Escola Tècnica Superior d'Enginyeria del Disseny
| Dades | |
|---|---|
| Nom curt | ETSED i ETSID  |
| Tipus | edifici organització educativa escola tècnica superior |
| Camp de treball | Ensenyament Universitari |
| Especialitat | Disseny industrial |
| Història | |
| Creació | 1852, València  |
| noms històrics | 1852: Escola Industrial 1860: Escola Superior d'Enginyeria Industrial 1901: Escola Superior d'Indústria 1906: Escola Industrial 1928: Escola Superior de Treball 1931: Escola de Pèrits Industrials 1964: Escola d'Enginyeria Tècnica Industrial 1970: Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica Industrial 2024: Escola Técnica superior d'Enginyeria Aeroespacial i Disseny |
| Governança corporativa | |
| Seu |
|
| Gerent/director | Enrique Ballester Sarrias[1] |
| Campus | Camí de Vera (València) |
| Part de | Universitat Politècnica de València |
| Altres | |
| Número de telèfon | +34-963-87-71-80 |
| Lloc web | etsid.upv.es… |
| |
Localització geogràfica  | |
L'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Aeroespacial i Disseny Industrial (ETSEADI) (ETSIADI, en castellà) amb més d'un segle i mig d'existència, des dels seus orígens com l'«Escola Industrial» de València creada el 1852,[2] ofereix una formàció tècnica d'enginyers. És adscrita a la Universitat Politècnica de València.[3]
Ofereix graus en electricitat, electrònica industrial, mecànica, disseny industrial, i aeroespacial.[4]
Història
[modifica]El predecessor va ser el Conservatori de les Arts, creat el 1832, una dependència del conservatori de Madrid. S'hi ensenyava aritmètica, geometria, mecànica, delineació i química aplicada a les arts i oficis.[5] L'Escola Industrial de València es va constituir el 1852 a partir de les càtedres dependents del Conservatori d'Arts. Inicialment va ser un centre d'ensenyament elemental, on també s'impartia la carrera de comerç. Per decret del govern central, el 1855 va passar a ser de nivell mitjà i el 1860 esdevindrà Escola Superior d'Enginyeria Industrial. Aquest canvi no va agradar als edils locals que preferien una escola elemental o mitjana, per formar obrers i artesans.[6] L'escàs nombre d'alumnes, junts amb la posició manifestament contrària de l'Ajuntament valencià van provocar el seu tancament el 1865.[2] En aquesta època d'una Espanya poc industrialitzada, la demanda d'enginyers era escassa.
La Junta Superior Revolucionària va obrir una nova escola industrial destinada als artesans, inspirada per Joan Mercader i Gauthier, profesor de mecànica i física de l'escola difunta, pocs dies després de la revolució de 1868. L'ensenyament era gratuït i es donava el vespre per facilitar als obrers i artesans la seva participació després de la feina.[7]
Al llarg del segle xx van seguir diversos canvis de nom com a conseqüència de canvis de règim i de filosofia educativa. Finalment, el 1970 es va incorporar en la Universitat Politècnica de València.[8]
Lloc d'interès
[modifica]- Museu del Joguet[9]
Referències
[modifica]- ↑ Equip directiu al web de la Universitat
- ↑ 2,0 2,1 Cano Pavón, 2001.
- ↑ ETSID a upv.es
- ↑ «Titulacions de Grau». ETSID. Arxivat de l'original el 2016-08-24. [Consulta: 13 setembre 2016].
- ↑ Cano Pavón, 1997, p. 119.
- ↑ Cano Pavón, 1997, p. 117.
- ↑ Cano Pavón, 1997, p. 127.
- ↑ «Història de la UPV». Universitat Politècnica de València, s.d. [Consulta: 14 juny 2018].
- ↑ Carrió Rovira, María Teresa. Els joguets de Dénia : un segle d'activitat industrial. [Valencia]: Publicacions de la Universitat de València, 2009, p. 77. ISBN 9788437073774.
Bibliografia
[modifica]- Cano Pavón, José Manuel. La Escuela Industrial de Valencia (1852-1865) y sus antecedentes : La difícil formación de un capital humano (en castellà), 2001. ISBN 8460719421.
- Cano Pavón, José Manuel «La Escuela Industrial de Valencia (1852-1865)» (pdf) (en castellà). Llull: Revista de la Sociedad Española de Historia de las Ciencias y de las Técnicas, 20, 38, 1997, pàg. 117-142. ISSN: 0210-8615.
