Deerita
 Deerita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | (Fe,Mn)₆(Fe,Al)₃[Si₆O₁₇]O₃(OH)₅ |
| Epònim | William Alexander Deer |
| Localitat tipus | pedrera Laytonville, Laytonville, Serralada Coastal, Comtat de Mendocino, Califòrnia, Estats Units |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.DH.60 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.DH.60 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/D.07 |
| Dana | 69.2.3.3 |
| Heys | 14.18.33 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 10,786(8) Å; b = 18,88(2) Å; c = 9,564(9) Å; β = 107,45(5)° |
| Color | negre |
| Macles | [110] |
| Exfoliació | distingible/bona - {110} |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 6 |
| Lluïssor | subadamantina |
| Color de la ratlla | gris fosc |
| Diafanitat | translúcida |
| Densitat | 3,837 g/cm³ (mesurada); 3,86 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial |
| Índex de refracció | nα = 1,840(1) nγ = 1,870(1) |
| Birefringència | δ = 0,030 |
| Pleocroisme | feble |
| Dispersió òptica | relativament forta |
| Impureses comunes | Mg |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1964-016 |
| Any d'aprovació | 1964 |
| Símbol | Dee |
| Referències | [1] |
La deerita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la deerita-howieïta. Rep el nom en honor del professor William Alexander Deer (Manchester, Anglaterra, 26 d'octubre de 1910 - Cambridge, Anglaterra, 8 de febrer de 2009), mineralogista i petròleg de la Universitat de Cambridge.
Característiques
[modifica]La deerita és un silicat de fórmula química (Fe,Mn)₆(Fe,Al)₃[Si₆O₁₇]O₃(OH)₅. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1964. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la deerita pertany a «09.DH - Inosilicats amb 4 cadenes senzilles periòdiques, Si₄O₁₂» juntament amb els següents minerals: leucofanita, ohmilita, haradaïta, suzukiïta, batisita, shcherbakovita, taikanita, krauskopfita, balangeroïta, gageïta, enigmatita, dorrita, høgtuvaïta, krinovita, makarochkinita, rhönita, serendibita, welshita, wilkinsonita, safirina, khmaralita, surinamita, howieïta, taneyamalita, johninnesita i agrel·lita.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta a la pedrera Laytonville, situada a la localitat homñonima del comtat de Mendocino, a Califòrnia (Estats Units). També ha estat descrita en altres indrets dels Estats Units, tant a Califòrnia com als estats de Washington i Oregon, així com a Cuba, Grècia, Turquia, Itàlia, França i la República Popular de la Xina.
Referències
[modifica]