Vés al contingut

Erik Jönsson Dahlbergh

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaErik Jönsson Dahlbergh
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement10 octubre 1625 Modifica el valor a Wikidata
Estocolm (Suècia) Modifica el valor a Wikidata
Mort16 gener 1703 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Estocolm (Suècia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaNykvarn (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Master-General of the Ordnance (en) Tradueix
1692 – 1693
← Per Larsson SparreJohan Siöblad (en) Tradueix →
Governor of Jönköping County (en) Tradueix
1687 – 1693
← Robert LichtonNils Gyllenstierna → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsVauban de Suècia
Activitat
Ocupaciócartògraf, historiador, militar, enginyer, arquitecte, artista gràfic Modifica el valor a Wikidata
Activitat1650? - 1702
Carrera militar
LleialtatImperi Suec
Rang militarMariscal de camp
ConflicteGuerres del Nord
Guerra d'Escània
Gran Guerra del Nord
Altres ocupacionsSuecia Antiqua et Hodierna
Obra
Obres destacables
Localització dels arxius
Altres
TítolComte (1693–)
Baró (1687–1693) Modifica el valor a Wikidata
CònjugeMaria Eleonora Drakenhielm Modifica el valor a Wikidata
FillsDorotea Beata Dahlbergh Modifica el valor a Wikidata
Signatura Modifica el valor a Wikidata

El Comte Erik Jönsson Dahlbergh (10 d'octubre de 1625 – 16 de gener de 1703) fou un enginyer militar i mariscal de camp suec, anomenat el "Vauban de Suècia".

Biografia

[modifica]

Erik Dahlbergh va néixer en una família camperola d'Estocolm, Imperi Suec, però aconseguí un títol nobiliari per mèrits de guerra. Els seus primers estudis inclogueren temes d'enginyeria militar. Quedà orfe ben aviat, però aconseguí cursar els estudis per exercir d'escrivà i el 1641 començà a treballar per Gert Rehnskiöld, el tresorer de la Pomerània Sueca i Mecklenburg. Durant sis anys aprengué els fonaments del disseny i destacà per la seva habilitat com a dibuixant. Mentre adquiria aquestes habilitats, també estudià intensament matemàtiques, arquitectura, perspectiva, cartografia i topografia.

El 1650, el comandament militar envià Dahlbergh a Frankfurt de l'Oder per reclamar la indemnització de guerra sueca, derivada de la fi de la Guerra dels Trenta Anys i del Tractat de Westfàlia. Dahlbergh contactà amb l'editorial Merian i aconseguí mapes topogràfics per l'exèrcit. El 1635 Matthäus Merian el Vell inicià el Theatrum Europaeum, una sèrie de cròniques contemporànies publicades fins al 1732. Ambdós projectes, el Theatrum Europaeum i les impressions de mapes topogràfics, continuaren després de la mort de Matthäus Merian, el 1650, pels seus fills.

Erik Dahlbergh en la Suecia Antiqua et Hodierna

Pel que fa a la seva carrera militar, Dahlbergh serví a Polònia.Com General Adjunt i enginyer assessor de Carles X de Suècia, va tenir un paper molt actiu en la famosa travessa dels Belts congelats, i els setges de Copenhaguen i el Castell de Kronborg. Dirigí els enginyers durant les Guerres del Nord. Tot i els seus distingits serveis, ostentà durant molts anys el rang de Tinent Coronel durant molts anys. El seu patriotisme, això no obstant, l'impedí d'acceptar ofertes molt temptadores d'altres països. Carles II d'Anglaterra intentà que entrés al servei d'Anglaterra, tot i que en aquesta època era comú que els soldats professionals ho fessin.

Els seus talents foren reconeguts i, el 1676, esdevingué director general de fortificacions de l'Imperi Suec. Com a director, Dahlbergh prestà importants serveis durant vint-i-cinc anys, com per exemple en la Guerra d'Escània. Fou un element clau en les operacions de la Gran Guerra del Nord, especialment en el Creuament del Düna i, el 1700, fou clau en la defensa de Riga. La seva tasca en la millora i reparació de les fortaleses sueques li va valdre el sobrenom de: "Vauban de Suècia". També fou el fundador del cos enginyers militars suec. Es retirà amb el rang de mariscal de camp, el 1702, i morí l'any següent.

Actualment, Erik Dahlbergh és més conegut per compilar la col·lecció de dibuixos impresos anomenada "Suecia Antiqua et Hodierna", publicada entre 1660 i 1716, assistit per Samuel Pufendorf en la seva "Histoire de Charles X Gustave". Escrigué les seves memòries (es poden trobar a la Svenska Bibliotek, 1757) i una relació "De les campanyes de Carles X" (ed. Lundblad, Stockholm, 1823).

Càrrecs

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]