Erlianita
Erlianita | |
---|---|
Fórmula química | Fe2+₄Fe3+₂Si₆O15(OH)₈ |
Epònim | Erenhot (en) |
Localitat tipus | mina Harhada, dipòsit de ferro de Wenduermiao, Comtat d'Erenhot (Erlianhaote Co.), Prefectura de Xilin Gol, Mongòlia Interior, Xina |
Classificació | |
Categoria | silicats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 9.HC.05 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 9.HC.05 |
Dana | 78.5.5.1 |
Heys | 14.14.6 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
Estructura cristal·lina | a = 23,2Å; b = 9,2Å; c = 13,18Å; |
Duresa (Mohs) | 3,5 |
Propietats òptiques | biaxial (-) |
Índex de refracció | nα = 1,667 nβ = 1,674 nγ = 1,679 |
Birefringència | δ = 0,012 |
Angle 2V | mesurat: 56° a 59°, calculat: 80° |
Dispersió òptica | r > v o r < v |
Impureses comunes | Ti, Al, Mn, Ca, K, Na, P |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA1985-042 |
Any d'aprovació | 1986 |
Símbol | Ern |
Referències | [1] |
L'erlianita és un mineral de la classe dels silicats. Rep el seu nom de la ciutat d'Erlian, a la Xina[Enllaç no actiu].
Característiques
[modifica]L'erlianita és un silicat de fórmula química Fe2+₄Fe3+₂Si₆O15(OH). Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. Es troba en forma de fibres, flocs i agregats en forma de llistons, de fins a 2 centímetres.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 3,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'erlianita pertany a «09.HC - Silicats sense classificar, amb Mn, Fe» juntament amb la bostwickita.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta l'any 1986 a la mina Harhada, al dipòsit de ferro de Wenduermiao, a la prefectura de Xilin Gol (Mongòlia Interior, Xina), on sol trobar-se associada a altres minerals com: stilpnomelana, siderita, quars, minnesotaïta, magnetita, deerita i albita. És l'únic indret on ha estat trobada aquesta espècie mineral.