Vés al contingut

Eduard Mercader i Sacanella

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaEduard Mercader i Sacanella
Biografia
Naixement16 maig 1851 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort22 agost 1919 Modifica el valor a Wikidata (68 anys)
Sarrià (Catalunya) Modifica el valor a Wikidata
Arquitecte municipal Granollers
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióarquitecte Modifica el valor a Wikidata


Eduard Mercader i Sacanella (Barcelona, 16 de maig de 1851 - Sarrià, 22 d'agost de 1919) fou un arquitecte català.

Biografia

[modifica]

Fill de Joan Mercader i Baguer i Bernarda Sacanella i Mercè, es va casar amb Concepció Brunet i Viadera, amb qui van tenir cinc fills (Julia, Eduard, Concepció, Antoni i Lluís).[1] El 1877 acabà els estudis d'arquitectura a Barcelona. Fou arquitecte municipal de Granollers fins al 1890.[2] A més de les seves obres, va fer algunes col·laboracions amb Josep Domènech i Estapà.[3]

Obra

[modifica]
Obra any lloc imatge
Cases Joan Miquel Bertrand[4] 1888 Sant Pere Més Alt, 72-72 i Victòria, 4-6 (Barcelona)
Casa Maria Concepció de Mora[5] 1890 Ctra. Santa Creu d'Olorda a Sarrià, 18-20 (Vallvidrera)
Església de la Mare de Déu de Núria[6] 1890 Bon Pastor, 7-9 (Barcelona)
Escola Pia de Sarrià[7] 1894 Sarrià
Can Deu[8] 1897 Pl. Concòrdia, 13 (Les Corts)
Torre Bayer[9] 1897 Diputació, 324 i Bailèn, 59 (Barcelona)
Casa-fàbrica Pons[10] 1899 Sant Pere Més Alt, 59-59 bis i Trafalgar, 50-52 (Barcelona)
Casa Adelaida Carlota de Alfaro (reforma-ampliació)[11] 1902 València, 266 (Barcelona)
Cases de la Compañía de Cerillas i Fósforos[12] 1902 Trafalgar, 10-14 i Ortigosa, 11-13
Casa Eduard Mercader (Bruc-Mallorca)[13] 1902 Bruc, 121 i Mallorca, 299 (Barcelona)
Casa Eduard Mercader (Pau Claris)[14] 1903 Pau Claris, 163 (Barcelona)
Casa Jaume Larcegui[15] 1905 Balmes, 83 (Barcelona)
Casa Antoni Carreras i Robert[16] 1908 Francesc Gumà, 17 (Sitges)
Sant Pere de les Puel·les (reforma)[17] 1911 Pl. Sant Pere, 15-16 (Barcelona)
Torre dels Marquesos d'Alòs[18] 1912 Sarrià
Casa Maria Quintana[19] 1915 Clos de Sant Francesc, 51 (Sarrià)

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Eduardo Mercader Sacanella». Geni.
  2. ↑ «Eduard Mercader Sacanella». Arquitectura Modernista.
  3. ↑ de Oleza i Roncal, Jaume. Arquitectura a Sant Gervasi, Sarrià i Vallvidrera. Passejades pel patrimoni arquitectònic. Barcelona: Premsa Local El Jardí SCCL, 2023, p. 127. ISBN 978-84-09-55644-1. 
  4. ↑ «Casa JM Bertrand». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  5. ↑ «Casa Maria de la Concepció de Mora». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
  6. ↑ «Església de la Mare de Déu de Núria». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
  7. ↑ de Oleza, Jaume «L’Escola Pia Sarrià, un antic internat dels escolapis a Barcelona». El Jardí, 07-07-2024.
  8. ↑ «Can Deu». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  9. ↑ «Torre Bayer». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  10. ↑ «Antonio Pons. Sant Pere Més Alt 59-59 bis i Trafalgar 42 (ara: 50-52). Enderrocar i construir dues cases». Q127 Foment 1418 Z. AMCB, 01-03-1899.
  11. ↑ «Casa Adelaida Carlota de Alfaro Reforma-Ampliació». Arquitectura Modernista. Valentí Pons Toujouse.
  12. ↑ «Cases de la Compañía de Cerillas y Fósforos». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
  13. ↑ «Casa Eduard Mercader (Bruc-Mallorca)». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
  14. ↑ «Casa Eduard Mercader (Pau Claris)». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
  15. ↑ «Casa Jaume Larcegui». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  16. ↑ «Can Carrera». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  17. ↑ «{{{2}}}». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  18. ↑ «Torre dels Marquesos d'Alòs». BCNRoc. Ajuntament de Barcelona.
  19. ↑ de Oleza i Roncal, Jaume. Arquitectura a Sant Gervasi, Sarrià i Vallvidrera. Passejades pel patrimoni arquitectònic. Barcelona: Premsa Local El Jardí SCCL, 2023, p. 127. ISBN 978-84-09-55644-1. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eduard Mercader i Sacanella
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Eduard_Mercader_i_Sacanella&oldid=34709831»