Ermesinda I de Luxemburg

No confondre amb Ermesinda de Luxemburg, (1080–1143)

Ermesinda I de Luxemburg

Biografia
Naixement	1186 (Gregorià)
Mort	12 febrer 1247 (60/61 anys)
Sepultura	Clairefontaine Abbey (en)
Comtessa de Luxemburg
1197 (Gregorià) – 1247 (Gregorià) ← Otó I de Borgonya – Enric V de Luxemburg →
Regent
Activitat
Ocupació	aristòcrata
Altres
Títol	Comtessa
Família	Casa de Namur
Cònjuge	Walerà III de Limburg (1214 (Gregorià)–) Tibald I de Bar (1197 (Gregorià)–)
Fills	Margarita de Bar  () Tibald I de Bar Elisabet de Bar-Mousson  () Tibald I de Bar Caterina de Limburg  () Walerà III de Limburg Enric V de Luxemburg  () Walerà III de Limburg Gerard I de Durbuy  () Walerà III de Limburg
Pares	Enric IV de Luxemburg   i Agnès de Gueldre

Ermesinda I de Luxemburg, nascuda el juliol de 1186, morta el 12 de febrer de 1247, va ser comtessa de Luxemburg, de La Roche i de Durbuy de 1196 a 1247.

Biografia

Filla única d'Enric IV el Cec, comte de Luxemburg i de Namur, i d'Agnès de Gueldre, és de vegades numerada Ermesinda II, al considerar-se com Ermesinda I a la seva àvia paterna, filla del comte Conrad I de Luxemburg, però aquesta primera Ermesinda mai no va regnar sobre Luxemburg, ja que el comtat fou atribuït al seu fill Enric IV des de la mort de Conrad II.

Abans del seu naixement, el seu pare havia designat com a successor el seu nebot Balduí V d'Hainaut. El seu naixement va qüestionar aquest arranjament successori i el seu pare, ja de 76 anys i per trobar-li un protector, la va prometre a l'edat de dos anys a Enric II (1166 + 1197) comte de Xampanya. Va viure llavors la seva infantesa a França a la cort de Xampanya. Però Balduí V no va renunciar, i al final d'una guerra i d'un arbitratge de l'emperador, el comtat de Namur va ser atribuït a Balduí, el comtat de Luxemburg a Otó I de Borgonya, i el comtat de Durbuy i el de La Roche a Ermesinda.

Enric de Xampanya va trencar les seves esposalles, i Ermesinda va ser casada amb Teobald I comte de Bar (1158 + 1214) el 13 de març de 1223. Teobald o Tibald va negociar amb Otó la renúncia del comtat de Luxemburg, i una vegada aconseguida, Ermesinda va esdevenir comtessa de Luxemburg amb el seu marit. Tibald va intentar també reconquerir Namur a Felip d'Hainaut, el nou comte, però sense èxit i hi va renunciar pel tractat de Dinant, el 26 de juliol de 1199.

Tibald va morir el 13 de febrer de 1214 i Ermesinda, de 27 anys, es va tornar a casar el maig de 1214 amb Walerà de Limburg (1180 † 1226), el futur duc de Limburg.

Waléran va intentar també recuperar Namur, però en va. Els esposos hi van renunciar definitivament pel segon tractat de Dinant, el 13 de març de 1223

Vídua una segona vegada, va administrar Luxemburg durant 21 anys, i el seu govern, sensat i prudent, en va fer un país pròsper.

Matrimonis i fills

Ermesinda i Tibald o Teobald van tenir

• Renald, seigneur de Briey, mort avant 1214 ;

• una filla, morta el 1214

• Elisabet († 1262), casada amb Walerà de Limburg (+ 1242), senyor de Monschau

• Margarida, casada amb Hug III († 1243), comte de Vaudémont, i després amb Enric de Blois, que va ser regent del comtat de Vaudémont.

Amb Walerà, Ermesinda va tenir a:

• Enric V el Ros (1216 † 1281) ;
• Gerard († 1276), comte de Durbuy;
• Caterina († 1255), casada el 1229 amb Mateu II († 1251), duc de Lorena.

Ascendència

32. Albert I de Namur

16. Albert II de Namur

33. Ermengarda de Baixa Lotaríngia

8. Albert III de Namur

34. Goteló I de Lotaríngia

17. Regelinda de Lotaríngia

35.

4. Godofreu I de Namur

36. Bernat I de Saxònia

18. Bernat II de Saxònia

37. Hildegarda de Stade

9. Ida de Saxònia

38. Enric de Schweinfurt

19. Eilika de Schweinfurt

39. Geberga de Gleiberg

2. Enric IV de Luxemburg

40. Frederic de Luxemburg

20. Giselbert de Luxemburg

41.

10. Conrad I de Luxembourg

42.

21.

43.

5. Ermesinda de Luxemburg

44. Guillem V de Poitiers

22. Guillem VII de Poitiers

45. Agnès de Borgonya

11. Clemència d'Aquitània

46.

23. Ermesinda

47.

1. Ermesinda I de Luxemburg

48.

24. Gerard I de Gueldre

49.

12. Gerard II de Gueldre

50. Guillem VII de Poitiers

25. Clemència d'Aquitània

51. Ermesinda

6. Enric I de Gueldre

52. Gottschalk de Zutphen

26. Otó II de Zutphen

53. Adelaida de Bonnegau

13. Ermengarda de Zutphen

54. Lluís I d'Arnstein

27. Judit d'Arnstein

55.

3. Agnès de Gueldre

56.

28.

57.

14. Lluís III d'Arnstein

58.

29.

59.

7. Agnès d'Arnstein

60.

30.

61.

15.

62.

31.

63.

Font

• Alfred Lefort, La Maison souveraine de Luxembourg, Reims, Imprimerie Lucien Monge, 1902
• Bulletin trimestriel de l'Institut d'Archéologie du Luxembourg, n°3-4, p.163-245, L'abbaye cistercienne de Clairefontaine - Du rêve d'Ermesinde aux réalités archéologiques, Arlon, 2010.