Vés al contingut

Tigranes IV d'Armènia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaTigranes IV d'Armènia
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(hy) Տիգրան Դ Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement35 aC Modifica el valor a Wikidata
Mort1 dC Modifica el valor a Wikidata (34/35 anys)
Rei d'Armènia
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióZoroastrisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósobirà Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaArtàxides Modifica el valor a Wikidata
CònjugeErato Modifica el valor a Wikidata
PareTigranes III d'Armènia Modifica el valor a Wikidata

Tigranes IV (en grec antic Τιγράνης) va ser rei d'Armènia de l'any 12 aC al 5 aC i del 4 aC a l'1 dC.

A la mort de Tigranes III, el partit favorable als parts va proclamar rei al seu fill Tigranes IV que va tenir a Erato (que segons unes fonts era sa germanastra i muller, però d'altres la fan vídua del rei Tigranes III), com associada al poder (regent si era la vídua de Tigranes III) i tenia el suport dels partidaris dels parts. Com que la coronació no va tenir l'aprovació romana, August va instigar un cop d'estat i va ser enderrocat l'any 5 aC per Artavasdes IV, fill d'Artaxes II i germà de Tigranes III (oncle per tant de Tigranes IV i potser d'Erato), que va tenir el suport romà, però que va comptar també amb l'ajuda dels parts, Tigranes i Erato van recuperar el poder al cap de pocs mesos. L'autoritat sembla que era de Tigranes IV que apareix a les monedes amb corona, mentre Erato no porta ni diadema ni consta en lloc amb el títol de reina.[1]

Revoltat el partit pro-romà d'Armènia l'any 1, el rei Tigranes IV va morir i la reina Erato va abdicar i va fugir, però alguns dels nobles partidaris dels parts que es van mantenir lleials a Erato, es van aixecar sota la direcció d'Artavasdes V, germà de Tigranes IV, i va esclatar la guerra civil.[2] August va enviar l'any 1 a Gai Agripa, que va trobar al rei part Fraates V a la vora de l'Eufrates i els dos homes es van posar d'acord per retornar Armènia a la influència romana. L'any 2, quant els romans anaven a tornar la corona a l'antic rei Artavasdes IV (5 aC-4 aC), aquest va resultar mort en un combat (en una expedició), i llavors van decidir canviar de dinastia i van donar la corona a Ariobarzanes II d'Atropatene i I d'Armènia, fill del rei Artabas o Artavasdes I d'Atropatene, d'origen mede i que els nobles van acceptar gràcies a les seves bones qualitats.[3] La ciutat d'Artageira i alguna altra que es va oposar als romans i van mantenir lleialtat a Erato o Artavasdes V, van ser sotmeses l'any 3.[4]

Referències

[modifica]
  1. Hovannisian, Richard G. (ed.). The Armenian people from ancient to modern times vol. 1: The dynastic periods: from antiquity to the fourteenth century. Nova York: St. Martin's Press, 2004, p. 48-49. ISBN 9781403964212. 
  2. Bunson, Matthew. Encyclopedia of the Roman empire. Nova York: Facts on File, 2002, p. 36, 200. ISBN 9780816045624. 
  3. Cassi Dió. Historia romana (Ῥωμαικὴ ἱστορία), XXXVI, 14
  4. Kurkjian, Vahan M. A history of Armenia. Nova York: Armenian General Benevolent Union of America, 1959, p. 73. 

Bibliografia

[modifica]
  • René Grousset, Histoire de l'Arménie des origines à 1071, Paris, Payot, 1947



Precedit per:
Tigranes III
Reis d'Armènia
12 aC-1
Succeït per:
Erato