Vés al contingut

Balduí V d'Hainaut

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaBalduí V d'Hainaut

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1150 Modifica el valor a Wikidata
Mort17 desembre 1195 Modifica el valor a Wikidata (44/45 anys)
Mons (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaMons Modifica el valor a Wikidata
Comte de Flandes
1191 – 1194
← Felip d'AlsàciaBalduí I de Constantinoble →
Comte de Namur
1187 – 1195
← Enric IV de LuxemburgFelip I el Noble →
Comte de Hainaut
1171 – 1195
← Balduí IV d'HainautBalduí I de Constantinoble → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComte Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasa de Flandes Modifica el valor a Wikidata
CònjugeMargarida I de Flandes (1169 (Gregorià)–) Modifica el valor a Wikidata
FillsSybilla de Henao, Isabel d'Hainault, Balduí I de Constantinoble, Felip I el Noble, Enric I de Flandes, Violant de Flandes, Eustace of Flanders Modifica el valor a Wikidata
ParesBalduí IV d'Hainaut Modifica el valor a Wikidata  i Alix de Namur Modifica el valor a Wikidata
GermansViolant d'Hainaut
Agnès d'Hainaut
Llorença d'Hainaut Modifica el valor a Wikidata

Balduí V d'Hainaut (vers 1150 - Mons 17 de desembre de 1195), dit també Balduí el Valent, va ser comte d'Hainaut de 1171 a 1195, comte de Flandes sota el nom de Balduí VIII de Flandes de 1191 a 1194 i comte o marquès de Namur sota el nom de Balduí I de Namur de 1187 a 1195, així com senyor de Beaumont (Hainaut).[1] Era el fill del comte Balduí IV d'Hainaut i d'Alix de Namur.

Contrasegell de Balduí V

Biografia

[modifica]

El 1169 a Quesnoy es va casar amb Margarida la filla del poderós comte de Flandes Teodoric d'Alsàcia. El matrimoni va permetre arreglar el contenciós que existia a propòsit de Douai; la ciutat fou conservada per Flandes a canvi d'una part del dot.

Balduí es va esforçar a controlar amb fermesa les baralles dels seus barons. Es va acostar al seu cunyat Felip d'Alsàcia per un tractat d'aliança (1177) que el designava com a hereu putatiu de Flandes. Felip el va incitar a donar la seva filla Isabel en matrimoni al rei de França Felip II de França, sent dotada sumptuosament amb l'Artois (1180).

El conflicte que esclata poc després entre el rei i el comte de Flandes va posar a Balduí en una situació ràpidament incòmoda. En principi fidel a l'aliança flamenca (1180- 1184), es va veure obligat a lluitar contra el duc de Brabant Enric el Guerrer, aliat del rei, però després va haver de preservar els interessos de la seva filla, que estava a la vora de la repudiació. El comte de Flandre es va negar finalment de sostenir-lo contra Enric, cosa que va suposar la ruptura. l'enfrontament es va incrementar quan subtilment el va designar executor de la treva que havia signat a Compiègne el 1185 amb el comte de Flandes, provocant el furor d'aquest. La pau fou finalment conclosa el 1186 quan després de la invasió d'Hainaut per Felip d'Alsàcia aquest va buscar la pau per por de ser atacat per l'esquena.

Balduí havia estat igualment designat successor del comtat de Namur pel seu titular, Enric el Cec, que no tenia posteritat. L'acord havia estat ratificat formalment per l'emperador Frederic Barba-roja el 1184 a Magúncia. El comte va rebre el 1187 la titulature del comtat erigit en marquesat. Ara bé, el 1186 va néixer una filla d'Enric el cec i aquest va denunciar llavors l'acord precedent, per fer de la seva filla Ermesinda la seva hereva. Va seguir una guerra que va guanyar Balduí a la batalla de Noville-sur-Mehaigne (1 d'agost de 1194), on, malgrat una forta inferioritat numèrica, les seves tropes van aixafar les dels comtes de Comtat de Namur, d'Hollande, de Juliers o Jülich i de Dagsbourg, dels ducs de Brabant i de Limburg. Enric va conservar el comtat-marquesat en renda vitalícia, però l'heretatge passa definitivament a la seva mort (1196) a Balduí.

En aquest temps Balduí havia esdevingut comte de Flandes a la mort de Felip d'Alsàcia (1191). Successió delicada perquè la vídua de Felip, Matilde de Portugal, ja proveïda d'una viduïtat important, reclamava ampliar-la encara més, i que l'operació s'havia desenvolupat en absència del rei de França llavors a Orient. Finalment a Matilde li foren desestimades les seves pretensions i Felip II de França va acceptar l'homenatge del nou comte de Flandes, prenent de passada un relleu feudal de 5000 marcs de plata.

El 15 de novembre de 1194 va morir Margarida I de Flandes i el comtat de Flandes (amputat d'ara endavant de l'Artois va passar al seu fill Balduí IX de Flandes. Balduí va separar el marquesat de Namur per a un fill petit, Felip el Noble (Felip I de Namur), però com a feu d'Hainaut (ho continuarà fins a Felip III de Borgonya).

Balduí va V morir el 18 de desembre de 1195 a Mons. Fou enterrat a l'església Sainte-Waudru.

Ascendència

[modifica]
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
16. Balduí VI de Flandes
 
 
 
 
 
 
 
8. Balduí II d'Hainaut
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
17. Riquilda d'Hainaut
 
 
 
 
 
 
 
4. Balduí III d'Hainaut
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
18.
 
 
 
 
 
 
 
9. Ida de Lovaina
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
19.
 
 
 
 
 
 
 
2. Balduí IV d'Hainaut
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
20.
 
 
 
 
 
 
 
10.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
21.
 
 
 
 
 
 
 
5. Violant de Wassemberg
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
22.
 
 
 
 
 
 
 
11.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
23.
 
 
 
 
 
 
 
1. Balduí V d'Hainaut
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
24.
 
 
 
 
 
 
 
12.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
25.
 
 
 
 
 
 
 
6. Godofreu I de Namur
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
26.
 
 
 
 
 
 
 
13.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
27.
 
 
 
 
 
 
 
3. Alix de Namur
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
28. Giselbert de Luxemburg
 
 
 
 
 
 
 
14. Conrad I de Luxemburg
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
29.
 
 
 
 
 
 
 
7. Ermesinda de Luxemburg
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
30. Guillem VII de Poitiers
 
 
 
 
 
 
 
15. Clemència d'Aquitània
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
31. Ermesinda
 
 
 
 
 
 

Descendència

[modifica]

Del seu matrimoni amb Margarida I de Flandes va tenir set fills:

Notes i referències

[modifica]
  1. «La Baronia de Beaumont (Hainaut)». Arxivat de l'original el 2008-05-16. [Consulta: 1r març 2012].

Fonts i bibliografia

[modifica]
  • Edward Le Glay, Histoire des comtes de Flandre jusqu'à l'avènement de la Maison de Bourgogne, Comptoir des Imprimeurs-unis, Paris, MDCCCXLIII.
  • Dumont Georges-Henri, Histoire de la Belgique, Histoire/Le Cri, Bruxelles 1977, ISBN 2-87106-182-3.
  • Douxchamps Cécile et José, Nos dynastes médiévaux, Wepion-Namur 1996, José Douxchamps, éditeur; ISBN 2-9600078-1-6.