Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran
(es) Real Academia de Bellas Artes de San Fernando  | |||||
|
|||||
 | |||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | acadèmia de belles arts acadèmia nacional museu museu d'art | ||||
| Història | |||||
| Creació | 12 abril 1752 | ||||
| Fundador | Ferran VI d'Espanya | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Gerent/director | Ramón González de Amezúa | ||||
| Part de | Instituto de España | ||||
| Altres | |||||
| Dies oberts | (1r de setembre–31 de juliol) de dimarts a diumenge (10:00–15:00) | ||||
| Número de telèfon | +34 915 24 08 64 | ||||
| Lloc web | realacademiabellasartessanfernando.com | ||||
| |||||
La Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran (Real Academia de Bellas Artes de San Fernando en castellà) va ser creada el 1752, amb seu a Madrid.
Els seus orígens es relacionen amb la Il·lustració. Els seus primers estatuts van ser aprovats l'any 1744 mitjançant Reial Cèdula de 13 de juny d'eixe any,[1] però la seva constitució definitiva data de 1752, amb el Rei Ferran VI, que la va anomenar: Reial Acadèmia de les Tres Nobles Arts de San Fernando. Les seves activitats es basen en Pintura, Arquitectura i Escultura. El seu propòsit era convertir la matèria artística en matèria universitària. El 1873 va rebre la seva denominació actual i es va obrir una nova secció de Música.
Es van dur a terme dues reformes: amb la primera (1987) s'ampliava a 51 el nombre d'acadèmics numeraris i s'integraven televisió, fotografia, vídeo i cinema a la secció d'Escultura, que va passar a dir-se Secció d'Escultura i Arts de la Imatge; la segona reforma (1996) va elevar a 52 el nombre d'acadèmics numeraris.
Al llarg de tota la seva història la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando ha ocupat a Madrid tres seus distintes. Actualment es troba instal·lada al Palau Goyeneche (carrer d'Alcalá, 13). Amb l'arquitecte Fernando Chueca Goitia es va dur a terme l'any 1972 la remodelació de l'edifici.
Al marge de la seva activitat docent, la Reial Acadèmia és cèlebre per les seves col·leccions d'art, que s'exhibeixen (no sense limitacions) a la seva seu d'Alcalà. Entre les moltíssimes obres dignes d'esment, destaca un Bust de Crist de Giovanni Bellini, La Primavera, xocant puzle floral de Giuseppe Arcimboldo, el seu únic exemple a Espanya, així com Susanna i els vells de Rubens, diversos exemples de Ribera i una de les millors col·leccions de Goya, amb quadres famosos com El soterrament de la sardina i un Autoretrat (del qual hi ha un altre exemplar idèntic al Museu del Prado).
Forma part de l'Instituto de España.
Acàdemics d'Honor
[modifica]- Pablo Palazuelo (Medalla B)
- Jacobo Hachuel (Medalla D)
- Antoni Tàpies (Medalla F)
- José Ángel Sánchez Asiaín (Medalla G)
- Federico Mayor Zaragoza (Medalla I)
- Plácido Domingo Embil (Medalla J)
- José Milicua (Medalla K)
- Santiago Calatrava (Medalla L)
- Antonio Fernández Bordas (Acadèmic de número)
Enllaços externs
[modifica]
Referències
[modifica]- ↑ Pérez de Lama, Ernesto (dir.). Manual del Estado Español 1999. Madrid: LAMA, 1998, p. 228. ISBN 84-930048-0-4.
