Vés al contingut

Eduard Mercader i Sacanella

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaEduard Mercader i Sacanella
Biografia
Naixement16 maig 1851 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort1919 Modifica el valor a Wikidata (67/68 anys)
Sarrià (Catalunya) Modifica el valor a Wikidata
Arquitecte municipal Granollers
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióarquitecte Modifica el valor a Wikidata


Eduard Mercader i Sacanella (Barcelona, 16 de maig de 1851 - Sarrià, 22 d'agost de 1919) fou un arquitecte català.

Biografia

[modifica]

Fill de Joan Mercader i Baguer i Bernarda Sacanella i Mercè, es va casar amb Concepció Brunet i Viadera, amb qui van tenir cinc fills (Julia, Eduard, Concepció, Antoni i Lluís).[1] El 1877 acabà els estudis d'arquitectura a Barcelona. Fou arquitecte municipal de Granollers fins el 1890.[2] A més de les seves obres, va fer algunes col·laboracions amb Josep Domènech i Estapà.[3]

Obra

[modifica]
Obra any lloc imatge
Casa Maria Concepció de Mora[4] 1890 Vallvidrera
Església de la Mare de Déu de Núria[5] 1890 Barcelona
Escola Pia de Sarrià[6] 1894 Sarrià
Can Deu[7] 1897 Les Corts
Torre Bayer[8] 1897 Barcelona
Casa-fàbrica Pons[9] 1899 Barcelona
Casa Adelaida Carlota de Alfaro (reforma-ampliació)[10] 1902 Barcelona
Casa Eduard Mercader (Bruc-Mallorca)[11] 1902 Barcelona
Casa Eduard Mercader (Pau Claris)[12] 1903 Barcelona
Casa Jaume Larcegui[13] 1905 Barcelona
Casa Antoni Carreras i Robert[14] 1908 Sitges
Torre dels Marquesos d'Alòs[15] 1912 Sarrià
Casa Maria Quintana[16] 1915 Sarrià

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Eduardo Mercader Sacanella». Geni.
  2. ↑ «Eduard Mercader Sacanella». Arquitectura Modernista.
  3. ↑ de Oleza i Roncal, Jaume. Arquitectura a Sant Gervasi, Sarrià i Vallvidrera. Passejades pel patrimoni arquitectònic. Barcelona: Premsa Local El Jardí SCCL, 2023, p. 127. ISBN 978-84-09-55644-1. 
  4. ↑ «Casa Maria de la Concepció de Mora». Pobles de Catalunya.
  5. ↑ «Església de la Mare de Déu de Núria». Pobles de Catalunya.
  6. ↑ de Oleza, Jaume «L’Escola Pia Sarrià, un antic internat dels escolapis a Barcelona». El Jardí, 07-07-2024.
  7. ↑ «Can Deu». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  8. ↑ «Torre Bayer». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural..
  9. ↑ «Antonio Pons. Sant Pere Més Alt 59-59 bis i Trafalgar 42 (ara: 50-52). Enderrocar i construir dues cases». Q127 Foment 1418 Z. AMCB, 01-03-1899.
  10. ↑ «Casa Adelaida Carlota de Alfaro (Reforma-Ampliació)». Arquitectura Modernista.
  11. ↑ «Casa Eduard Mercader (Bruc-Mallorca)». Pobles de Catalunya.
  12. ↑ «Casa Eduard Mercader (Pau Claris)». Pobles de Catalunya.
  13. ↑ «Casa Jaume Larcegui». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  14. ↑ «Can Carreras». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.
  15. ↑ «Torre dels Marquesos d'Alòs». BCNRoc. Ajuntament de Barcelona.
  16. ↑ de Oleza i Roncal, Jaume. Arquitectura a Sant Gervasi, Sarrià i Vallvidrera. Passejades pel patrimoni arquitectònic. Barcelona: Premsa Local El Jardí SCCL, 2023, p. 127. ISBN 978-84-09-55644-1. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eduard Mercader i Sacanella
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Eduard_Mercader_i_Sacanella&oldid=34243861»