Vés al contingut

Ermesinda I de Luxemburg

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
No confondre amb Ermesinda de Luxemburg, (1080–1143)
Plantilla:Infotaula personaErmesinda I de Luxemburg
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1186 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Mort12 febrer 1247 Modifica el valor a Wikidata (60/61 anys)
SepulturaClairefontaine Abbey (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Comtessa de Luxemburg
1197 (Gregorià) – 1247 (Gregorià)
← Otó I de BorgonyaEnric V de Luxemburg →
Regent
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióaristòcrata Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComtessa Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasa de Namur Modifica el valor a Wikidata
CònjugeWalerà III de Limburg (1214 (Gregorià)–)
Tibald I de Bar (1197 (Gregorià)–) Modifica el valor a Wikidata
FillsMargarita de Bar
 () Tibald I de Bar
Elisabet de Bar-Mousson
 () Tibald I de Bar
Caterina de Limburg
 () Walerà III de Limburg
Enric V de Luxemburg
 () Walerà III de Limburg
Gerard I de Durbuy
 () Walerà III de Limburg Modifica el valor a Wikidata
ParesEnric IV de Luxemburg Modifica el valor a Wikidata  i Agnès de Gueldre Modifica el valor a Wikidata

Ermesinda I de Luxemburg, nascuda el juliol de 1186, morta el 12 de febrer de 1247,[1] va ser comtessa de Luxemburg, de La Roche i de Durbuy de 1196 a 1247.

Biografia

[modifica]

Filla única d'Enric IV el Cec, comte de Luxemburg i de Namur, i d'Agnès de Gueldre, és de vegades numerada Ermesinda II, al considerar-se com Ermesinda I a la seva àvia paterna, filla del comte Conrad I de Luxemburg, però aquesta primera Ermesinda mai no va regnar sobre Luxemburg, ja que el comtat fou atribuït al seu fill Enric IV des de la mort de Conrad II.

Abans del seu naixement, el seu pare havia designat com a successor el seu nebot Balduí V d'Hainaut. El seu naixement va qüestionar aquest arranjament successori i el seu pare, ja de 76 anys i per trobar-li un protector, la va prometre a l'edat de dos anys a Enric II (1166 + 1197) comte de Xampanya. Va viure llavors la seva infantesa a França a la cort de Xampanya. Però Balduí V no va renunciar, i al final d'una guerra i d'un arbitratge de l'emperador, el comtat de Namur va ser atribuït a Balduí, el comtat de Luxemburg a Otó I de Borgonya, i el comtat de Durbuy i el de La Roche a Ermesinda.

Enric de Xampanya va trencar les seves esposalles, i Ermesinda va ser casada amb Teobald I comte de Bar (1158 + 1214) el 13 de març de 1223. Teobald o Tibald va negociar amb Otó la renúncia del comtat de Luxemburg, i una vegada aconseguida, Ermesinda va esdevenir comtessa de Luxemburg amb el seu marit. Tibald va intentar també reconquerir Namur a Felip d'Hainaut, el nou comte, però sense èxit i hi va renunciar pel tractat de Dinant, el 26 de juliol de 1199.

Tibald va morir el 13 de febrer de 1214 i Ermesinda, de 27 anys, es va tornar a casar el maig de 1214 amb Walerà de Limburg (1180 † 1226), el futur duc de Limburg.

Waléran va intentar també recuperar Namur, però en va. Els esposos hi van renunciar definitivament pel segon tractat de Dinant, el 13 de març de 1223

Vídua una segona vegada, va administrar Luxemburg durant 21 anys, i el seu govern, sensat i prudent, en va fer un país pròsper.

Matrimonis i fills

[modifica]

Ermesinda i Tibald o Teobald van tenir

  • Renald, seigneur de Briey, mort avant 1214 ;
  • una filla, morta el 1214
  • Elisabet († 1262), casada amb Walerà de Limburg (+ 1242), senyor de Monschau

Amb Walerà, Ermesinda va tenir a:

Ascendència

[modifica]
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
32. Albert I de Namur
 
 
 
 
 
 
 
16. Albert II de Namur
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
33. Ermengarda de Baixa Lotaríngia
 
 
 
 
 
 
 
8. Albert III de Namur
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
34. Goteló I de Lotaríngia
 
 
 
 
 
 
 
17. Regelinda de Lotaríngia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
35.
 
 
 
 
 
 
 
4. Godofreu I de Namur
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
36. Bernat I de Saxònia
 
 
 
 
 
 
 
18. Bernat II de Saxònia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
37. Hildegarda de Stade
 
 
 
 
 
 
 
9. Ida de Saxònia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
38. Enric de Schweinfurt
 
 
 
 
 
 
 
19. Eilika de Schweinfurt
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
39. Geberga de Gleiberg
 
 
 
 
 
 
 
2. Enric IV de Luxemburg
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
40. Frederic de Luxemburg
 
 
 
 
 
 
 
20. Giselbert de Luxemburg
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
41.
 
 
 
 
 
 
 
10. Conrad I de Luxembourg
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
42.
 
 
 
 
 
 
 
21.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
43.
 
 
 
 
 
 
 
5. Ermesinda de Luxemburg
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
44. Guillem V de Poitiers
 
 
 
 
 
 
 
22. Guillem VII de Poitiers
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
45. Agnès de Borgonya
 
 
 
 
 
 
 
11. Clemència d'Aquitània
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
46.
 
 
 
 
 
 
 
23. Ermesinda
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
47.
 
 
 
 
 
 
 
1. Ermesinda I de Luxemburg
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
48.
 
 
 
 
 
 
 
24. Gerard I de Gueldre
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
49.
 
 
 
 
 
 
 
12. Gerard II de Gueldre
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
50. Guillem VII de Poitiers
 
 
 
 
 
 
 
25. Clemència d'Aquitània
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
51. Ermesinda
 
 
 
 
 
 
 
6. Enric I de Gueldre
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
52. Gottschalk de Zutphen
 
 
 
 
 
 
 
26. Otó II de Zutphen
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
53. Adelaida de Bonnegau
 
 
 
 
 
 
 
13. Ermengarda de Zutphen
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
54. Lluís I d'Arnstein
 
 
 
 
 
 
 
27. Judit d'Arnstein
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
55.
 
 
 
 
 
 
 
3. Agnès de Gueldre
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
56.
 
 
 
 
 
 
 
28.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
57.
 
 
 
 
 
 
 
14. Lluís III d'Arnstein
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
58.
 
 
 
 
 
 
 
29.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
59.
 
 
 
 
 
 
 
7. Agnès d'Arnstein
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
60.
 
 
 
 
 
 
 
30.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
61.
 
 
 
 
 
 
 
15.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
62.
 
 
 
 
 
 
 
31.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
63.
 
 
 
 
 
 

Font

[modifica]
  • Alfred Lefort, La Maison souveraine de Luxembourg, Reims, Imprimerie Lucien Monge, 1902
  • Bulletin trimestriel de l'Institut d'Archéologie du Luxembourg, n°3-4, p.163-245, L'abbaye cistercienne de Clairefontaine - Du rêve d'Ermesinde aux réalités archéologiques, Arlon, 2010.

Notes

[modifica]