Escola Pia de Sarrià
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici escolar  | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | historicisme arquitectònic | |||
| Altitud | 160 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Barcelona i Sant Gervasi - la Bonanova (Barcelonès) | |||
| Localització | Immaculada, 25-35 | |||
| ||||
| Bé amb elements d'interès | ||||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| Tipus | bé amb elements d'interès | |||
| Id. Barcelona | 2286 | |||
| Activitat | ||||
| Ocupant | Centre educatiu privat Escola Pia de Sarrià-Calassanç | |||
| Lloc web | escolapissarria.cat | |||
L'Escola Pia de Sarrià és un edifici religiós i docent, situat al carrer de la Immaculada, 25-35, del barri de Sarrià de Barcelona. Acull l'Escola Pia de Sarrià-Calassanç, una de les 20 Escoles Pia de Catalunya.[1] Està catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).[2]
Història
[modifica]Va ser inaugurat el 1894, com a internat dels Escolapis de Barcelona. El projecte va ser signat per l'arquitecte Eduard Mercader Sacanella, tot i que s'atribueix a l'arquitecte municipal de Sarrià, Francesc Mariné Martorell. El 1929 va obtenir el títol de Reial, atorgat per Alfons XIII, que l'any següent va visitar les instal·lacions. El 1933, amb la instauració de la república, el col·legi va passar a anomenar-se Mútua Escolar J. Gispert. El 1936 els religiosos han de deixar el col·legi. Acabada de la guerra, l'any 1939, es va recuperar l'edifici.[1]
Actualment l'escola ofereix educació infantil, primària, ESO, batxillerat, batxillerat dual (espanyol i estatunidenc), formació professional i formació online.[3]
Descripció
[modifica]Es construí en un recinte escolar, aleshores als afores de la vila de Sarrià. L'edifici, d'estil historicista, té una planta en forma de U, amb un cos central més gran, paral·lel al carrer d'accés, i dos laterals. Consta de planta baixa i tres pisos d’altura, excepte les cantonades de l’edifici, que disposen d’una planta més.[1] Al centre del cos central hi ha un torreó, avançat respecte a l'alineació de façana, sustentat per columnes en porxo, i a la part superior hi ha l'escut del centre, un gran rellotge i finalment el campanar, que recolza sobre una arqueria de ferro basada en la tècnica dels germans Eiffel. El projecte preveia un torreons al extrems, que no s'arribaren a construir.[2]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 de Oleza, Jaume «L’Escola Pia Sarrià, un antic internat dels escolapis a Barcelona». El Jardí, 07-07-2024.
- ↑ 2,0 2,1 «Escoles Pies de Sarrià». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Oferta educativa». Escola Pia de Sarrià-Calassanç.
