Armènia
1-14

Succeït per:
última de la dinastia

[1] Kurkjian, Vahan M. A history of Armenia. Nova York: Armenian General Benevolent Union of America, 1959, p. 73.

[2] Fisher, W.B. (ed.). The Cambridge history of Iran. 1. Cambridge: Cambridge University Press, 2004, p. 613. ISBN 9780521069359.

[3] Bunson, Matthew. Encyclopedia of the Roman empire. Nova York: Facts on File, 2002, p. 36, 199-200. ISBN 9780816045624.

[4] Cassi Dió. Historia romana (Ῥωμαικὴ ἱστορία), XLIX, 39,2

[5] Hovannisian, Richard G. (ed.). The Armenian people from ancient to modern times vol. 1: The dynastic periods: from antiquity to the fourteenth century. Nova York: St. Martin's Press, 2004, p. 49, 62. ISBN 9781403964212.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]