Santiago Calatrava Valls

Santiago Calatrava Valls
	Santiago Calatrava el 1999
Biografia
Naixement	28 juliol 1951 (73 anys); Benimàmet (Comarca de València)
Nacionalitat	País Valencià
Formació	ETH Zürich ; Universitat Politècnica de València
Activitat
Camp de treball	Arquitectura
Ocupació	escultor, enginyer civil, enginyer, enginyer estructural, arquitecte, conservador
Membre de	Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi ; Académie d'architecture ; Reial Acadèmia Sueca d'Enginyeria ; Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran ; Acadèmia Pontifícia de les Belles Arts i de les Lletres dels Virtuosos al Panteó
Moviment	Arquitectura high-tech
Professors	Rafael Tamarit Pitarch
Influències	Fernando Higueras, Jørn Utzon o Antoni Gaudí
Representat per	Artists Rights Society
Obra
Obres destacables	Obres destacables Jerusalem Chords Bridge (en) ; Estació de ferrocarril Zurich Stadelhofen; (1992) Brookfield Place (en) ; (1998) Ciutat de les Arts i les Ciències; (2003) Auditori de Tenerife; (2008) ponte della Costituzione ;
Premis
	(2015) European Prize for Architecture (en) ; (2011) oficial del Mèrit Való; (2010) Ciutadà honorari de Lieja; (2010) doctor honoris causa per la Universitat de Lieja; (2008) Gran Creu de l'Orde de Jaume I el Conqueridor; (2007) Premi Nacional d'Arquitectura d'Espanya; (2006) Premio Nacional de Ingeniería Civil; (2005) Alta Distinció de la Generalitat Valenciana; (2005) Premi Eugene McDermott de les Arts al MIT; (1999) Premi Príncep d'Astúries de les Arts; (1994) Creu de Sant Jordi; (1993) Medalla d'Honor al Foment de la Invenció; gran oficial de l'Orde al Mèrit; doctor honoris causa per la Universitat de Tel Aviv; doctor honoris causa per la Universitat de Lund; doctor honoris causa per l'Institut Tecnològic d'Israel - Technion; doctor honoris causa per la Universitat de Colúmbia; doctor honoris causa per la Universitat de Tessalònica; Premi James Parks Morton Interfaith; Oficial de l'orde de les Arts i les Lletres ;
Obres destacables
	; Ciutat de les Arts i les Ciències de València
Lloc web	calatrava.com

Santiago Calatrava Valls (Benimàmet, València, 1951) és un arquitecte, escultor, enginyer i dibuixant valencià. És membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi des del 1992.^[1]

Biografia

Naix a la pedania valenciana de Benimàmet el 28 de juliol de 1951, en el si d'una família de comerciants de taronges, cosa que li va permetre viatjar pel món en la seua etapa infantil i de joventut, sobretot pel mediterrani, cosa que li permeté conèixer algunes llengües.

Comença a estudiar a l'Escola de Belles Arts als 8 anys formant-se com a escultor i pintor. Amb 13 anys viatja a París (França) mitjançant un programa d'intercanvi d'estudiants i acabà els seus estudis als Escolapis de València. Posteriorment es matriculà a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de València de la Universitat Politècnica graduant-se com arquitecte i realitzant el postgrau d'urbanisme. El 1975 es traslladà a Zúric (Suïssa) per tal de continuar els seus estudis d'enginyeria civil, doctorant-se el 1979.

Actualment és reconegut com un dels arquitectes més importants a escala mundial, construint-se dissenys del seu estudi d'arquitectura a les principals ciutats del món com Venècia, Atenes, Buenos Aires, Zúric, Toronto, Lisboa, Lió o Lieja. A Espanya es pot contemplar la seua obra sobretot a la ciutat de València, però també a Bilbao, Sevilla, Madrid, Santa Cruz de Tenerife o Barcelona.

El novembre de 2017 es reuní amb el president del Kazakhstan, Nursultan Abixulí Nazarbàiev, per a parlar del projecte de construir un dom al bulevard Aigua Verda, a Astanà.^[2]

Estil

Santiago Calatrava ha conreat un estil propi que fan dels seus dissenys obres d'art inconfusibles, amb un caràcter marcadament mediterrani on el color blanc és el predominant. La utilització del trencadís per al revestiment dels edificis, recorda l'obra d'Antoni Gaudí, tot i que el català utilitzava colors vius mentre que el valencià utilitza únicament el blanc.

L'arquitectura de Calatrava és principalment de grans estructures (estacions de tren, aeroports, auditoris, ponts, gratacels, etc.) on els seus dissenys mostren les estructures constructives (al contrari que molts arquitectes) basats en anatomies animals i humanes o altres elements naturals, integrant-se així en la tendència de l'arquitectura organicista.

Obra

La primera obra adjudicada de certa importància fou construïda entre el 1984 i el 1990, es tracta de l'estació del ferrocarril de Stadelhofen prop de Zuric, on Santiago Calatrava establí la seua primera oficina. El Pont de Bac de Roda a Barcelona (1985-1987) començaria a donar-li certa ressonància internacional, i a aquest pont li seguirien el pont del Alamillo a Sevilla (1992), el del Nou d'Octubre de València (1995), el Zubizuri de Bilbao (1997) o el Pont de la Constitució de Venècia més recentment (2008).

El 1989 obri el seu segon despatx, a la ciutat de París mentre treballava en l'obra de l'estació de ferrocarril de l'aeroport de Lió. Dos anys més tard obriria a València per començar un dels més grans projectes de l'arquitecte, la Ciutat de les Arts i les Ciències que encara en l'actualitat no està finalitzat. El 1992 finalitzà a Barcelona la Torre Olímpica de Comunicacions, i entre les seues darreres obres destaquen l'Aeroport de Bilbao, el Complex Olímpic d'Atenes o l'Auditori de Tenerife.

Recentment està també dedicant-se a la construcció de gratacels, com el Turning Torso, en Malmö (Suècia), o els previstos a València, Chicago o els quatre prevists a València. També està en construcció la nova terminal de passatgers WTC Transportación Hub a l'espai que deixà després del col·lapse de les Torres Bessones durant els atemptats de l'11 de setembre de 2001 a Nova York.

Premis i reconeixements

Santiago Calatrava ha estat reconegut amb diversos premis com el Princep d'Astúries de les Arts de 1999, el Nacional d'Arquitectura el 2005 i la Medalla d'Or de l'AIA (American Institute of Architects) també el 2005. El 1994 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya i el 2005 l'Alta Distinció de la Generalitat Valenciana.

Polèmica

No obstant els seus projectes han estat objecte de controvèrsia, tant en la seva connivència política amb el PP valencià, com per deficiències tècniques d'algunes de les seves obres.^[3]^[4]

Serà a partir del 2013 en que molts projectes començaren a ser objecte de crítica, sobre tot després de la publicació de l'article de Suzanne Daley en el periòdic The New York Times amb el títol "Santiago Calatrava collects critics as well as fans".^[5]

La majoria de les crítiques se centren en la Ciutat de les Arts i les Ciències de València, originalment pressupostat en 380 milions d'euros. El representant d'EUPV, Ignacio Blanco, va culpar Calatrava d'haver multiplicat quasi per tres vegades el pressupost incial. A més va culpar el govern del PPCV d'haver-li pagat més de 100 milions d'euros pel seu treball, tot i comptar amb desperfectes com la falta d'ascensors per a persones discapacitades, així com vora 150 seients en la sala de l'òpera en que la vista estava obstaculitzada. Serà en aquest moment quan es va popularitzar entre la societat valenciana l'expressió satírica i crítica "Calatrava te la clava", per la qual cosa l'arquitecte va dur als tribunals una denúncia per difamació, la qual va guanyar.

La negligència de l'obra de Calatrava a València no va acabar amb aquesta qüestió, ja que encara al 2013 va caure part del trencadís que cobria el Palau de les Arts. Després d'aquest fet la Generalitat va voler denunciar l'arquitecte, tot i que la dificultat d'establir de qui era la culpa de la manca de manteniment de l'edifici va impossibilitar que el procés judicial anara endavant.^[6] Per aquest fet el Palau de les Arts va haver de romandre tancat uns mesos, mentre s'elaboraven les obres de restauració del trencadís.

En abril de 2013, Bodegas Ysios (Àlaba) va demandar a Calatrava a causa de goteres i humitats. El contenciós finalment es va resoldre de forma amistosa.

El 7 de febrer de 2014 és condemnat per l'Audiència Provincial d'Oviedo a pagar 2,96 milions d'euros a la promotora Jovellanos XXI per fallades detectades en l'execució de l'obra del Palau de Congressos d'Oviedo.^[7]^[8]

Molts dels problemes dels projectes de l'arquitecte valencià es deuen als seus dissenys inusuals, mala elecció dels materials o a la falta de tests de seguretat. D'aquesta manera l'elecció de vidre com a material per al sól dels ponts de Zubizuri (Bilbao) o el Ponte della Costituzione (Venècia) va fer que quan plou el terra rellisque. En Bilbao s'ha pres la decisió d'instal·lar una moqueta antideslliçant després d'un considerable nombre de caigudes que han provocat lesions i danys físics a la població.^[9] En el cas de Venècia s'ha optat per tancar el pas a la gent per la zona amb sól de cristal. Així i tot en aquest pont també han sorgit símptomes d'oxidació, per la qual cosa Calatrava fou condemnat a pagar el cost (78.000€) de la reestructuració del pont.^[10]

Cronologia

1980-1989


Nom	Ubicació	Data
Pont de Bac de Roda	Barcelona (Catalunya)	1987
Pont d'Oudry-Mesly	París (França)	1988
Pont Nou d'Octubre	València (País Valencià)	1989
Teatre Tabourettli	Basilea (Suïssa)	1989

1990-1999


Nom	Ubicació	Data
Estació de Stadelhofen	Zúric (Suïssa)	1990
Puente Lusitania	Mèrida (Extremadura)	1991
Pont de La Devesa	Ripoll (Catalunya)	1991
Torre de Comunicacions de Montjuïc^[11]	Barcelona (Catalunya)	1992
Brookfield Place o BCE Place	Toronto (Canadà)	1992
Puente del Alamillo (Pont de l'Alamillo)	Sevilla (Andalusia)	1992
Pavelló de Kuwait Expo'92	Sevilla (Andalusia)	1992
Estació de Ferrocarril TGV de l'Aeroport de Lió Saint-Exupéry	Colombier-Saugnieu (França)	1994
Pont d'Itxas Aurre	Ondarroa (Euskadi)	1994
Llotja de Sant Jordi	Alcoi (l'Alcoià)	1995
Pont de l'Exposició i Estació de l'Albereda	València (País Valencià)	1995
Zubizuri (Pont Blanc)	Bilbao (Euskadi)	1995
Trinity Bridge	Manchester & Salford (UK)	1995
Centre Internacional de Fires i Congressos de Tenerife	Santa Cruz de Tenerife (Illes Canàries)	1996
Remodelació del Kronprinzenbrücke	Berlín (Alemanya)	1996
Ciutat de les Arts i les Ciències de València	València (País Valencià)	1998
Estação do Oriente (Estació d'Orient)	Lisboa (Portugal)	1998
Pfalzkeller Emergency Service Centre	Sankt Gallen (Suïssa)	1998
Pont de Vistabella (Pasarela Jorge Manrique)	Múrcia (Regió de Múrcia)	1999
Puente del Hospital	Múrcia (Regió de Múrcia)	1999

2000-2009


Nom	Ubicació	Data
Aeroport de Bilbao	Loiu (Euskadi)	2000
Pont d'Europa	Orleans (França)	2000
Pavelló Quadracci del Museu d'Art de Milwaukee	Milwaukee (Estats Units)	2001
Cellers Ysios (Bodegas Ysios)	Laguardia (Àlaba)	2001
Puente de la Mujer	Buenos Aires (Argentina)	2001
Auditorio de Tenerife (Auditori de Tenerife)	Santa Cruz de Tenerife (Illes Canàries)	2003
Pont de James Joyce	Dublín (Irlanda)	2003
Sundial Bridge	Redding, Califòrnia (EUA)	2004
Remodelació del Complex Olímpic d'Esports d'Atenes	Atenes (Grècia)	2004
Pont de Katehaki	Atenes (Grècia)	2004
Ponts Arpa, Lira i Cither	Haarlemmermeer(Països Baixos)	2004
Remodelació de la Universitat de Zúric	Zúric (Suïssa)	2004
Turning Torso	Malmö (Suècia)	2005
Pont peatonal de Pétah Tikvà	Pétah Tikvà (Israel)	2005
Recinte de Fires i Mercats de Castelló	Castelló de la Plana (La Plana Alta)	2008
Ponte della Costituzione	Venècia (Itàlia)	2008
Pont de les cordes de Jerusalem	Jerusalem (Israel)	2008
Obelisco de la Caja	Plaça de Castella (Madrid)	2009
Remodelació de l'Estació de Liège-Guillemins	Lieja (Bèlgica)	2009
Samuel Beckett Bridge	Dublín (Irlanda)	2009

2010-2019


Nom	Ubicació	Data
Palau d'Exposicions i Congressos d'Oviedo	Oviedo (Astúries)	2011
Margaret Hunt Hill Bridge	Dallas, Texas (EUA)	2012
Peace Bridge	Calgary (Canadà)	2012
Estació ferroviària de Reggio Emilia AV	Reggio Emilia (Itàlia)	2013
Innovation, Science and Technology (IST). Florida Polytechnic University	Lakeland, Florida (EUA)	2014
Museu do Amanha (Museu del Demà)	Rio de Janeiro (Brasil)	2015
World Trade Center Station	Nova York (EUA)	2016
Margaret McDermott Bridge	Dallas, Texas (EUA)	2017
Ponte San Francesco di Paola	Cosenza (Itàlia)	2018

Referències

↑ Diccionario de Arte I. Barcelona: Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.79. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 23 novembre 2014].
↑ «Spanish architect to work on unique dome for Astana centre». The Astana Times, 30-11-2017 [Consulta: 2 desembre 2017].
↑ «Santiago Calatrava. Proyectos ruinosos y facturas sin IVA». Esquerra Unida del País Valencià. Arxivat de l'original el 2018-07-10. [Consulta: 23 maig 2021].
↑ Rodríguez, Tere «Calatrava s'arruga». Presència. Revista Presència SL, 2140, 1 al 7-3-2013, pàg. 32-33.
↑ «CBS News/New York Times National Poll, September #1, 2012», 10-07-2013. [Consulta: 20 març 2023].
↑ «La caiguda de part del trencadís obliga a tancar el Palau de les Arts de València». VilaWeb.
↑ «Calatrava pagará 2,9 millones por los errores del palacio de Oviedo». Levante-EMV, 07-02-2014. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 7 febrer 2014].
↑ «La Audiencia Provincial de Oviedo condena a Santiago Calatrava». El País, 07-02-2014.
↑ 20minutos. «El puente Zubizuri en Bilbao, obra de Calatrava, protagonista de 'Grandes errores de la ingeniería', en DMAX» (en castellà), 25-09-2019. [Consulta: 20 març 2023].
↑ Bono, Ferran «Calatrava, multado por “macroscópica negligencia” en su puente de Venecia» (en castellà). El País [Madrid], 14-08-2019. ISSN: 1134-6582.
↑ Garcia Algarra, Javier (2012). "De Gran Vía al Distrito C. El patrimonio arquitectónico de Telefónica" Arxivat 2022-03-27 a Wayback Machine.. UNED, 2012, pp. 585-587.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Santiago Calatrava Valls

(anglès) Web oficial de l'arquitecte
(castellà) Fundació Príncep d'Astúries, Príncep d'Astúries de les Arts 1999 Arxivat 2007-09-26 a Wayback Machine.
(castellà) Bodegas Ysios (Laguardia) Arxivat 2006-08-13 a Wayback Machine.

[RBA-1] Diccionario de Arte I. Barcelona: Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.79. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 23 novembre 2014].

[2] «Spanish architect to work on unique dome for Astana centre». The Astana Times, 30-11-2017 [Consulta: 2 desembre 2017].

[3] «Santiago Calatrava. Proyectos ruinosos y facturas sin IVA». Esquerra Unida del País Valencià. Arxivat de l'original el 2018-07-10. [Consulta: 23 maig 2021].

[4] Rodríguez, Tere «Calatrava s'arruga». Presència. Revista Presència SL, 2140, 1 al 7-3-2013, pàg. 32-33.

[5] «CBS News/New York Times National Poll, September #1, 2012», 10-07-2013. [Consulta: 20 març 2023].

[6] «La caiguda de part del trencadís obliga a tancar el Palau de les Arts de València». VilaWeb.

[2014-02-07-LEMV-1-7] «Calatrava pagará 2,9 millones por los errores del palacio de Oviedo». Levante-EMV, 07-02-2014. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 7 febrer 2014].

[2014-02-07-ElPa-1-8] «La Audiencia Provincial de Oviedo condena a Santiago Calatrava». El País, 07-02-2014.

[9] 20minutos. «El puente Zubizuri en Bilbao, obra de Calatrava, protagonista de 'Grandes errores de la ingeniería', en DMAX» (en castellà), 25-09-2019. [Consulta: 20 març 2023].

[10] Bono, Ferran «Calatrava, multado por “macroscópica negligencia” en su puente de Venecia» (en castellà). El País [Madrid], 14-08-2019. ISSN: 1134-6582.

[11] Garcia Algarra, Javier (2012). "De Gran Vía al Distrito C. El patrimonio arquitectónico de Telefónica" Arxivat 2022-03-27 a Wayback Machine.. UNED, 2012, pp. 585-587.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

Registres d'autoritat	WorldCat CANTIC (1) BNE (1) BNF (1) GND (1) LCCN (1) VIAF (1) ISNI (1) SUDOC (1) BIBSYS (1) ULAN (1) NLA (1) NDL (1) NKC (1) ICCU (1)
Bases d'informació	GEC (1)